J. Ferrús i S. Mendoza: ‘No vivim en una democràcia real malgrat ens ho vulguin fer creure’
Les classes d’Història d’Espanya sovint poden ser avorrides. Carlistes, borbons, cop d’estats o repúbliques infructuoses acaben per adormir a molts alumnes. Però si alguna cosa hem d’aprendre és que el poble, més o menys sempre, s’ha aixecat i lluitat pels seus drets. Semblava que la guerra per aconseguir els drets bàsics de la democràcia s’havia guanyat però ara és evident que no.
Marea Pensionista va néixer fa cinc anys amb l’ànim de reclamar uns drets mínims, farà poc menys de dues setmanes que ja té delegació al poble
.
Revista de Ripollet: Què és Marea Pensionista?
Josep Ferrús: És un moviment que s’ha fet perquè des del 2011 les pensions i tot el que hem lluitat per aconseguir-les s’ha anat en orris. Hem agafat aquesta empenta de crear un moviment per canviar un sistema que és injust. No ens poden apujar el 0,25% quan cada cop puja més l’IPC. El Govern va deslligar que les pensions pugessin el mateix que l’IPC i això no ens permet viure com ens mereixem. Se’ns han tret uns drets que fa temps que ja havíem guanyat.
.
RdR: Per què s’han perdut aquests drets?
J.F: S’han perdut perquè els governants actuals van a l’uníson i accepten reformes que van en contra dels treballadors i del bé de la població.
.
RdR: Per tant els polítics fan i desfan com volen?
J.F: Tenim un govern que sense cap majoria fa el que vol. No és normal no? Aquí no vivim en una democràcia real, vivim en la democràcia que volen fer-nos viure i això no es pot permetre. La democràcia és que ells diguin el que vulguin dir-nos però també que ens escoltin i nosaltres poder demanar el que ens pertany.
.
RdR: Quin és el problema de les pensions?
J.F: Les pensions aquí a Espanya es paguen a partir del que es cobra de la Seguretat Social dels que estan treballant. Després dels quasi vuit anys de crisi, s’han acomiadat quatre milions de persones de les empreses, s’han fet reformes de treball i salarials en les quals s’ha permès tot. Avui en dia li diuen a un jove que ha d’anar a treballar un diumenge i ha de callar o treballar hores extra, no cobrar-les i seguir sense queixar-se.
Soledad Mendoza: Si que el número de llocs de treball creix però són feines precàries de quatre hores amb sous molt baixos. Per tant l’IRPF que s’aplica és molt més baix. Hi ha persones que si reben una quantitat molt petita el que li redueixen és una quantitat ínfima a la Seguretat Social. Qui s’aprofita d’això? L’empresari. També trobem treballadors que cobren un salari de menys del que treballa i el que resta en hores no declarades. Aquestes hores no tenen retenció i ja no entren a la bossa de la Seguretat Social. Després el Govern s’infla el pit dient que ha creat un munt de llocs de treball però és una mentida. Està creant una societat pobre.
.
RdR: Quines són les vostres reivindicacions?
S.M: Tenim nou que són inamovibles, si el Govern després vol afegir-hi altres idees endavant però aquestes nou són innegociables. Cal que les pensions es contemplin als Pressupostos Generals de l’Estat, un model de revalorització automàtica de les pensions en relació a l’IPC, jubilació als 65 anys, dret als subministraments bàsics (aigua, llum, gas), eliminació del copagament i repagament, oposició a la privatització dels serveis públics, una pensió mínima de 1.080 euros, derogació de l’actual sistema de cobertura de buits de cotització i recuperar la cobertura de la Seguretat Social als treballadors de la llar.
.
RdR: Com va néixer aquest moviment, ara tant potent?
S.M: Fa cinc anys que Marea Pensionista està constituïda i poc a poc s’estan ampliant les zones d’acció. Aquest moviment el va iniciar Domiciano Sandoval. Veient que la situació estava en ple declivi es va animar a canviar-la. Va presentar la seva idea a uns quants amics i veïns… poc a poc el boca orella va fer que s’expandís. Al principi va costar molt arrencar-ho: “Això no té futur!”, “No et faran cas!”… Però ell amb tossuderia i entusiasme va seguir endavant. Es va constituir una Marea per barriada. Una a Font de la Guatlla, una altra a Gràcia… Poc a poc va créixer com una taca d’oli. Els iaioflautes estaven una mica morts i aquest moviment els va donar aquesta espurna per tornar a reorganitzar-se. Jo estava a una de les Marees de Barcelona participant però vaig decidir fundar una delegació a Cerdanyola farà un any i mig. Després vaig connectar amb en Josep i vam poder engegar la secció a Ripollet. Tots els moviments creixen a partir de les masses, quants més llocs abastem més se’ns podrà escoltar.
.
RdR: Com ha estat l’acollida a Ripollet?
J.F: Com que Ripollet és un poble de 38.000 persones crèiem que és un lloc per estar ubicats i que hi ha molta gent amb els nostres problemes. Ripollet no és un poble de capitalistes, és un poble on les pensions són més baixes que en altres llocs. El primer acte que vam fer va ser el 2 de març amb una afluència de 140 persones i tenim molta gent interessada. Més o menys tenim una trentena de persones que hem parlat i ens hem trobat però encara ens hem d’aglutinar. A més, ja tenim local, al carrer Montcada 23.
.
Manifestació dissabte 17
Les grans revoltes han començat al carrer i Marea Pensionista s’hi llançarà novament aquest cap de setmana per donar veu a les seves reivindicacions: “Serem unes 120 ciutats d’Espanya. Ripollet acabem de començar i ja ens hi sumem. Esperem a molts veïns del poble” explica i reclama Ferrús. Per la seva part Mendoza va una mica més enllà: “Esperem que sigui un gran moviment i que neguitegi al Govern. Esperem que a un tal M.Rajoy li costi més dormir”.
La convocatoria és a les 11h a la Plaça Urquinaona de Barcelona. Des de Ripollet i Cerdanyola s’ha fet una convocatòria a les 9.30h a l’estació de RENFE de Cerdanyola per anar tots junts fins a Barcelona.
.