J.L. Badal: “Com menys humanitats, menys parlaràs tu sol amb la teva vida”
L’escriptor local Josep Lluís Badal ha publicat aquest any ‘Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents’, un obra entre la novel·la i l’assaig on recull moments d’infantessa
viscuts a Ripollet. És difícil de definir l’obra ‘Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents’, la última publicada per J.L. Badal, però no és difícil de gaudir. Hem parlat amb ell per tal de saber-ne més.
.
Revista de Ripollet: Com neix la idea de fer aquesta obra?
JL.B.: La idea no neix, es va fent amb un mateix. Com que el llibre sorgeix quan l’editora em diu: “Josep Lluís, fes-me un llibre com vulguis, del que vulguis… carta blanca!”, m’hi llanço. Obro els diaris i quaderns que estic fent -per a mi, per a ús personal- des que tenia setze anys, i en vaig extraient fragments… Els elaboro, en faig de nous… I l’aventura era escriure, és a dir, viure, aprendre a viure una mica millor els instants que puguem. I endavant.
Hi ha una sola reflexió, humana, personal, que, com en qualsevol persona, comença quan ets petit. I ja no para… és la mena de fulles que traiem els humans… idees, paraules…
.
RdR: Sobta com un recull tan divers flueix tan bé. Va ser difícil encabir-ho tot?
JL.B.: No. Mentre escrius ho veus tot en harmonia, tot al seu lloc, tot clar. Ara em costaria d’explicar-ho. Difícil… què vol dir? És difícil, ficar un triple, en el bàsquet? Molt, o molt poc, segons qui t’ho expliqui o el moment en què t’ho expliqui. És l’aventura de l’art.
.
RdR: Hi reculls moments i records de la teva infantessa a Ripollet. Com recordes el poble?
JL.B.: No t’ho puc resumir: tants records, i segurament tan deformats pel temps… El llibre és un intent de respondre, entre altres coses, a aquesta pregunta. Però alerta, la memòria és una gran creadora d’històries…
.
RdR: A més d’autor ets professor. Com d’important és per a tu la lectura i les humanitats en l’educació?
JL.B.: Per a mi les humanitats són -haurien de ser- la base de l’educació. I és clar que tal i com s’ha anat ultraliberalitzant el món i els estats han abandonat l’ideal social això s’ha combatut: mira els darrers anys, les darreres lleis educatives… Com menys humanitats, menys parlaràs tu sol amb la teva vida, més filtres necessitaràs. La patronal europea va demanar més competències en anglès i en informàtica, i ja tens una inversió brutal de milions en ordinadors per a cada alumne… però etc! És un tema molt llarg. La humanitat se salvarà si salva les humanitats, els valors de l’humanisme, el valor de l’individu, el pensament lliure, la democràcia… tot allò que l’Emperador Negoci detesta.
.
RdR: Quin és el teu proper projecte literari?
JL.B.: Cent. Tinc diversos quaderns oberts. Des de coses per a menudíssims de sis anys a coses com el de ‘Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents”, poesia… A qui li agrada el futbol, juga o contempla cada setmana una mica de futbol. Doncs a mi m’agrada llegir, escriure, passejar. No té més.
.
