J. M. Paños: “D’aquests cent anys destacaria el canvi de camp i els ascensos assolits”
Per a qualsevol entitat, en especial un club esportiu, hi ha una data gairebé tan important com la data de creació, el centenari. Enguany el Club de Futbol Ripollet celebra aquesta fita. Cents anys de vida donen per molt i per aquesta raó el club ha fet un llibre recollint tota la història, i si algú havia d’estar implicat és Josep María Paños. Vinculat al club des de jove, i actual directiu, ha treballat amb Andreu Cárceles, un altre imprescindible, per recollir tota la documentació possible i així explicar la història club local més vell
Revista de Ripollet: Era necessari recollir cent anys d’història en un llibre.
Josep Maria Paños: És veritat que feia deu anys que l’Andreu Cárceles ja va fer un llibre per al norantè aniversari, però era molt important fer aquest perquè cent anys no es compleixen fàcilment.
RdR: Ha sigut difícil fer-lo?
JMP: El llibre ha sigut complicat. S’havien de recordar moltes coses, entre elles molts equips i jugadors. Hem indagat molt i l’hem preparat a través de tot el que hem trobat i el que ens han facilitat. A tot no hem pogut arribar, tothom no ens ha pogut facilitar tota la informació que necessitàvem. Però amb el que hem aconseguit hem fet un llibre molt complet.
RdR: Quina diferència hi ha entre l’anterior llibre i aquest?
JMP: L’altre llibre el va fer el meu company Andreu Cárceles, que també ha treballat en aquest, però hem pogut sumar molts documents nous. Per tant és més complet. A part de recollir més anys també hi ha moltes més fotos i documents.
RdR: Ha estat necessari buscar més enllà dels propis arxius del club.
JMP: El club guarda alguns documents dels inicis del futbol a Ripollet. Però moltes persones importants per al club han aportat coses noves: com el sr. Fonollet, sr. Serra, sr. Maranges… amb tot plegat hem pogut muntar el llibre.
RdR: Com és que us l’encerreguen a vosaltres?
JMP: Tant el Cárceles com jo som gent que fa molts anys que estem al club. Jo vaig començar quan tenia quinze anys, abans havia jugat a Sabadell. Així vaig passar per diferents etapes, entre elles el primer equip, després l’equip dels veterans o entrenador del juvenil. També he entrenat al Pajaril i a l’Sporting Macarena, clubs del poble. L’etapa del primer equip va durar poc, vaig començar amb divuit anys fins que vaig fer el servei militar. Una vegada el vaig finalitzar em va tocar posar-me a treballar i no vaig poder seguir els entrenaments. Als trenta-cinc vaig tornar als veterans i d’entrenador. Amb quinze vaig començar i ara en faré setanta-nou.
RdR: Com animaries a la gent perquè es llegeixi al llibre?
JMP: No cal animar-los. A Ripollet hi ha molta afició pel futbol i saben, tan bé com nosaltres, que el centenari és una data molt especial. Potser animaria a la gent jove, que no se centrin únicament a jugar i que sàpiguen que va passar fa uns anys. Al final ens ha costat molt arribar aquí, ho hem fet de la millor manera possible i sempre és bo recordar com s’ha fet. A més, estem molt contents per com ens ha quedat el llibre.
RdR: Com us ha afectat la pandèmia en la celebració?
JMP: Doncs hem pogut fer molt pocs actes. De moment la primera presentació del llibre la vam fer al Centre Cultural amb una seixantena de persones per culpa de les restriccions. Per això, vam fer una segona aquest dimecres al camp de futbol per tota aquella gent que no va poder assistir. També estem concretant partits amb els veterans de clubs de Primera Divisió com l’Espanyol i el Barça.
RdR: Després de fer el llibre, quins moments destacaries d’aquests cent anys?
JMP: Crec que el més important és el canvi de camp. Marxar del Mercacentre al Municipal. On ara està el mercat abans hi havia el camp de futbol. Era més accessible per a tot el poble, però amb el canvi vam guanyar en instal·lacions. Allà només teníem una dutxa per més de vint persones, imagina’t com era canviar-se després de cada partit. En aquell moment eren pocs equips i ara, en canvi, tenim molts nens que juguen a futbol. També destacaria els diferents ascensos a Primera Catalana, sempre que el Ripollet ha pujat ha estat una celebració per a tot el poble.
RdR: Què significa que el club celebri cent anys?
JMP: Crec que hi ha pocs clubs com el nostre que hagin celebrat cent anys, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Ens ha costat i el Club de Futbol Ripollet, en tot aquest temps, ha estat un club senyor.
RdR: I per al poble?
JMP: Sobretot per tot el planter. Tenim molts nois i al club som molts els que fem tot el possible per entrenar i ajudar, d’aquesta manera els hi ensenyem el millor que podem aquest esport. Estem molt orgullosos de tots els equips que tenim.
RdR: Per tant la salut del club és bona?
JMP: De moment sí. Mentre tinguem nens i nenes que juguin sí, sempre es poden cansar i, per això, és tan important cuidar-los. Tot i que hi ha molta oferta esportiva a Ripollet el futbol mou a molts nens, l’Escuela també compta amb un gran planter. Crec que el millor per al poble seria unir-les, però sembla que no interessa.
RdR: Per què és no és possible fer-ho?
JMP: Fa uns anys vam estar a punt de signar un acord per ajuntar tot el futbol base de Ripollet. Però abans de la firma va haver-hi uns senyors que per alguna raó no els hi va interessar firmar. Això és un repte important per al futur esportiu del poble, però de moment no pot ser.
RdR: Quins altres reptes teniu?
JMP: El més important és pujar l’equip a la categoria que li pertoca estar, que és Primera Catalana. Per això per a la pròxima temporada hem fitxat un entrenador jove. Altres anys hi hem estat i des de la directiva creiem important retornar-hi. Crec que és el repte esportiu del club amb majúscules. Per això també és important tenir una bona base de nens.
