J.M. Zambrana: ‘Després de quinze anys segueixo fent música per divertir-me’

Al 2004 José Maria Zambrana va llançar el seu primer disc ‘Crónicas de un bohemio’. Sota el nom de Sr. Zambrana es va donar a conèixer en el món del rap. Però Zambrana és un cul inquiet i en aquests quinze anys ha estat en altres projectes com Hombres Bala o Mandruka a més de fer de productor. Per celebrar el 15è aniversari del primer disc ha decidit reeditar-lo a màxima qualitat i amb material inèdit.
.
Revista de Ripollet: La reedició de l’àlbum és un homenatge al CD amb el qual et vas fer conèixer?
José Maria Zambrana: La qüestió és que durant molt temps em va sorprendre que molta gent m’escrivia per les xarxes socials i em deia que la maqueta estava molt bé. No ho entenia. Per què diuen maqueta si va sortir amb tots els requisits que es demanaven per un CD d’aleshores? Per culpa d’eMule i altres plataformes de descàrrega les versions que corrien estaven ripejades a molt baixa qualitat. Tenia l’oportunitat de celebrar els quinze anys del disc posant-lo a disponibilitat de tothom a màxima qualitat i amb algun material extra.
.
RdR: Ha suposat molta feina?
J.M.Z: La feina ha estat buscar com un boig un ratolí i un teclat dels antics per posar en marxa l’ordinador vell on guardava sessions de fotos i altre material inèdit que he afegit a la reedició. La resta no m’ha suposat molta feina. Ripejar-lo a màxima qualitat, buscar entre totes les revistes de l’època amb ‘reviews’ i ressenyes, per exemple, l’entrevista que em vau fer està inclosa.
.
RdR: Què n’esperes de la reedició?
J.M.Z: El que m’he proposat és bàsicament que la gent pugui tenir a la mà una versió del disc a una qualitat digna. Al final és el meu petit homenatge i no espero ni coets ni focs d’artifici al voltant del disc. Que la gent el gaudeixi i que els mitjans que vulguin es facin eco, que alguns ja ho han fet. Amb això estic satisfet.
.
RdR: Com recordes el moment que el vas treure?
J.M.Z: Ho vaig viure amb molta inquietud. Per aquella època un no podia saber fil per randa la rebuda que podia tenir la seva feina. No és com ara que per les xarxes pots rebre el ‘feedback’ dels teus temes. En aquell moment només et podies guiar per la gent que havia escoltat la maqueta. En el cas d’aquell disc encara més perquè s’allunyava de l’estil més ortodox, tenia la curiositat del públic hip hop com l’acolliria.
.
RdR: Es pot dir que amb aquest disc va començar la teva carrera?
J.M.Z: Està clar. Abans d’això només havia tret maquetes autoeditades sense gaire rellevància. Aquest va ser un disc fet com abans es feien. La maqueta va arribar a un segell discogràfic, em van posar un contracte al davant, el vaig firmar i vam treure un disc ben gravat i masteritzat que va arribar a tot el país.
.

.

RdR: Com resumiries aquests quinze anys?
J.M.Z: Doncs que segueixo fent música per divertir-me, que és el més important. En tot aquest temps he tret més temes com a Sr. Zambrana, després he treballat en altres projectes musicals com Hombres Bala o el que tinc ara que és Mandruka. En tots ells he seguit la màxima de passar-m’ho bé i si hi ha una bona repercussió doncs millor.
.
RdR: És un objectiu que sembla perdut en el món de la música no?
J.M.Z: Quan un projecte funciona molt o te’l prens molt seriosament, va en detriment de gaudir. S’ha de trobar l’equilibri, sense il·lusió no s’alimenta el projecte.
.
RdR: Quins moments t’han marcat més?
J.M.Z: Sobretot els directes i la gent que m’he trobat pel camí. Molta d’aquesta gent ara forma part del meu cercle d’amistat, gent que he conegut per la música i que formen part de la meva vida. Sempre t’agrada rebre ressenyes positives i fer concerts que t’hagin sortit molt bé. També em quedo amb el premi que vaig rebre amb Mandruka.
.
RdR: I quan vas començar amb la producció?
J.M.Z: Pràcticament a l’hora. Quasi vaig començar a produir abans que rapejar. La producció dels anys 90 estava molt limitada a l’ordinador que tinguessis. Jo en tenia un molt limitat i em vaig centrar a escriure. Quan vaig canviar d’ordinador va ser quan vaig tornar. De fet he produït molt més del que he rapejat.
.
RdR: Com és que has estat en tants projectes?
J.M.Z: Perquè sóc un cul inquiet i m’avorreixo molt ràpidament d’una cosa. Ha anat en detriment de la meva carrera musical. Si només m’hagués centrat a rapejar tots els meus esforços s’hagueren centrat en una sola cosa, però no ho puc evitar.
.

RdR: Normalment els rapers no toquen altres estils?
J.M.Z: Ara ja és més comú entre els rapers més joves. Ja no és estrany que un raper canti. Quan vaig treure el disc sí que era molt rar. Jo era un ‘rara avis’ dins d’aquest món perquè el rap era més homogeni.
.
RdR: Vas tocar amb Mandruka per la Festa Major. Com va ser l’experiència?
J.M.Z: Va ser molt estranya. Era un cartell excessivament variat i vam tocar just abans d’Arkano, l’ídol dels més joves. Quan vam sortir a tocar ens vam trobar fileres de joves esperant a Arkano i vam sortir nosaltres amb el funky dels 80. És un xoc cultural enorme. Era una de dos: o marxaven o esperaven com uns campions i qui volgués festa doncs que s’unís. Anar al teu poble i trobar-te nens badallant és molt estrany. Per sort estic acostumat a sortir i guanyar-me el públic, és un èxit si te’ls fiqués a la butxaca, si no, és dur.
.
DESCARREGA L’EDICIÓ ESPECIAL DE ‘CRÓNICAS DE UN BOHEMIO’
.