J.Panadero i M.Molina ‘El mon de la música d’autor és molt tancat, ja de per si, i s’ha de promoure’
Javier Panadero i Miguel Molina van iniciar un projecte que pretén donar difusió a la creació cultural independent: L’Associació de Música d’Autor La Escalera. El seu objectiu es donar visibilitat a cantautors dins d’un àmbit prou tancat ara per ara. Aquest any celebren el seu cinquè any de vida, i per aquest motiu els tornem a entrevistar per saber com han anat aquests cincs anys, la seva trajectòria i com ha evolucionat la seva tasca, tot i que no disposen dels recursos que voldrien.
.
Revista de Ripollet: Ja fa cinc anys que vau iniciar la vostra activitat. Com han anat?
Javier Panadero i Miguel Molina: Doncs la veritat és que molt bé. En aquests cinc anys no hem parat de fer activitats. Vam començar fa cinc anys amb una secció a un programa de ràdio, després vam passar a tenir el programa de ràdio en si i seguidament vam donar el salt a la televisió. A més, ens vam posar a organitzar concerts i actes culturals per la recuperació de la memòria històrica. I seguim en la mateixa línia.
.
RdR: La vostra labor ha evolucionat molt. Us ho esperàveu?
J. P. i M. M.: Doncs la veritat és que no. Al 2011 no ens pensàvem que arribaríem tant lluny. Nosaltres volíem tenir el nostre programa de ràdio, el nostre propi espai per entrevistar a diferents cantautors, però vam veure que a la gent li interessava, que la gent ens ajudava. Estem molt contents, la veritat.
.
RdR: L’Associació ha crescut molt aquests anys?
J. P. i M. M.: Ara som molta més gent, però qui ho seguim movent tot som els de sempre, un nucli reduït de 7 o 8 persones, format per gent que ens ajuda en el seu temps lliure en tot el que pot. Però no només això: tenim seguidors a llatinoamèrica, ja que el programa de ràdio La Escalera s’emet a una ràdio mexicana. Podríem dir que tenim tants seguidors aquí com a llatinoamèrica. Ens agrada molt comprovar que la nostra feina i la nostra labor agrada i arriba tant lluny.
.
RdR: I gràcies a això heu conegut a cantautors interessants?
J. P. i M. M.: Sí, a més és que mai ens posen cap problema per venir a parlar amb nosaltres. Són els primers que s’ofereixen, de fet. Sembla mentida, però els cantautors consagrats són més humils que els que comencen. Això si, quan entrevistes a algú i al cap d’un any el veus a les llistes d’alguna radiofòrmula, te’n alegres, perquè el vam conèixer quan començava.
.
RdR: Fa tres anys deieu que us faltaven recursos econòmics. La situació continua sent la mateixa?
J. P. i M. M.: Sí, ja que continuem sent una associació sense ànim de lucre. Tots els diners per organitzar actes culturals ens venen del nucli reduït del que et parlàvem, ja que la nostra política de soci és que per donar-se d’alta no cal pagar res, és una subscripció gratuïta. La nostra intenció és que arribi a molta gent, que els diners no siguin el problema. Treballar amb entitats fa possible que puguem, per exemple, tenir el programa de ràdio, fer concerts amb la col·laboració d’altres associacions, o inclús tenir el programa de televisió a un local que ens deixen. Aquestes ajudes són molt importants davant la falta de recursos econòmics.
.
RdR: Amb quines entitats heu treballat?
J. P. i M. M.: Amb Ripollet Història i Imatge, amb la comissió de l’any Lorca, amb l’Associació d’Espectadors, amb les Nits de Música. Els nostres germans, els que ens van ajudar a tirar endavant, però, són Mollet amb Cuba i moltes altres.
.
RdR: Fa tres anys ja ens parlàveu d’un documental que volíeu fer. Vau aconseguir portar-lo a terme?
J. P. i M. M.: El nostre projecte era fer un documental, però no vam poder donar-li la promoció suficient i no vam aconseguir els fons suficients per portar-lo a la pràctica. De fet, la nostra intenció és fer un sobre música d’autor en català i un altre sobre música d’autor des de la perspectiva històrica, els inicis, la transició, la postguerra i la actualitat. Està per veure, som poca gent i ens fa falta temps. No el tenim pensat per fer-lo a curt termini, però ho tornarem a intentar més endavant.
.
RdR: Feu assemblees obertes a tothom que hi vulgui participar. Quina és la finalitat?
J. P. i M. M.: Volem que la gent ens proposi idees, cantautors, seccions, nous horitzons. Aquestes idees les recollim i les intentem dur a terme, si és possible. La veritat és que és un sistema que va bé, la gent hi participa. En una d’aquestes assemblees ens han proposat una secció de poetes. Ens ha agradat, volem tirar endavant aquest projecte.
.
RdR: De què va aquest projecte poètic?
J. P. i M. M.: Es diu “Ciudad de autor”. Volem que sigui per aquest any, però crec que esperarem a que acabi l’aniversari, que ja tenim prou embolic, quasi bé ni dormim. Volem apropar-nos també figures literàries, a poetes, que vinguin a presentar-nos els seus llibres. Tot i que la nostra associació sigui principalment de música d’autor, no volem deixar de banda la resta de producció cultural.
.
RdR: Quin és el problema de la música d’autor, quan s’hi fica una discogràfica pel mig?
J. P. i M. M.: Hi ha dos vessants, dos tipus de cantautor: els qui la discogràfica els fa canviar la seva música, i han de decidir entre abandonar-la i seguir de forma independent, o els que decideixen seguir sent un producte, a qui marquen el camí. També poden arribar a un nivell de vendes tal que els permeti fer la música que ells volen, però això està reservat a uns pocs.
.
Cinquè aniversari
L’Associació La Escalera ha preparat un seguit d’activitats, una per cada mes des d’abril fins al setembre.
Aquest dissabte 9 d’abril serà el primer concert commemoratiu, on han convidat a cantautors col·laboradors i amics. Serà al Teatre Auditori.
Per la diada de Sant Jordi tenen preparada una activitat molt especial amb nens, ja que convidaran als més petits a dibuixar el que els evoqui una cançó.
El 7 de maig es visionarà un documental sobre Cuba, a càrrec del director de l’Escola de Música de Mollet, amb una xerrada posterior.
Al juny, tot i que cal confirmar data, està previst un concert amb cantautors mexicans.
I per acabar, al setembre tancaran l’aniversari amb un concert on hi participaran diversos cantautors amics.
