J. Pérez: ‘Volem que la gent sigui creativa amb la tecnologia, no només usuària’
Farà poc més de dos anys va començar el projecte de RipoLab HackLab per tal d’acostar la tecnologia a docents, famílies i infants. En aquest temps, a poc a poc però amb fermesa, han crescut fins a constituir-se com entitat. Han col·laborat amb les escoles Pinetons i Tatché i han fet la vida de la Belen, una dona amb diversitat funcional, més fàcil. Ara preparen l’Arduino Day, un esdeveniment mundial que per primera vegada es farà al poble.
.
.
Revista de Ripollet: Què és l’Arduino Day?
Jorge Pérez: L’Arduino Day és un esdeveniment mundial que se celebra a més de cent països i prop de sis-cents actes arreu del món. La idea és retre homenatge a unes plaques anomenades arduinos. Van néixer al voltant de 2005 i la van crear uns professors d’universitat perquè la gent que no té ni idea de tecnologia pogués utilitzar la tecnologia de forma senzilla i a la vegada creativa. Té moltes utilitats: Sensors de temperatura, robots teledirigits, drons… La clau és que tu pots agafar d’Internet el disseny del circuit i el software, estan oberts a tothom. És la placa més copiada del món.
.
RdR: Per entendre’ns, és el cervell de la màquina?
J.P: Sí. És un cervell que controla diferents dispositius. Tu li poses un programa que has preparat que és la intel·ligència artificial que dotés a la placa. Un robot al final té uns elements molt bàsics: uns sensors, per llegir la informació que l’envolta en cada instant, i uns actuadors, que seria que faig quan passa una situació. Per exemple instal·lar un sensor de temperatura per casa teva per quan s’escalfi baixar-la automàticament.
.
RdR: Que esteu preparant vosaltres?
J.P: A part de retre homenatge farem divulgació. Hem convidat a escoles i instituts que mostraran que fan ells a les aules. Hi ha certs centres que utilitzen arduinos per avançar en tecnologia.
.
RdR: Com heu crescut en aquests dos anys?
J.P: Hem crescut en quantitat de membres més assidus. Vam començar tres o quatre i ara som vuit. No és molt però és gent de Ripollet que creu en el projecte. Ens hem constituït com a associació i ens han cedit un espai compartit al Centre Cultural. A més hem crescut molt fora del poble. A què em refereixo? Que hem fet activitats lluny de Ripollet. A Sabadell vam participar al Saba-TIC i vam fer un taller de soldadura familiar de plaques informàtiques amb forma de la torre de l’aigua. Havien de soldar un xip, dos leds, una resistència… El mes que ve preparem una activitat semblant a Sants.
.
RdR: Com heu ajudat als centres educatius?
J.P: En el 2017 vam instal·lar una impressora 3D, la primera en una escola pública de Ripollet. No solament l’hem instal·lat i hem ensenyat com funciona si no hem buscat projectes per fer a classe. Per exemple un d’ells va ser fer un escornabot, els de sisè els feien perquè juguin els de parvulari. Són robots pensats perquè els nens aprenguin a programar. A més hem fet xerrades i tallers al final de curs de l’escola Tatché. En el Can Mas tenen una impressora 3D que estem ajudant a posar en marxa. No podem accedir com ens agradaria perquè treballem de matins i costa adaptar horaris.
.
RdR: Per què és complicat accedir a les escoles?
J.P: Perquè fa falta que el professor posi voluntat en aprendre sobre aquests temes. Potser et pots trobar un per centre que posi interès i vulgui aprendre. És un esforç addicional que han de fer. A més han de connectar quines competències bàsiques han d’aprendre amb la tecnologia. El que nosaltres busquem és que la tecnologia es pugui adaptar a qualsevol assignatura. Ensenyar una assignatura d’una forma més divertida.
.
RdR: Heu ajudat a una persona amb problemes de mobilitat. Com va arribar a vosaltres el cas?
J.P: Va arribar a través del Josep Maria Tatché, el president de la taula de diversitat funcional. Va pensar que nosaltres podíem trobar-li una solució al seu problema. Ens va presentar el repte i a nosaltres els reptes ens encanten. Necessitava adaptar les crosses a la cadira de rodes i vam dissenyar unes fixacions per imprimir en 3D. Nosaltres el que volem és que la gent vegi que quan et trobes amb un problema la tecnologia et pot ajudar. Va ser una sensació fascinant. No tot el que fem és aplicable en el dia a dia. Tot el que hem après i treballat en impressió 3D ha servit per ajudar a un persona que ho necessitava.
.
RdR: També us vau presentar a un concurs?
J.P: El d’innovació organitzat pel Consell Comarcal. Vam ser un dels projectes finalistes. En aquell moment no érem ni associació i va ser una empenta per créixer. Érem quatre i arribar tan lluny va ser molt gratificant.
.
RdR: Sou els tòtems de tecnologia del poble?
J.P: Ens hem trobat amb el Patronat d’Ocupació perquè estan buscant agents que impulsin la tecnologia. Però som més coneguts fora del poble que dins. No acabem de col·laborar com ens agradaria. Suposo que hauríem de buscar nous reptes amb les entitats del poble.
.
RdR: Busqueu un Ateneu tecnològic. Com va?
J.P: Hem aconseguit la sala al Centre Cultural. Però la primera pedra que vam posar va ser en néixer. Busquem que la gent vegi que cal un lloc on hi hagi màquines de fabricació digital i no tenir una impressora 3D a casa. Generar la necessitat de fer coses amb la tecnologia i tinguin un espai públic. Volem que la gent sigui creativa amb la tecnologia, no només usuària.
.
RdR: Nous reptes?
J.P: L’Arduino Day ja és molt complicat. Tenim plantejat fer esdeveniments per l’Any Scènica. En el món de la tecnologia també tenim certes dates marcades.
.
.