Jaume Pujol: ‘El que ens uneix és que a tots ens agrada menjar, cuinar i parlar de cuina’
L’Associació Gastronòmica ‘El Setrill’ va celebrar el seu 20è aniversari amb una gran festa a la Plaça del Molí. Concerts, exhibicions, refrigeris i molta teca van formar part de l’agenda d’activitats. D’entre totes, la paella popular va assolir el major èxit d’assistència. Es van repartir gairebé un miler de tiquets, 200 dels quals es van donar a Càritas. En Jaume és el president de l’associació des de fa uns mesos i fa una valoració molt positiva, tant de la festa com de l’evolució d’‘El Setrill’.
RevistadeRipollet: Com valores l’aniversari?
Jaume Pujol: El nostre repte era treballar tots junts i saber si seriem capaços de fer una bona festa d’aniversari. Després del cap de setmana de celebració, vam quedar per fer una reunió valorativa i la veritat és que ens vam aplaudir. És la primera vegada que ens arrisquem amb una celebració tan gran i hi ha gent que porta poc temps amb nosaltres. Tot i així, no ens va acompanyar massa el temps, sobretot dissabte al vespre. Esperàvem que vingués molta més gent, perquè vam convidar a grups locals i de fora que van fer concerts molt macos, però feia força fred. Crec que hi havia al voltant d’unes 60 persones, que no està malament, tot i que segurament amb un clima més calorós s’hagués animat més gent.
RdR: El diumenge va compensar.
J.P: Molt. Va fer més bon temps i es va animar molta més gent. Sobretot durant les 12h i les 14h, amb la paella popular, vam tenir molta afluència i va ser quan ens vam col·lapsar una mica. Ens hagués agradat vendre més tiquets de paella, però de veritat que va ser impossible, perquè no ens hagués arribat per a tothom.
RdR: Com va sorgir la col·laboració amb Càritas?
J.P: A través de La Caixa vam fer una aportació de 200 tiquets a Càritas i la gent que va venir a menjar ens ho va agrair molt.
RdR: Com vau gestionar la celebració?
J.P: Ara som un grup molt gran, concretament de 27 persones, així que vam haver d’organitzar-nos molt bé. Val a dir que entre nosaltres hi ha molt bona relació i, encara que en moments puntuals hi pugui haver tensió per l’acumulació de feina, ens avenim molt bé. Cadascú es va encarregar d’una tasca concreta: un del menjar de les barbacoes (botifarres, frankfurts, hamburgueses…), un altre del contacte amb la cervesa Moritz, uns altres de l’equip de música… Jo concretament em vaig encarregar de buscar els grups musicals. Potser vam fallar una mica amb la comunicació de la celebració. Vam anunciar-ho via premsa escrita, amb alguna petita falca a la ràdio i una pancarta, però a Ripollet hi ha molta gent i arribar a tothom és difícil.
RdR: Penseu repetir amb propers aniversaris?
J.P: En principi ens volem relaxar una mica (riu). Sí que ho volem repetir, però primer volem analitzar els errors que hem tingut perquè la propera vegada tot vagi millor.
RdR: Remuntant als inicis, com va néixer ‘El Setrill’?
J.P: Doncs és una història molt simple però molt maca. A l’Andreu Navarro, que va ser president durant molts anys i ara malauradament ja no hi és amb nosaltres arran una malaltia, li agradava molt la cuina. Una vegada li van portar unes ostres d’Amposta i va trucar a alguns amics per portar cava fresc i alguna cosa més de menjar per acompanyar. Es van reunir a casa seva i van gaudir molt, tant de l’àpat com parlant d’on era el cava, d’on havien portat les ostres… Van bromejar dient que semblaven un equip gastronòmic i va ser així com se’ls va ocórrer la idea de crear una associació d’aquest tipus. Jo vaig entrar-hi al 97.
RdR: Com va la salut econòmica?
J.P: Anem bastant justos i bàsicament cobrim despeses. La festa dels 20 anys no ens va donar massa beneficis, però igualment estem contents perquè tampoc era l’objectiu. Dins de l’entitat, la gent nova ha de pagar una petita quota quan s’uneix a l’associació i després fem una aportació de 20€ al mes. Amb això cobrim les despeses del local (C/Salvador núm.23) i dels estris de cuina. Fa poc que estem al local nou i la veritat és que és un espai amb cuina i menjador bastant gran. Ens dóna molt de caliu.
RdR: Cada quan us reuniu?
J.P: Tenim un horari que gestionem per semestres i ens comuniquem per mail. Ens trobem els divendres al vespre cada 15 dies i ens organitzem perquè un faci el primer, un altre, el segon i un últim, els postres. D’altra banda, quan hi ha algun partit de futbol, per exemple, cadascú porta alguna cosa de menjar i ens reunim per veure’l tots junts. En comptes d’anar a un bar, quedes amb la gent del teu grup i et sents més en família.
RdR: Quines activitats realitzeu durant l’any?
J.P: Ens van sorgint coses, com col·laboracions amb Ripollet Sardanista, alguna associació de veïns o fins i tot partits polítics. També tenim uns actes concrets i que repetim any rere any, com l’esmorzar dels traginers per Sant Antoni, la sardinada de Dimecres de Cendra, la col·laboració amb la trobada de xapes de cava de Festa Major i el rom cremat. Amb aquestes activitats tenim una subvenció de l’Ajuntament que també ens ajuda.
RdR: Què us uneix més a ‘El Setrill’, el fet de menjar o cuinar?
J.P: Una mica de tot (riu). A tots ens agrada la cuina, però sí que és veritat que alguns saben cuinar amb més destresa que altres. És positiu que cadascú té una especialitat: a alguns se li donen millor les paelles, a d’altres la fideuà, els postres, els plats de degustació, el peix, el marisc… D’altra banda, quan ens reunim ens agrada molt parlar de cuina: noves receptes que provem, restaurants nous on hem anat… Tot això ens uneix.
La seva evolució a ‘El Setrill’
En Jaume va entrar a formar part d’‘El Setrill’ per un amic. És un home de broma i no sabia si l’entitat buscava membres més aviat seriosos. La primera vegada que va assistir a un dinar per a conèixer a la gent que hi formava part, va cuinar uns peus de porc amb samfaina. Afirma que, com que la gent tenia molta gana, no es va esperar a que el plat estigués del tot cuit i el va servir abans d’hora. Entre rialles, recorda que el llavors president, Andreu Navarro, li va dir fent broma: “Crec que ets el primer que farem fora abans d’entrar, perquè això no es pot menjar”.
Ara n’ha après més i ser un membre d’‘El Setrill’ el motiva a provar plats nous, que primer cuina a casa i després els presenta a l’associació. Quan li van proposar de ser president, havien quedat per fer un sopar i en Jaume feia tard. Ell al principi no ho veia del tot clar, però al final el van acabar de convèncer.