Javi Pérez: “Tenir una llibreria és una bogeria, però per sort els nens necessiten llibres”
Després de tres anys de vida la Petite Librairie segueix oberta. Potser hi haurà gent que no es sorprengui però en la situació que es troba el comerç local i la indústria del llibre sembla un miracle. Aquesta llibreria infantil va obrir les portes a finals del 2017. Javi Pérez, el propietari, es va decidir a obrir aquest negoci amb la seva dona, l’Anabel Serrano, per la passió que els dos sentien cap aquest tipus de literatura. Tres anys després segueixen al peu del canó oferint la millor lectura per la quitxalla del poble
Revista de Ripollet: Com resumiries aquests tres anys?
Javi Pérez: Estem molt contents d’aquests tres anys. Hem anat de menys a més i s’ha notat molt com creixia l’afluència. Ens hem donat a conèixer lentament, la gent s’ha encuriosit i s’ha acostat. La veritat que estem molt contents. Això sí, cal dir que es nota una mica la separació amb el centre del poble. Nosaltres estem al carrer Puigmal 38, al costat de l’escola Ginesta. Però aquí estem bé i creiem que és important donar-li més vida a diferents parts del poble.
RdR: Què creus que us ha funcionat durant aquests tres anys?
J.P: Bàsicament és el boca orella i les xarxes socials. No hem fet gaire publicitat. Hem vist que el boca orella ens ha funcionat molt bé. La gent ve i li agrada tant el local com allò que oferim. Estic content perquè entenc que això vol dir que fem bé les coses i agradem als clients. També hem participat en el Sant Jordi a la Rambla i a les diferents campanyes de la UCR, Unió de Comerciants de Ripollet i col·laborem amb vosaltres a la Revisteta.
RdR: En l’entrevista que us vam fer per la inauguració vau dir que era agosarat obrir una llibreria infantil. Ho seguiu pensant?
J.P: Ho seguim pensant, és molt agosarat. És una bogeria entre cometes. En el món del llibre cada vegada es compra més per internet. Estan molt de moda els llibres electrònics i plataformes com Amazon no ens ajuden. La sort que tenim és que com ens hem especialitzat en la literatura infantil els nens volen el llibre físic, volen tocar-los, passar pàgines o sorprendre’s amb els dibuixos. Això és diferent amb els llibres per a joves o adults. Però obrir i mantenir una llibreria és complicat.
RdR: Per què no són bons temps per les llibreries?
J.P: Cada vegada es llegeix menys. En l’àmbit familiar no es llegeix i per tants els infants no reben la passió per llegir. I per aquelles famílies que sí que llegeixen, tenen l’opció de comprar-los sense moure’s de casa. Són articles molt fàcils d’aconseguir per internet, a més l’endemà ja els tens a casa. És complicat atraure a la gent. La gent ha de recordar la importància d’acostar-se a mirar i trastejar, i més si són llibres. Des d’aquí vull reivindicar la importància del comerç local. Des del teu mòbil és molt còmode comprar però cal donar-li vida al poble, no podem perdre el cara a cara o la confiança amb el botiguer.
RdR: Heu treballat amb escoles?
J.P: La relació amb les escoles del poble és bastant bona. Més amb unes que amb altres. Per exemple, el Martinet té una metodologia que fomenta la lectura de molts dels llibres que venem, és una metodologia propera a nosaltres, però en aquests tres anys no hem aconseguit que s’acostin. Per sort altres escoles sí que compten amb nosaltres, sigui a través de professors o directament el centre com ho fa l’escola Pinetons o les llars d’infants La Verema o La Rodeta, sempre que ho necessiten contacten amb nosaltres i això és d’agrair. Crec que és molt important, i alhora gratificant per nosaltres, que es creïn llaços entre el poble, les escoles i la nostra botiga.
RdR: Per tant, en general, Ripollet us ha rebut bé.
J.P: Ens ha sorprès. Esperàvem menys, sobretot al principi, però sorprèn la reacció del poble. Vas rebent molts comentaris i situacions que et retribueixen positivament. Hi ha molta gent que recorda la llibreria Cabraboc, al final sempre s’agraeix que el poble tingui llibreries.
RdR: Com us ha anat durant el confinament i en sortir d’ell?
J.P: El pitjor de la quarantena és que va enganxar amb Sant Jordi. Això va destrossar l’any, a més van ser dos mesos, quasi tres, que no vens. Vam pensar que no podríem seguir. Al final Sant Jordi és el dia que et salva l’any. Quina ha estat la part positiva? Que com els centres comercials han estat tancats molt temps molta gent ha vingut i ens ha pogut conèixer. Però són moltes pèrdues i a poc a poc ens anem recuperant… esperem que no ens tornin a tancar, sinó sí que seria el final.
RdR: Abans de tot això fèieu activitats al local.
J.P: Fèiem molts contacontes, venien autors o il·lustradors… ho intentàvem fer cada dues o tres setmanes i la veritat és que venia força gent. Però l’aforament ho complica tot massa, ara el màxim són quinze persones i normalment venien trenta o quaranta persones… el canvi és gran. Si l’organitzés ara, potser només podrien venir dues famílies.
RdR: Fa tres anys que ens vau comentar que estàveu iniciant els contactes amb la Biblioteca. Què heu fet?
J.P: Vam estar presents a la presentació del Petit Ripollet però no hem fet res més. També és difícil, ells són un ens públic i nosaltres un comerç local. Xoca una mica. Per nosaltres no hi ha problema, per ells tampoc, però de cara als veïns els hi pot semblar estrany.
RdR: Debeu el nom al llibre del Petit Príncep. És el llibre més venut?
J.P: No, es ven molt perquè és el clàssic per excel·lència però hi ha molts llibres que es venen molt més.
RdR: Què us ha funcionat més?
J.P: Per als primers lectors, set o vuit anys, està la col·lecció de Perrock Holmes, és una col·lecció molt divertida que té molta tirada. També la novel·la gràfica del Diari d’Anna Frank, ja és un llibre que atrau molt i encara més convertida en còmic. Una col·lecció que es diu Narval i també agrada molt. Al final l’àlbum il·lustrat és el que millor funciona.
RdR: I quins llibres recomanes tu?
J.P: Sobretot la col·lecció de Narval, és molt divertida. Un altre que m’agrada però és menys popular. És d’un pare que acaba de tenir un fill i li explica el món des d’una perspectiva positiva i ensenyar-li que hi ha coses bones en aquest món tan boig.