Javier Alba: ‘Actuar a Ripollet ha estat com fer-ho a casa, hem fet un espectacle més bandarra’
La improvisació i la màgia semblen termes antagònics. Per aconseguir que es creï la il·lusió perfecta cal molta preparació i assaig i els nous formats d’improshow no estan subjectes a cap guió. Doncs tot i que sembla inversemblant, Javier Alba ha aconseguit barrejar-los en el seu show, Impromàgia. Aquest passat cap de setmana va mostrar el seu espectacle a l’Auditori de la mà de Racons per Gaudir. Una funció particularment familiar per aquest actor i mag
.
Revista de Ripollet: Què és Impromàgia?
Javier Alba: Impromàgia és un espectacle únic al món perquè combina dues coses: l’il·lusionisme i la improvisació. És una obra de teatre amb la particularitat que és totalment improvisada. Això implica interacció amb el públic, ells creen les històries i dins d’elles succeeixen moments màgics. És una barreja de les dues disciplines que fa cada espectable una experiència única.
.
RdR: Com pot anar de la mà una disciplina tan preparada com la màgia amb la improvisació?
J.A: La gent quan s’assabenta de l’espectacle el primer que es pregunten és això. Pensen que és impossible ajuntar ambdues disciplines. La dificultat que vam tenir nosaltres fa quatre anys quan vam començar el projecte és que vam estar dos anys d’investigació per poder-ho unificar. Per un costat tenim la màgia que està totalment pautat i fixat que ha de succeir perquè l’efecte màgic sorprengui el públic. Però tenim l’altra part més creativa que és la improvisació teatral en la qual no hi ha res preparat, és allò que digui el públic en tot moment. Malgrat que sembli rar les dues disciplines les hem unit amb un resultat atractiu a impromàgia.
.
RdR: Unir màgia amb improvisació és refrescar una mica el concepte de l’improshow no?
J.A: Exacte. La improvisació teatral a Barcelona i rodalies estava referenciada. Per això la nostra companyia, que també es diu Impromàgia, ha proposat altres conceptes diferents d’improshow. A part d’Impromàgia tenim un altre que unifica improvisació i futbol, és com una competició i el públic va amb equips, és un concepte estrany d’unificar, esport i teatre, però funciona prou bé. També fem un altre que és més d’una hora d’improvisació teatral amb vuit actors d’arreu d’Espanya. Sí que busquem rejovenir una mica el concepte d’improvisació però no som l’única companyia. A Madrid, Valladolid, Bilbao, València… hi ha molts improvisadors que busquem que aquesta disciplina sigui diferent a cada lloc.
.
RdR: Com neix l’espectacle?
J.A: Impromàgia va sorgir perquè el meu soci, en Nicolás Acevedo, que és mag des de fa molts anys, feia un espectacle i em va convidar. En ell feia jocs de màgia i d’improvisació per separat. Mentre el veia se’m va ocórrer que això havia d’estar junt. Vaig començar a prendre apunts mentre veia l’espectacle i quan va acabar li vaig dir al Nico que tenia unes idees. Ell ho va provar a la setmana següent, va funcionar bé i allà vam dir de tirar aquest concepte cap endavant. Amb la meva idea i l’experiència del Nico hem creat aquest espectacle. Després dos anys d’investigació fins a crear el format que tenim ara.
.
RdR: Llavors tu ets l’encarregat amb en Nico?
J.A: Exacte. Jo sóc el director de la companyia i l’espectacle. En Nico és soci fundador. A més , a l’espectacle participa la Sam Gutiérrez i pels altres espectacles tenim sis covers que actuen amb nosaltres. Som nou o deu persones a la companyia.
.
RdR: En el teu cas quan t’introdueixes al món de la màgia?
J.A: Quan vaig conèixer al Nico, que em va ensenyar algun joc de màgia i a poc a poc vaig aprendre més.
.
RdR: I en el món del teatre?
J.A: Vaig fer tres anys a l’Escola Nancy Tuñón, que és una de les escoles més conegudes de Barcelona i de les més premiades. En el segon any a l’escola em van proposar anar a un local a fer improvisació i a partir d’aquí em vaig formar molt en aquesta disciplina de forma més autodidacta. I sobretot invertint moltes hores de pràctica.
.
RdR: On es poden veure els vostres espectacles?
J.A: A la sala Ars Teatre Barcelona. Cada divendres oferim un espectacle diferent.
.
RdR: I a més a més us moveu.
J.A: Hem estat a Bilbao, a Castelló… estem fent gira per Espanya.
.
RdR: I com acabeu a Ripollet?
J.A: Aquí ens va contactar l’encarregat de Racons per gaudir. Ens va proposar fer l’espectacle a més d’uns cursos de teatre. A més ens ho van posar molt fàcil, ens van donar la data i vam fer la funció.
.
RdR: A més tens família a Ripollet. Va ser més especial fer la funció per aquest vincle?
J.A: Aquí viu la meva germana que també col·labora amb la companyia. Com era Ripollet vam fer un espectacle “personalitzat”. Més bandarra i amb molta més interacció amb el públic, per mi va ser com fer-ho a casa.
.
.
