Javier García: ‘Vaig decidir dissenyar una imatge que servís per a totes les festes majors’
Amb 224 vots de 511, Javier García es va alçar el passat 29 d’abril com a guanyador del Concurs de Cartells de la Festa Major d’enguany, amb una diferència prou ampla respecte els altres dos cartells finalistes. Recent vingut de Girona, va haver de fer una recerca exprés de la cultura del poble per tal de conèixer-lo bé i dissenyar així el seu cartell, on apareix una parella ballant amb els gegants i gegantons al fons. Properament el cartell es podrà veure en gran en els principals espais publicitaris del poble. I això només vol dir que la Festa Major està a punt d’arribar.
RevistadeRipollet: Javier, moltes felicitats! On tenim el pollet al teu cartell?
Javier García: Ja, tothom m’ho diu! Pensa que jo no coneixia res de Ripollet, m’he hagut de documentar de forma exprés. Jo sempre miro una mica l’activitat cultural d’on visc, i vaig veure el concurs de cartells. Sempre havia volgut presentar-me a un, així que vaig decidir-me a fer-ho.
Llavors vaig començar a investigar una mica sobre la història i la cultura del poble, ja que jo aquí no hi he viscut mai cap festa. En aquell moment vaig descobrir això del pollet, però també vaig veure que alguns cartells d’altres Festes Majors ja l’incloïen. Tenia dos opcions: o continuar amb el pollet o fer una cosa diferent. De fet, vaig estar a punt de fer una recreació de l’escut de Ripollet.
RdR: Què et va fer decidir-te pels gegants i gegantons?
J.V: Jo no coneixia gens la Festa Major, ni sabia tampoc el que es respira en aquesta festa. En canvi, algú d’aquí sap quines coses són més típiques o tradicionals. I com que no ho sabia, no podia ficar la pota.
Per aquesta raó, vaig decidir agafar una imatge que servís per a totes les festes majors: un home i una dona ballant. Navegant per Internet, també vaig decidir fer alguna cosa representativa del poble. Això em va dur a decidir que hi afegiria els gegants i gegantons. Són tunejats, però els gegantons s’assemblen bastant (riu). A més, crec que és tradicional, i representa el que per a mi és una festa major.
RdR: I què és per a tu una Festa Major?
J.V: Crec que un cartell de Festa Major hauria de comunicar xerinola, festa, respecte, i sobretot s’hauria de fer amb seny. En el cas del meu cartell, és més anímic. El fet que una parella balli comunica coses que t’entren més pels sentits. Per les Festes Majors sempre recordes el calor, les històries d’estiu, el ball…
RdR: Com ha estat el disseny d’aquesta parella?
J.V: Tot l’enfocament és d’il·lustració, i tot està fet a mà. Primer de tot vaig fer la base a mà, però sí que és cert que per poder-ho imprimir en gran, és més pràctic passar-ho a digital. Per aquesta raó, vaig fer en pinzell tot el dibuix i després ho vaig escanejar i redibuixar-ho una mica. Finalment, li vaig afegir el color en digital. La tipografia tres quarts del mateix. La vaig dibuixar a mà i després la vaig editar per a que quedés ben neta.
RdR: Què opines dels altres dos cartells finalistes?
J.V: Gràficament eren senzills, no hi havia gaires elements. Jo vaig apostar més pel barroquisme. Hi havia, però, un que em va agradar, i quan el vaig veure vaig pensar que el votaria, si no fos perquè jo també participava al concurs. Era un pollet molt gros, que a mi em va recordar a un ou de Pasqua, i estava ben planetejat. Em van agradar les textures. Quant a l’altre, vaig pensar que com a cartell gran no funcionava tant.
De fet, vaig patir, no sabia si guanyaria o no, la votació popular va a gustos.
RdR: Però vas acabar guanyant, vas quedar satisfet?
J.V: Sí, em va agradar molt com em va quedar. Normalment sóc bastant crític, i vaig quedar satisfet. Pensava que valia la pena, i que alguna possibilitat tenia de guanyar. De fet, el dia que deien el veredicte públic, van organitzar un esdeveniment on podia anar tothom. Però no hi havia ningú, i vaig pensar que ja havien informat al guanyador, com fan en alguns concursos. Això no obstant, hi podia anar tothom, però l’únic que hi havia del poble era jo.
RdR: Quina experiència tens en la il·lustració?
J.V: He fet coses d’il·lustració, de disseny web i de disseny gràfic. De fet, sóc psicòleg, però de formació: tinc la Llicenciatura de Psicologia. Mai he exercit com a tal. La meva formació laboral més forta va ser la que vaig desenvolupar durant 10 anys en una fundació, on treballava al departament de disseny gràfic. Bé, jo mateix era tot el departament. Fèiem il·lustracions, pàgines web, llibres…
RdR: Fent vas anar aprenent.
J.V: Sí, el tema del dibuix sempre, des de molt petit, m’ha agradat. Inclús he anat a escoles de dibuix. Només fa dos anys que intento treure una mica el cap en això de la il·lustració a nivell professional. Vaig combinant-ho de totes maneres, tant et faig una pàgina web com el que calgui: disseny gràfic, imatge corporativa… Jo diria que sóc més grafista. La comunicació gràfica és el meu fort: sé comunicar a través de les imatges, el disseny i els textos, en el sentit més gràfic.
RdR: Et veiem a la Festa Major, suposo que aniràs a veure els gegants i gegantons!
J.V: Home, i tant! No els he vist, perquè ara no sé exactament on estan guardats. A més, no tinc previsió de moltes vacances, així que estaré per aquí. En tinc ganes, i a més tinc fills, així que gaudirem tots els aspectes de la Festa Major.
Girona-Ripollet
En Javier García i la seva família tenien una casa de turisme rural a Girona, però van decidir fer un canvi de vida i tornar més a prop de la ciutat. A nivell d’il·lustració i disseny, la capital catalana respira molt més de dinamisme.
Això no obstant, també hi va haver una altra raó que va dur la família d’en Javier a viure aquí: l’educació dels seus fills. El projecte de l’escola Els Pinetons els va semblar el lloc ideal per a ells.
.
.
