Joan González: “El so binaural et permet percebre com la música es mou pel teu cos”
Joan González és un autèntic entès de la música i sobretot del metal. Tots els seus estudis han anat relacionats amb el món del so, a més a més de tocar en un grup de metal local. En aquesta anadura de descobriment musical es va topar amb el so binaural. Conegut també com a so tridimensional o ambiental, és un nova manera d’escoltar música. A partir del seu descobriment va començar el projecte de Lilit. Inicialment va ser un treball de classe que ha acabat amb el seu primer disc editat i gravat només per ell. Amb González parlem de com es va gestar el seu projecte i d’un so que encara pot sonar desconegut per a molta gent.
Revista de Ripollet: Com neix el teu projecte musical?
Joan González: Ara mateix estic cursant una Formació Professional de so. És el resultat d’un projecte de classe. El vaig enfocar perquè no es quedés en un simple treball estudiantil, sinó que la gent ho pogués escoltar. Li he donat un toc més professional. I a més vaig decidir treballar el so binaural.
RdR: Què és el so binaural?
J.G: El so binaural també es coneix com a so ambiental o 3D. Està pensat per escoltar-se amb auriculars. És una manera de barrejar i ubicar el so en un espai imaginari. A través d’un software s’aconsegueix que l’oient percebi el so a una altura o a una angulació diferent de la d’esquerra o dreta o viceversa.
RdR: A què et refereixes a altura o angulació?
J.G: El so es pot posar més a dalt, més a baix, en diagonal, més endavant o més enrera. Tot això s’entén quan escoltes la cançó i perceps, estant en una situació fixa, com el so es mou al voltant del teu cos. En referència a la teva posició pots percebre el so davant teu, darrere o en diagonal.
RdR: Com vas conèixer aquest tipus de so?
J.G: He d’admetre que sóc una mica friqui del món musical. Fa un parell, estudiant so, a classe ens van introduir sobre aquest tipus de so. Així vaig començar a investigar i vaig descobrir els ‘dummy heads’, són uns micròfons que literalment són com un cap, amb ells pots gravar el so 3D. També vaig conèixer a artistes que l’utilitzen com Beck, que des d’aquí recomano a tothom que l’escolti. Ell té un cover de la cançó ‘Sound and Vision’ de David Bowie que a mi m’ha servit d’inspiració per treballar en el so tridimensional.
RdR: És curiós unir el concepte música i 3D.
J.G: És per la sensació d’escoltar música amb profunditat. Al final el pots localitzar en un espai imaginari. És com un videojoc, en aquest cas és més fàcil de percebre-ho perquè està acostumada a les tres dimensions.
RdR: A part de treballar el 3D per què més destaca el teu disc?
J.G: Dins del que és el metal jo m’he basat en una variant més ambiental. La meva atracció pel heavy metal i sobretot pel més modern ha donat el resultat final. Una particularitat del meu disc és que l’he intentat fer de la manera més barata possible, amb ell vull donar el missatge que en el moment que vivim no cal deixar-se els diners en un estudi de música. Tothom des de casa seva, amb una habitació i un ordinador, pot fer música al nivell de la professional.
RdR: Quina experiència prèvia tens en el món de la música?
J.G: Al 2016 vaig començar a estudiar so professional en una escola privada de Barcelona. D’allà vaig passar els cursos de Formació Professional. A part del projecte Lilit, que és com a solista, també tinc una banda amb la qual ja he fet alguns concerts a Ripollet i rodalies.
RdR: Quines referències musicals tens?
J.G: En els últims anys he sentit molta atracció cap al metal progressiu. Em fixo amb bandes que fan postrock, que és una música molt més complexa.
RdR: Per què t’has decidit pel nom de Lilit?
J.G: Pel costat més comercial perquè és nom fàcil de recordar. Per l’altra banda, segons l’Antic Testament i la mitologia jueva, Lilit és la primera dona sobre la terra, es va enfrontar a Déu i va abandonar el Jardí de l’Edèn. Jo l’entenc com una persona forta i independent i m’identifico una mica amb ella perquè al final estic sol fent tota la feina.
RdR: Com ho has fet per fer el disc tu sol?
J.G: Com estic jo sol m’he encarregat de totes les fases que té la creació d’un projecte musical: des de la composició, passant per la producció, fer les barreges, el mastering i la distribució. Aquesta última fase ara mateix les cançons estan al YouTube i pel retard de la distribuïdora, en breus, estaran a totes les plataformes musicals.
RdR: I com ho has fet per la instrumentació?
J.G: He utilitzat l’ordinador per incorporar els instruments. Els únics que jo he tocat són la guitarra i el baix, tots els altres s’han fet virtualment.
RdR: A part de ser un treball de classe que més busques amb Lilit?
J.G: Sobretot compartir la meva música. El que he fet i faig crec que no és fàcil de trobar, aquest punt d’originalitat juga a favor meu. Al final fer un projecte calibre sense cap mena de despesa crec que li dona un plus. No aspiro a ser famós, al final ho faig per amor a l’art i si arriba a molta gent millor que millor. L’únic que vull és que no tingui l’etiqueta de casolà, sinó que es reconegui la meva feina únicament per si té qualitat o no, això ja depèn de l’oient.
RdR: Tots els teus estudis estan relacionats amb la música i el món del so. Cap a on vols dirigir la teva carrera?
J.G: Laboralment estic treballant en el món de la ràdio, ja és un primer pas. Les meves aspiracions van encaminades a treballar com enginyer de barreges o productor musical per a altres músics. El projecte com a artista està més al marge, no tinc la seguretat de poder dedicar-m’hi, però està igual de present.