Joana Raja: “Quan fas el que t’agrada les dificultats les veus com un repte”
La Joana Raja es jubila després de 30 anys treballant a la Filmoteca i el centre li ret un homenatge amb una projecció. Ara tindrà més temps per viatjar i seguirà col·laborant amb la Revista, la ràdio i l’Associació d’Espectadors proposant teatre, musicals i cinema, una afició que va fer professió i que és també passió.
Revista de Ripollet: Quan i com vas començar a treballar en la Filmoteca?
Joana Raja: Vaig començar l’abril de 1994. Va sortir un anunci a La Vanguardia que posava que un organisme oficial necessitava una persona que tingués coneixements de cinema. Vaig enviar el currículum, em van trucar per a l’entrevista i en unes setmanes em van dir que m’agafaven. Després vaig saber que tenien una necessitat urgent i per això més endavant ja van treure la meva plaça de laboral pel procés habitual.
RdR: Quina era la teva feina?
J.R.: En un primer moment va ser substituir la persona que havia marxat i que s’ocupava d’escriure el programa, que en aquella època era setmanal. Feia les entradetes de les pel·lícules que es projectaven a la Filmoteca i en cicles que es feien en altres seus. Després, cap a l’estiu del 1994, va plegar una altra persona que s’encarregava de contractació de pel·lícules i vaig començar a implicar-me també en la feina de cercar i contractar pel·lícules. En aquests primers anys, abans del trasllat de la seu al Raval, també tenia la possibilitat de suggerir cicles o pel·lícules i m’escoltaven, em feien cas. Ja a la nova seu, com el format dels programes físics va canviar, ja em vaig ocupar més de contractació i també, durant 30 anys, m’he ocupat de la programació de les sessions infantils.
RdR: Ha de ser un luxe per una apassionada del cinema treballar a la Filmoteca.
J.R.: Realment sí, realment és un luxe, perquè si fas una cosa que t’agrada, encara que a la feina tinguis dificultats, no ho veus com una dificultat, ho veus com un repte. Em podia obsessionar amb la recerca de determinades còpies de pel·lícules per un cicle. Per exemple, quan va arribar el centenari del compositor George Gershwin, al 98, sabia que el seu gran èxit ‘Porgy and Bess’ està bloquejada, no es podia fer, així que vam anar a buscar coses més fàcils de trobar com ‘Un americà a París’ i també vaig anar a buscar ‘Funny Face’ i pensava que la trobaria en algun arxiu americà però no, no la trobava enlloc. Així que vaig fer una crida per fax, no era encara època d’internet, a totes les institucions del catàleg d’arxius europeus i va aparèixer a Romania. La vam portar d’allà, d’un arxiu amb qui penso no hem treballat mai més.
RdR: Fax, cintes… el cinema ha canviat molt en aquests trenta anys
J.R.: I tant. La transformació digital també ha arribat a la Filmoteca. Jo vaig començar a treballar amb una màquina d’escriure i ara hi ha bases de dades on pots trobar-ho gairebé tot i no només la pel·lícula, també els contactes dels drets per a contractar-la. Des de fa uns quants anys, pràcticament tot el cine que arriba als cinemes és en format digital. A la Filmoteca hi ha projectors de 35 mil·límetres, de 16 i digitals. A més les filmoteques, incloent-hi la nostra, estan també digitalitzant els seus fons, es conserven les cintes i es fan còpies digitals. La transformació s’ha notat molt i em sembla que encara es notarà més en el futur però jo ja estaré jubilada.
RdR: Anem a la jubilació. Com ha estat el canvi?
J.R.: Em vaig jubilar el 12 de gener. Però ja portava tres anys prejubilada, fent només mitja jornada i com va coincidir amb la pandèmia i va sorgir l’opció del teletreball, he tingut una marxa molt esglaonada, amb temps per traspassar feines. I ara només a gaudir de la vida.
RdR: Abans, aquest dijous dia 1 et fan un homenatge de comiat amb la projecció de ‘Els 400 cops’ de François Truffaut. Il·lusionada?
J.R.: Molt. Em fa molta il·lusió perquè vindrà la família, amics, companys de feina, gent amb qui he tingut relació laboral… estic molt il·lusionada. És una sessió oberta a tot el públic però m’han permès escollir la pel·lícula i he triat aquesta com podia haver escollit altres 50.000. Però és una pel·lícula del meu any, 1959, i que forma part de la meva educació sentimental perquè la vaig veure quan tenia l’edat del protagonista i això em va marcar i em va fer fan del director. Però podria haver triat també algun musical o… tinc tantes… Pensa que de petita els meus avis ja em portaven al cinema cada setmana i al meu pare també li agradava molt. Així que he vist moltes i moltes pel·lícules, m’agraden molt.
RdR: Amb la jubilació tindràs encara més temps per gaudir d’una altra de les teves passions, viatjar. Tens cap viatge pendent?
J.R.: Viatjaré tot el que pugui. Ara tinc el temps, em falten els calerons. La meva il·lusió és abans de morir poder anar a Nova Zelanda i Austràlia. Oceania és l’únic continent, a excepció dels pols, on encara no he estat mai. Així que m’agradaria poder anar aviat, ara que encara tinc energia però és un viatge llarg i car. Així que de moment aniré fent altres escapades més curtes. Per exemple, el dia 23 marxo a Londres a veure musicals, fan un del Sondheim que no he vist mai representat.
RdR: Quants cops has anat a Londres a veure teatre i musicals?
J.R.: No ho sé, més de 30 vegades segur. A més de veure teatre i musicals també aprofito per visitar altres coses o fer altres escapades però sí, preparo els viatges pensant en els espectacles. Fan representacions matinals i de tarda tots els dies menys els diumenges que no hi ha matinal, així que era quan aprofitava per visitar altres coses fora de la ciutat. Soc de llevar-me d’hora i sortir de l’hotel així que tenia temps per anar a un museu o agafar un tren per fer una escapada i tornar abans de la sessió. En aquest pròxim viatge vull anar a visitar l’estació de metro de Leytonstone. Veient el documental sobre Hitchcock que hem projectat aquest mes al cineclub de l’Associació d’Espectadors vaig descobrir que aquesta estació està plena de murals sobre el director i les seves pel·lícules, així que ho vull veure. Quan viatjo aprofito bé el dia.
RdR: I quan no també, ho sabem. Fas ràdio, col·labores amb la Revista, també amb l’Associació d’Espectadors i veus molt cinema i teatre…
J.R.: Fa 40 anys que estic vinculada a l’Associació Ràdio Ripollet. Amb la ràdio i després amb la Revista i quan la ràdio va passar a ser Ripollet Ràdio em van proposar seguir fent un programa setmanal i encara el faig. Porto gairebé 800 programes. De l’Associació d’espectadors crec que tinc el número 4 o 5 de carnet de soci. I com que veig molt teatre si veig alguna cosa que pot encaixar els hi dic, a vegades em fan cas i ara també hi col·laboro amb el Cineclub, que ha tingut una molt bona acollida.
RdR: I has fet amb el Lluís López un cicle de Nits de Música sobre el cinema musical durant més d’una dècada. El pròxim dia 8 feu una cloenda. Com serà?
J.R.: Serà un resum. Posarem fragments sobretot de l’època que més ens agrada, les pel·lícules dels anys 30, 40 i 50, encara que també hi haurà posteriors. Pensa que hem estat molt exhaustius i hem parlat de centenars de films i hem posat milers de números musicals. Sense el Lluís López no hagués estat possible, la seva incorporació va ser un miracle. Ell s’encarrega dels muntatges dels vídeos i ha fet una feinada increïble. Ara continuarem fent algunes coses, tenim ja programades dues sessions sobre la música en les pel·lícules de Truffaut, però no cap altre cicle així d’ambiciós.