Joaquín Magán: “La pròxima temporada tindrem unprimer equip femení federat”
De Joaquín Magán a Joaquín Magán. El fill agafa el relleu del pare i exerceix des de fa uns dies com a president del CF Ripollet. Parlem amb ell sobre la passada temporada i sobre la pròxima que el club ja prepara des de l’oficina amb la idea de tenir 27 equips de totes les categories
Revista de Ripollet: Per què fas el pas de passar de vocal a president?
Joaquín Magán: Formava part de la Junta Directiva anterior i el meu pare, que era el president, per edat va decidir que no volia continuar en la presidència. Altres persones de la junta sí volien continuar i em van proposar si volia ser el president. Vam veure que tenia sentit aquesta continuïtat i a més hem afegit pares de la base.
RdR: Quina valoració feu d’aquesta temporada?
J.M.: Si hem de jutjar-la pels resultats no podem estar massa satisfets. Hi havia la il·lusió que el primer equip pogués lluitar l’ascens i es va quedar a les portes del playoff. Ja són dos anys seguits en la mateixa situació. Tot i així, l’equip ha sigut el màxim golejador i el menys golejat de la categoria. Potser no va estar a l’alçada en moments concrets i davant rivals directes. A més l’equip B ha perdut la categoria i el juvenil A, que estava en una categoria molt complicada i va lluitar la permanència fins a l’última jornada, tampoc es va poder salvar. En la base hem tingut de tot, però els equips han competit, equips benjamins que han pujat, femenins campions i un cadet segon que també va estar a punt de pujar.
RdR: I més enllà dels resultats, quina és la salut del club?
J.M.: A nivell de socis estem al voltant de 120 i volem més. Hem rebaixat la quota i treballarem perquè se sentin més integrats en el dia a dia del club. A nivell econòmic és la primera vegada que jo en soc conscient, i són molts anys ja participant en les assemblees, que una junta directiva surt amb superàvit. I tenir diners a la caixa abans de començar la temporada ens dona tranquil·litat per poder anar treballant. Tenim un club sanejat.
RdR: Incorporeu a David Ortiz com a director tècnic. Què us agradaria que fos la base del club?
J.M.: El David és una persona amb una trajectòria consolidada, amb formació i s’ha envoltat de persones que també tenen formació i experiència en clubs de nivell. També hem fet un salt en endavant respecte a la formació dels entrenadors amb la idea de treballar a llarg termini. Volem que la manera de fer els entrenaments i jugar els partits sigui reconeixible i que es consolidin els aprenentatges. Sabem que no donarà resultats el primer any però en tres o quatre anys s’ha de veure el canvi.
RdR: També hi ha canvis en el primer equip. Nou entrenador (Eloy Martínez) i altes i baixes a la plantilla. Com serà l’equip?
J.M.: La base de l’equip estarà formada per jugadors de la temporada passada, hi ha un gruix important de jugadors que continuen. I amb la premissa que el màxim de jugadors possibles siguin de Ripollet l’equip tècnic està fent incorporacions línia per línia per intentar que l’equip sigui més competitiu.
RdR: L’objectiu tornarà a ser l’ascens?
J.M.: L’objectiu és fer-ho bé, l’objectiu és intentar que la gent gaudeixi de veure el seu equip i que l’equip funcioni, que lluiti. Si no es fa bé la feina serà complicat parlar d’ascens. Tornarem a jugar al grup 4 de Segona Catalana i pujarà només un equip directe i fins el cinquè faran promoció, espero que aquest cop no quedem sisens. Però pujar no és gens fàcil, és una categoria complicada.
RdR: A vegades sembla que tornar a Primera Catalana és una obsessió?
J.M.: Les obsessions provoquen després grans decepcions. Penso que per tradició i per club mereixem tenir al primer equip a Primera Catalana però l’obsessió ha de ser continuar competint i continuar intentant-ho.
RdR: Fomentar el futbol femení és obsessió o repte?
J.M.: Et puc anunciar, i espero que sigui així, que tindrem un primer equip femení que competirà en categoria federada. També passarà a competir federat l’equip infantil que aquest any ha jugat al Consell i continuarem tenint l’equip de veteranes. A més és molt probable, encara no està tancat, que puguem tenir també un equip aleví, no és segur. L’aposta del club és clara. Volem seguir treballant amb elles i que competeixin cada cop en categories més importants. Estarem bastant contents si la fita de tenir aquests quatre equips s’acaba aconseguint.
RdR: El teu pare i antecessor al càrrec era partidari de la fusió. S’ha pogut avançar? Quina opinió tens tu?
J.M.: El passat mes de maig la regidoria d’esports ens va reunir a l’Escola, el Pajaril i nosaltres per parlar del tema, per avaluar la possibilitat d’una unió. I ens va posar com a deures que cada club presentem idees i una relació de pros i contres a la fusió. Nosaltres estem treballant en aquest document i pensem que la unió seria bona, que tindria sentit fer-ho. Però sincerament entenc que l’acord amb el Pajaril seria bastant factible però amb l’Escola és més complicat. Nosaltres ho intentarem.
RdR: Sovint s’apunta que el fet que les categories base financin el primer equip és un escull. Que són models molt diferents. És així?
J.M.: Però això és un mantra que algú ha volgut fer córrer. No és cert. Presentem cada any els comptes als nostres socis en assemblea i allà queda clar que la base no sosté el primer equip. El primer equip se sosté amb ingressos publicitaris i els socis. Les quotes que paguen les famílies de la base es destinen al futbol base. A partir d’aquí parlar de models diferents no ho acabo d’entendre. Entenc que tots els clubs intentem posar els mitjans per tal que els nens i les nenes que formen part de les categories del futbol base aprenguin a jugar a futbol de la millor manera possible.
RdR: Per què seria bona la fusió?
J.M.: Si forméssim un sol club, aquest club seria molt més potent i les categories que s’aconseguirien serien més altes. Podríem fidelitzar més els nens i les nenes que més despunten i que no hagin d’anar a jugar a altres poblacions perquè al seu poble tindrien equips de més nivell. Però és la nostra idea i intentarem que es faci. Si hi ha entesa s’aconseguirà, si no, cap problema.
RdR: Ara assenyalaves la importància del suport de les empreses locals i en el teu cas pots parlar com a entitat i com a empresari. Hi ha prou bona entesa entre ambdues parts?
J.M.: El primer és agrair a les empreses que ens donen un cop de mà perquè sense la seva aportació seria complicat dur a terme la tasca que fem. Un cop dit això, sempre voldríem que aquesta xifra fos més gran però també cal entendre les dificultats que tenim les petites i mitjanes empreses i el fet que patrocinar un equip local pot tenir molt poc retorn.
Si et contesto amb el barret d’empresari, ara mateix la nostra empresa (Maheco) és el patrocinador principal del CF Ripollet, per vinculació familiar, i també del Club d’Hoquei de Cerdanyola, que és on tenim la seu. I la nostra aportació són uns diners que pressupostem i que sabem que no traurem d’això un benefici econòmic però formem part de la societat i si podem ajudar s’ha de fer. Penso que les empreses cada cop treballen més la responsabilitat social corporativa.