Joaquín Magan: “Vull un salt qualitatiu per al futbol local i amb la unió de clubs s’aconseguiria”
Aquesta temporada 22/23 el CF Ripollet estrena president. Joaquín Magan serà el màxim dirigent del club. El fins ara vicepresident va agafar les regnes al juliol i esgotarà el mandat, d’aquí a dos anys hi haurà eleccions. Com a home de club té ben clar que vol molt més de la seva entitat i també del futbol local.
Revista de Ripollet: Com ha estat l’inici en la presidència?
Joaquín Magan: Primer de tot vull tenir un especial record cap a José Maria Paños. Un gran amic meu que va ser jugador, entrenador i directiu del club. Vull arrencar aquests anys de president amb una feina que faci honor a la seva figura. Dit això, en el mes de juliol vam fer l’assemblea de socis que fem anualment. En aquell moment Francesc Inglada va deixar la presidència del club. En un inici la junta ens vam replantejar si deixar-ho amb ell, però vam veure que havíem fet molta feina i ben feta. Des de poc abans d’acabar la temporada passada ja vam començar a preparar els equips per aquest nou curs.
RdR: Et veus preparat pel repte?
J.M: Quan el president em va dir que marxava vam parlar de fer eleccions. Però com encara ens queden dos anys de mandat i la majoria de la junta es veia amb forces vaig decidir que també havia de continuar. Volem seguir amb la bona feina que hem fet els últims quatre anys.
RdR: Has format part de la junta, com vas començar de vicepresident?
J.M: A en Francesc i a mi sempre ens ha unit una gran amistat. Quatre anys enrere ens preocupava la situació del club, va haver-hi una crida als socis per part del club. Tant ell com jo ens vam oferir per ajudar a la junta d’aquell moment. No ens van obrir la porta. Això, a part de sobtar-nos, ens va molestar molt com a homes que estimen aquest club. Mai hem tingut un interès més enllà del club, com per exemple un fill que fos jugador. Ens vam decidir presentar a les eleccions, tot i que semblava que no guanyaríem, inclús nosaltres dubtàvem. Contra tot pronòstic aquí estem. Amb 74 anys sempre he estat una persona amb molta empenta i d’aquí a què em mori la continuaré tenint. En aquests dos anys de mandat estic totalment compromès, tant jo com la junta. Anirem a totes, pel bé del club. La pilota entrarà o no, però que ningú dubti que treballarem a mort.
RdR: Seguireu amb la mateixa línia de treball?
J.M: Estem contents de com han anat les coses fins ara, però volem millorar. La base de l’èxit és proposar-se metes més difícils. Per això hi haurà alguns canvis que crèiem convenients perquè la feina d’aquests quatre anys vagi a més.
RdR: Quina experiència tens que pugui ajudar en la presidència?
J.M: Tinc una empresa, Maheco, dedicada a la construcció. Està ubicada a Cerdanyola, que també és on visc, però em considero ripolletenc de tota la vida. Vaig créixer, estudiar i tenir amistats i els fills a Ripollet. És el meu poble. A més, a principis dels 90 ja vaig ser president del club durant cinc anys, llavors l’equip va pujar de categoria. Des que era jove he estat lligat a l’entitat. Sempre he sentit els colors. Soc també soci del Cerdanyola, però quan vaig a veure un partit ni sento ni pateixo. Tot el contrari del que em passa amb el Ripollet.
RdR: Quina importància consideres que té el club?
J.M: És un dels més antics del poble, ja hem celebrat el centenari. Qui més qui menys ens coneix. L’únic que li falta a l’entitat és aconseguir millors categories per als nostres equips. Tenim la mala sort que quan apareix una generació de nens que té bon nivell apareixen ràpidament clubs més grans que se’ls emporten. Volem fer un salt cap a dalt perquè els nois es vulguin quedar aquí.
RdR: Com s’aconsegueix que els equips millorin les categories?
J.M: Es pot assolir tenint bons professors. Entrenadors que sàpiguen treballar amb esforç i honradesa. I sobretot que extreguin tot el potencial de la canalla, així els pares estaran contents i apostaran per nosaltres. Hem tingut casos que exemplifiquen això. Un noi del juvenil que té una gran qualitat ens va avisar que faria la pretemporada amb el Cerdanyola, però el cos tècnic que hem escollit l’ha animat a quedar-se, perquè fa bona feina i agraden els entrenaments. A més, el primer equip ja ha cridat a juvenils per fer-los debutar. Els entrenadors del primer equip saben motivar als jugadors més joves. Això són granets de sorra per anar cada vegada més amunt.
RdR: Fa anys que el primer equip no acaba de fer el salt a Primera Catalana. Què falla?
J.M: El futbol és més complicat del que sembla. Inglada va apostar per uns tècnics que coneixia de primera mà i, malauradament, no han funcionat com esperàvem. Això sense sumar la COVID, que ens va perjudicar força. En la majoria de temporades l’equip ha estat lluitant per les primeres places, però sigui per una raó o per una altra l’equip no ha aconseguit l’objectiu. Aquest any hem apostat molt fort per fer un bon equip i confiem plenament en l’equip tècnic que va arribar a mitjans de la temporada passada. Per part de la junta directiva ajudarem en tot el que calgui per assolir d’una vegada per totes l’ascens.
RdR: Quins altres reptes teniu a part del salt de nivell?
J.M: Tenim molta il·lusió dipositada tant en el primer equip com en el juvenil. Els tècnics d’ambdós equips, que saben molt més que els directius, creuen fermament que faran un gran any. Això no vol dir que deixem de banda a la resta d’equips, hi ha d’altres que també tenen bones opcions. A més tenim ganes de veure com creixen els nostres equips femenins.
RdR: Heu apostat pel futbol femení. Ha estat difícil formar els equips?
J.M: L’any passat vam començar a moure’ns fort per tal d’aconseguir equips de nenes. En total hem format tres conjunts. D’edats baixes, però ja volem que competeixin i, així, millorin a poc a poc. No ens quedarem aquí, intentarem trobar-ne més per tenir encara més equips. Això s’ha assolit gràcies a l’aposta ben ferma de la junta d’Inglada. Ha sigut una tasca llarga i feixuga, no és fàcil, però cada vegada hi ha nenes més motivades i amb ganes d’aprendre tot i que mai hagin trepitjat un camp de futbol. Cal temps per consolidar el futbol femení a Ripollet.
RdR: Has parlat molt de millorar el nivell. La unió dels clubs locals hi ajudaria?
J.M: Que s’integrés tot el futbol de Ripollet sota una mateixa entitat ajudaria a fer un salt qualitatiu al futbol local. No és únicament un repte per nosaltres, hi ha moltes persones i factors en joc. Tot i la dificultat nosaltres crèiem ferventment en la unió. La resta de clubs tenen molt potencial i ara és contraproduent ser competència en lloc de fer-nos costat. Vull allargar la mà a la unió, per això espero que tant dirigents com polítics puguem arribar a un acord. Crec que el salt qualitatiu que nosaltres desitgem també el desitgen la resta del poble i la resta de clubs. El nom és indiferent, la importància és que en aquest projecte tots ens escoltem i arribem a una bona entesa.
RdR: Quina és la dificultat més gran d’aquesta unió?
J.M: La veritat que no ho sé. És un tema que es porta anys parlant, s’han fet reunions, però mai he participat en cap d’elles. Gairebé s’ha arribat un parell de vegades a un acord, és una pena que no acabés de fructificar. Per part nostra intentarem que s’arribi a una entesa que agradi a totes les parts, que cap en surti perjudicada, si no serà impossible la unió. El Cerdanyola CF és un exemple, ells es van integrar i ara els seus equips estan jugant a categories realment altes.
Fotografia: CF Ripollet
