Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora.
35 anys d’experiència són els que ha necessitat en Jordi Allepuz per crear la seva pròpia emissora. De jove va començar a la ràdio del poble i d’allà es va introduir en el món radiofònic. No ha sigut ni presentador, ni tècnic, ni directiu però alhora ho ha tocat tot a les emissores on ha treballat. Des de feia molt temps li rondava la idea de crear una emissora musical on escoltar qualsevol tipus de música contemporània però fins a la passada Festa Major que no es va llençar. A partir d’una casualitat al mercat la va engegar i, ara, amb dos ordinadors, dues tauletes, una taula de mescles i 10.000 cançons ja està en marxa. . Revista de Ripollet: Com et vas decidir a crear la teva emissora? Jordi Allepuz: Crear la meva emissora era un somni que perseguia fins i tot quan treballava a grans cadenes. Ara que puc treballar per mi algú pot pensar que ho he fet perquè m’he quedat sense feina i necessito una ocupació per guanyar-me la vida però no és així. Això sí, vull que arribi a ser un negoci. Vull guanyar-me la vida amb aquest mitjà que sé treballar. . RdR: Quan arrenca l’emissora? J.A: Em vaig decidir a posar-ho en marxa el dijous de Festa Major de l’any passat. A la parada del Figueras em vaig trobar al meu amic Javier Roldán. Quan ens trobem sempre parlem de coses de l’ofici perquè també és radiofonista i és director de doblatge. Em va dir que si posava l’emissora en marxa, ell agafaria gent que dobla de forma professional perquè poses veu als meus indicatius. Gràcies a ell em vaig estalviar diners i em va esperonar. Després va venir molta feina d’estudi. El 5 d’abril es van engegar les emissions de prova i l’1 de maig es va encetar l’emissió regular. . RdR: I quin és l’objectiu que busques amb ella? J.A: M’agrada molt la música. Sempre he trobat magnífic oferir música a la gent perquè l’escolti i que li pugui agradar. Em diverteix la música i també vull que la resta de gent es diverteixi. A més l’objectiu de la ràdio no és vendre música. No vull comercialitzar-la. Sobretot vull que la gent gaudeixi de tot tipus d’estils musicals. Les principals emissores fins i tot en antena t’ho anuncien: “Música pop i rock dels 70s, 80s i 90s”. On queda la dels 60s o 50s? On queda l’ska o el jazz?
.
RdR: Per tant ofereixes tot tipus de música?
J.A: Música contemporània per adults. La bossa nova, l’ska, el reggae, el soul, el swing… Tot això costa molt de trobar. Cal tastar-ho tot perquè ens venen la música, volen que la comprem. Ja coneixem els Pablo Alborán i companyia, els tenim a totes hores a tot arreu. Ja sabem on trobar-los. Però la música que jo proposo no. Doncs ara hi ha una emissora, la FMWR.
.
RdR: Com pots crear una emissora tu sol?
J.A: En els 35 anys de professió he recopilat molt material tècnic a casa i això m’ha servit per no invertir diners amb qüestions tècniques. En streaming, per internet et calen dos ordinadors. Un fa d’obrador amb una taula de mescles, un parell de suports musicals com tauletes i un micròfon. Aquí fas tota la feina d’editar, programar, muntar… i després hi ha un altre ordinador que no té ni google, ni spotify… res. Només els programes per emetre on-line i en aquell vas col·locant la programació que vas emetent. Un és l’estudi i l’altre l’antena. I important, un disc dur amb 10.000 cançons.
.
RdR: Només es pot escoltar música?
J.A: No. Hi ha agendes musicals i càpsules gravades. Una d’elles es diu ‘Versions’, es tracta d’escoltar una cançó original i les versions que han fet. El ‘Música i músics’, es tracta d’una petita biografia de l’artista i després una cançó seva. També hi ha el ‘Bufallaunes’, que és una hora dedicada a un grup. Més endavant no descarto fer directes. És molta feina i cal anar lent.
.
RdR: Fa uns anys semblava inviable crear una emissora d’aquesta manera però gràcies a la tecnologia ara es pot fer
J.A: La tècnica ens ajuda a fer les coses amb menys aparells i de forma més ràpida, això ho sabem tots. Però no significa que fer tot això sigui fàcil o inclús una feina mecànica. La ràdio que faig jo és 100% artesanal. No m’escolto totes les cançons una per una però en la programació sé en cada hora quina cançó sona. La mecànica són blocs de 60 minuts exactes on hi ha promos, jingles, senyals horàries… i aquest contingut l’he revisat. Amb això em refereixo que per molta tecnologia que existeixi la ràdio que faig és purament artesanal.
.
RdR: Un dels èxits del grup The Buggles és diu ‘Video killed the Radio Star’ (el video va matar l’estrella de la ràdio) però sembla que no li arriba el final.
J.A: La ràdio havia d’acabar amb els discos, els discos amb les orquestres i tot havia d’acabar amb tot i tot continua. I la ràdio evolucionarà. Ara ha arribat el podcast que diuen que ha d’acabar amb la ràdio… tot té un lloc i hi ha milions de persones que tenen el dret d’escoltar allò que els agrada. El que ens ofereix aquest segle és gaudir de moltes possibilitats. Per exemple als Estats Units hi ha cadenes dedicades a un grup. Hi ha tot per tothom i res matarà a res.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
