Jordi Casanova: “No cal negar la diferència entre sexes sinó qüestionar que això afecti als drets”

‘Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura’ és l’últim llibre del professor i investigador Jordi Casanova. Una proposta divulgativa on tracta la relació entre el sexe biològic i el gènere social i amb la qual intenta marcar els límits que permetin superar un debat sovint massa polaritzat i superficial. Xerrem amb en Casanova, que havia estat veí del municipi i col·laborador de la Revista de Ripollet, abans que divendres a les 20h presenti el llibre al Centre Cultural.

Revista de Ripollet: Per què decideixes fer aquest llibre?
Jordi Casanova: Per dues coses, perquè és un tema que se’n parla molt i perquè tinc la sensació que sovint es parla molt del punt de vista sociològic però no tant del biològic, ens fixem més en que som racionals però oblidem que som animals. I a sobre quan apareix el punt de vista biològic es va de forma molt simplista. I em sembla que és important tenir en compte els dos punts de vista.

RdR: Perquè ningú s’enganyi anuncies que és un llibre de preguntes, no de respostes.
J.C.: Cadascú ha de buscar les seves respostes perquè no hi ha respostes úniques però penso que avançaríem molt si tinguéssim un marc on tots poguéssim coincidir. Després cadascú donarà més importància a una cosa o a una altra. Trobo que massa vegades el debat en aquest tema consisteix més en tirar-se paraules al cap que en fer un esforç per entendre’s.

RdR: Anem a pams. Quan parles del punt de vista biològic et refereixes que els humans naixem mascles o femelles. És així?
J.C.: Sí, començo per explicar que el sexe té sentit perquè és una forma de reproducció que aporta molta varietat genètica i per això ha estat beneficiat per l’evolució. A nivell biològic, un humà pot ser mascle o femella o no tenir la capacitat de reproducció, són les opcions que hi ha.

RdR: En canvi és des del punt de vista cultural, tu et refereixes també dient “com ens criem” que parlem de gènere social. És en la relació entre aquest gènere i el sexe biològic que hi ha més dubtes?
J.C.: El que és cert és que des del punt de vista biològic ser mascle o femella comporta unes propietats que són diferents. Hi ha unes característiques més presents o amb més intensitat en un sexe que en un altre. Per exemple els mascles acostumen a ser més forts que les femelles però el problema és extreure d’aquí que els mascles són forts i les femelles fràgils. Perquè no és cert, no s’ha de convertir en un estereotip. Hi ha dones molt fortes. Quan hi ha una dona que no entra en el seu rol de gènere predeterminat es diu que té característiques de l’altre rol en comptes de posar en dubte el rol i és el rol que no està prou ben definit. És a dir, el problema no és la diferència entre uns i altres sinó fer d’això valors absoluts.

RdR: En aquest marc que planteges com s’explica la transsexualitat?
J.C.: Jo diferencio dues coses, quan un nen o una nena diu que vol ser de l’altre gènere ens està demanant ser de l’altre sexe o fer el que fan els de l’altre gènere sense que la societat li posi problemes? Si és el segon no es qüestiona el sexe biològic sinó el gènere, transgènere. L’altra és que efectivament la identitat sexual té molts paràmetres que la determinen i no només els òrgans genitals i pot ser que hi hagi persones on no tots aquests paràmetres estiguin prou ben ajustats al que és més habitual per un determinat sexe. És a dir, malgrat tenir un cos de femella es pot sentir mascle, seria un cas de transsexualitat. Penso que aquesta distinció és important, sobretot quan parlem de nens petits. Trobo que si desdibuixem els rols de gènere serà més fàcil acceptar la diversitat i aquestes dues realitats.

RdR: Com es pot llavors diferenciar, per exemple a l’esport, la categoria masculina de la femenina?
J.C.: Estem en un procés en evolució. Sabem que hi ha uns sistemes que no funcionen però encara no tenim els nous sistemes. Passa en les categories esportives i també ens passa amb el llenguatge i aquesta recerca d’un model més inclusiu. L’esport per definició és discriminatori, no rendeixes igual si ets alt o baix, o en alguns esports les categories es fan segons el pes corporal. Potser es podria avançar trobant una categoria amb individus semblants, fins ara dèiem homes i dones, potser ens hem de començar a fixar en altres condicions perquè tampoc els nivells hormonals són fixes ni tenen un llindar determinant. No tinc la resposta, no soc cap expert en la matèria però hem de seguir buscant un sistema millor, no es poden seguir fent les coses d’una manera que no funciona només perquè sempre s’ha fet així. S’ha de trobar un marc consensuat que respongui a la realitat i discutir, fer el debat que calgui.

RdR: Al llibre també apuntes que aquesta relació entre sexe i gènere té a veure amb el patriarcat.
J.C.: Absolutament. Hi ha discussió sobre com van aparèixer les societats patriarcals però és evident que la immensa majoria de les societats que han arribat fins a nosaltres són patriarcals i el que penso és que s’han aprofitat les qualitats biològiques com a fets distintius dels rols. Però potser no cal negar l’evidència de la diferència sinó qüestionar que això pugui tenir conseqüències en els drets i les dignitats, que no tenen res a veure amb la biologia. A la natura no hi ha drets, els drets ens els hem donat els humans i han de ser per a tothom sigui quina sigui la seva condició o estat biològic.

RdR: A qui t’agradaria que arribés el llibre?
J.C.: M’agradaria que arribés a tothom que tingui interès pel tema. Al començament faig una introducció pels lectors que no tenen coneixements de biologia. I penso que pot ser útil especialment per als joves que estan en procés d’autodefinició i també per a l’àmbit educatiu. Tinc relació directa a casa amb aquest àmbit i sé que el tema està molt present i necessiten moltes aportacions per tractar-lo. De fet faré una presentació del llibre a l’Associació de mestres Rosa Sensat.

RdR: És un debat calent, encès i massa sovint molt polaritzat. Has tingut problemes o contestació en alguna presentació?
J.C.: En alguns casos sí però han estat les menys. El que més m’he trobat són comentaris del tipus “si ho planteges d’aquesta manera és més fàcil que ens entenguem” i aquesta és la meva satisfacció. Estan sent presentacions molt participatives i interessants. Trobo que el debat s’encén perquè és un tema on els matisos són molt importants i la precisió també, segons com diguis les coses es poden no entendre, interpretar-se com molt taxatives i ferir sensibilitats