Jordi Creus: “En els 42 anys que portem he tractat gairebé amb quasi tot el poble”
Abans que acabi l’any abaixaran la persiana les tres botigues Creus, la d’esports, la de moda i l’outlet. El Carles i el Jordi es jubilen després de quatre dècades atenent clients, veïns. Van començar per la seva afició als esports i el tracte personal en l’atenció a la botiga els va agradar. Una forma de comprar i de vendre que el Jordi ja troba a faltar ara i per això “malgrat que podríem seguir”, assegura, la jubilació li permetrà descansar “perquè tot ha canviat molt”. No oblidarà “la fidelitat” dels ripolletencs.
Revista de Ripollet: Com afrontes la jubilació?
Jordi Creus: Amb optimisme. Serà un canvi radical de vida, perquè ja portàvem 42 anys en la botiga. Ha arribat el moment. Tant el Carles Miquel Pérez, el meu soci, com jo som del 58 i per tant ja farem 66, com ell diu “estem fent un any de propina”. Tinc ganes de gaudir del temps lliure, sobretot de no haver de treballar els dissabtes.
RdR: Ja teniu data?
J.C.: Encara no. Les dues botigues que ja tenen el cartell de ‘Liquidació per jubilació’, la de Modes Creus i l’Outlet no hi ha data però tancaran entre el maig i el juny, més o menys, per allà anirà. En la botiga d’esports encara hi estaré una mica més però també anirem al darrere. Tenim el gènere de primavera i encara no sabem quan abaixarem la persiana però el que sí que està clar és que la campanya d’hivern ja no l’enfocarem.
RdR: 42 anys darrere el taulell, suposo que t’emportaràs bons records?
J.C.: Sí, m’enduré moltíssimes experiències agradables. Pensa que en tot aquest temps he tractat gairebé, com aquell que diu, amb quasi tot el poble. I puc assegurar que la gent de Ripollet és bastant fidel, agrada comprar en el poble. Hi ha altres poblacions on la gent no respon tan bé com aquí.
RdR: Què trobaràs a faltar?
J.C.: El tracte amb els clients i la manera de vendre que teníem abans. El negoci ha canviat molt els últims anys. Ha canviat, per nosaltres, el tracte amb les marques. Abans venia el representant, t’ensenyava un producte i tu el podies veure, demanar-li o encarregar-li un altre. En canvi, ara t’envien un arxiu i espavila’t, inclús no et deixen demanar el que vulguis i has d’acceptar lots, ha canviat tot molt. Personalment em molesta perquè m’agradava més el tracte personal. I també ha canviat la forma que té de comprar el client més jove, el servei que donaven abans, el tracte personal ja el trobo a faltar inclús ara, abans de jubilar-me.
RdR: Aquests canvis tenen marxa enrere?
J.C.: És un canvi d’enfocament i penso que el comerç local cada dia serà més insostenible. En el nostre cas són les mateixes marques les que ens fan competència. Cada dia tens menys marge, cada dia tens un servei més limitat i no ens deixen ni tan sols comprar el que vols i així és molt difícil i cada cop ho serà més. Queden molt poques botigues d’esports també en les ciutats de l’entorn.
RdR: Si perdem el comerç local perdem molt més que botigues.
J.C.: Perdem identitat. Ja està passant, totes les ciutats són iguals, tot és el mateix. Les botigues eren un fet diferencial de cada lloc però ara ja no.
RdR: Com recordes els inicis? Pensàveu arribar a estar més de 40 anys oberts?
J.C.: Ho recordo amb alegria i d’estar tant de temps res de res, no ens plantejàvem res. La idea va sorgir un dia jugant a billar al Café Faró. Tant el Carles com jo fèiem bàsquet i ens agradaven els esports i teníem al cap la idea de poder obrir una botiga. Al final vam dir: Per què no? I ens hi vam posar a veure que passava. Vam obrir al 1982. Llavors jo estava a la botiga els matins i per la tarda, quan anava a entrenar, es quedava ell. I ens va anar engrescant i ens va agradar molt. El canvi important va ser l’any 96 quan vam fer el trasllat del carrer Estrella a la ubicació actual, a Anselm Clavé. El cert és que hi hem dedicat moltes hores.
RdR: I vau esdevenir un comerç referent.
J.C.: A nosaltres ens feia molta il·lusió tractar amb l’esport i els esportistes. I teníem clients que venien de ciutats veïnes. Sobretot jugadors de bàsquet però també d’altres esports. Que ens vingués un noi a buscar unes botes de futbol era una cosa molt maca, ens motivava. I llavors podíem anar a buscar el que la gent volia, portar les marques que més es demanaven.
RdR: I vau obrir més botigues.
J.C.: Vam voler diversificar una mica i com al Carles li agradava la moda van obrir Modes Creus. La tercera, l’Outlet, va ser per donar sortida als productes que ens quedaven en les dues botigues de la campanya anterior.
RdR: Segueixes l’actualitat de l’esport local?
J.C.: Sí, ho segueixo bastant. A Ripollet tenim clubs que són importants potser el que caldria és millorar l’esport escolar i crec que ja ho estan intentant perquè falten pistes, s’haurien de millorar les lligues, els horaris…
RdR: Heu notat a la botiga l’auge del futbol femení?
J.C.: Sí. Hi ha bastants noies que venen a buscar botes de futbol. Però a Ripollet les noies sempre han estat molt actives fent esport. Diria que a nivell de practicants, a Ripollet sempre n’hem tingut moltes.