Jordi Igualada: ‘Les editorials busquen autors consagrats, que tinguin unes vendes assegurades’
Jordi Igualada és un jove escriptor que acaba de publicar la seva primera novel·la, amb el nom Tráfico oculto: el incidente. Després d’haver topat amb la negativa de diverses editorials, que a dia d’avui només aposten per autors consagrats que generin de forma segura un mínim de beneficis, s’ha autoeditat el llibre i l’ha publicat a Internet, més concretament a Amazon. Ara ja està planificant la seva segona obra; una continuació de la primera.
RdR: Primera novel·la. Portes molt temps redactant-la?
J.I: He estat 3 anys i mig escrivint, compaginant-ho amb els estudis i amb la feina. També he tingut èpoques en les quals he estat un mes o més sense escriure. També hi ha els típics compromisos familiars, o amb amics. La dedicació màxima ha sigut des de l’últim estiu: he escrit com a mínim una hora i mitja per dia.
RdR: T’has trobat algunes dificultats en el procés?
J.I: Sí. M’he encallat en bastant moments, sobretot a l’hora de descriure alguns llocs. Hi ha escenes que succeeixen a València o altres ciutats. He hagut de consultar eines com el Google Maps o el Google Earth, a Internet. La dificultat s’incrementa si et trasllades a Varsòvia. No hi he sigut pas. He hagut de consultar fotos, llibres, enciclopèdies, etc.
RdR: Què et va animar a llançar-te a aquesta aventura literària?
J.I: La veritat és que fa uns quatre anys vaig llegir una novel·la d’un autor espanyol molt conegut, que de fet ha superat l’Stephen King a Estats Units. Ho explicava tan bé que em va fer plantejar-me d’escriure. Es diu Manel Loureiro. Ha publicat ja quatre novel·les, i és l’autor de la trilogia Apocalipsis Z i del llibre de terror El último pasajero. És tota una eminència aquí i fora d’aquí.
RdR: Què ens planteges a Tráfico Oculto: el incidente?
J.I: Tenim un home humil, que és segrestat, de la mateixa manera que moltes altres persones. Llavors es veu involucrat en una investigació. Poc a poc es va descobrint la veritat, i quan creuen estar-hi a prop, la veritat els enganya, i es troben amb quelcom molt més fosc i obscur. De cop, tothom corre perill i ens trobem amb una lluita per la supervivència. Hi ha acció i misteri. No hi ha res real, però potser en un futur, tal com avança la tecnologia, podria passar de debò.
RdR: Has publicat el llibre a la plataforma Amazon, a Internet. Havies intentat abans que alguna editorial et publiqués la novel·la?
J.I: Ho he intentat a Planeta, a La Espada i a moltes altres editorials. A totes he rebut un no. Almenys em contestaven, i inclús em demanaven que fes una sinopsi i una biografia. En veure-la, però, em rebutjaven, perquè veien que no havia publicat res. No acostumen a confiar en un autor novell. S’ha de tenir en compte que una editorial és una empresa, i el que busquen és benefici: no s’arriscaran amb algú que no se sap si vendrà molt o poc. Busquen els escriptors consagrats, que faran un mínim de ventes.
Per als escriptors novells, pel que penso jo i el que m’han aconsellat, la millor plataforma està a Internet: Amazon.
RdR: I quina resposta hi està tenint la novel·la?
J.I: A Amazon, de moment, la gent que l’ha anat llegint m’ha anat dient que pinta molt bé i que els està agradant. Sembla que tingui bona acceptació.
RdR: És senzill editar a Amazon?
J.I: És senzill, i no et gastes ni un duro. A Amazon només et demanen passar el document a un format Kindle, que és un format específic per a llibres electrònics, i una portada atractiva. A més, si no la saps fer o no en tens ganes, ells tenen una portada estàndard, simple. Això no obstant, jo he tingut molta sort, perquè la meva parella m’ha dissenyat una portada molt atractiva.
Amazon és una eina molt útil, i a més dinàmica: inclús pots modificar la novel·la un cop ha estat publicada. Tampoc no cal tenir el típic llibre electrònic; Amazon permet descarregar-se una aplicació Kindle per a ordinador o Android.
RdR: El futur ens portarà la mort del paper, doncs?
J.I: És difícil dir-ho. El paper és una cosa que crida a tots els escriptors. La finalitat de l’escriptor és arribar-hi. És el que jo crec i el que molts escriptors amb els qui he parlat creuen també. Sí que és veritat que el format digital està augmentant, primer per les oportunitats que dóna als escriptors novells, i després també pels preus reduïts i la facilitat de distribució. Publicant-ho a Internet estàs a tot el món. Amb una editorial potser només arribes a nivell nacional o autonòmic. Això no obstant, sempre et fa il·lusió veure la teva obra publicada en paper.
RdR: Quin preu hauria de tenir un llibre electrònic?
J.I: Jo el venc a 0.99€. Considero que, sent un autor novell, posar un preu de 5€ seria una operació una mica arriscada. Molta gent no se’ls gastaria en un autor que no coneix. Hi ha escriptors inclús que ofereixen els seus llibres gratis. De fet, l’altre dia, un dels autors que m’ha ajudat a mi, Bruno Nievas, va posar el seu llibre a meitat de preu, i es va convertir en una de les més descarregades del dia a tot Amazon.
RdR: Podries donar alguns consells a escriptors novells?
J.I: Jo els diria que no es desanimin. La paraula “no” sempre la tindrem. Inclús els més grans l’han tingut. També han de confiar en el format digital. Si ets bo, et dónes a conèixer i tens talent, pots arribar alt. L’oportunitat te la fas tu: tu no escrius i te n’oblides, tu escrius i després fas màrqueting i publicitat.
A la recerca de la inspiració
La inspiració és una qüestió delicada. Se li pot donar mil voltes a un argument, que potser la inspiració no arribarà mai. En canvi, pots estar treballant, parlant amb algú o inclús menjant, quan de cop i volta una idea et passa pel cap. “És un moment fugaç, que et ve sense voler”, confessa Jordi Igualada, que normalment se sol inspirar mentre treballa, en una feina que segons ell s’ha tornat monòtona.
També és molt important apuntar-se la idea, ja sigui al mòbil, a una llibreta o a qualsevol lloc que es tingui a mà. “M’ho apunto perquè com se m’oblidi anem malament”, explica l’escriptor ripolletenc, que acaba de publicar Tráfico oculto: el incidente, una història de ciència-ficció que podria ser real al ritme que avancen les noves tecnologies.