Jordi Muñoz: “Sóc una persona que per davant de tot vull el futbol per fer amics”
El que ha estat tècnic del CF Ripollet les últimes quatre temporades, Jordi Muñoz, deixa el club. Just quan s’obre un nou capítol a l’entitat. Se’n va orgullós per la feina feta, però per sobre dels bons resultats i grans estadístiques deixa empremta per la qualitat humana mostrada tant dins el vestidor com a la graderia.
Revista de Ripollet: A principis d’any deixava entreveure el seu adéu. Quan passa a ser ferma la decisió?
Jordi Muñoz: Quan vaig arribar de la mà d’Inglada ja vam acordar que plegaria amb ell. El que passa és que abans de decidir res ell em va preguntar: “què vols fer?” i la meva prioritat era continuar un any més si m’ho oferia la nova junta, perquè estic molt bé aquí. Però no es van dirigir a mi i tenia trucades d’altres equips. Em vaig assabentar per terceres persones que no comptaven amb mi i això em va saber molt greu i els hi vaig fer saber.
RdR: D’on provenien aquestes “trucades”?
J. M.: Del Farners, un altre que no diré per respecte i el Mollet, que finalment entrenaré l’any que ve. RdR: Així que el proper curs tornarà al Municipal de Ripollet. J. M.: Ja hi he parlat d’aquest tema. Tindré un nus a l’estomac. De fet, en el darrer partit a casa, contra l’Avià, quan vaig entrar al bar del club uns quants socis em van mantejar. Haig de reconèixer que em vaig emocionar.
RdR: També ha de reconèixer que s’ha guanyat a l’afició.
J. M.: Sí que ho noto, perquè quan vaig arribar el primer any no em coneixien i la gent estava molt a sobre. Però penso que s’ha anat fent un lligam humà, perquè han vist que hem treballat bé. Només cal que facis una ullada per aquestes categories quins entrenadors perduren tant de temps seguit. I això és una altra de les coses positives que t’emportes, a més de l’estima dels jugadors.
RdR: Normalment la marxa d’un tècnic va acompanyat d’un sèrie de jugadors. És el cas? J. M.: Sí, és veritat, però no serà per mi. Serà perquè als jugadors ja els han trucat prèviament, tot i que molts, quan es van assabentar que marxava, ja em van preguntar a on i alguns em van dir: “si tu te’n vas, no em quedaré al Ripollet”. No obstant, els vaig advertir que el primer era el Ripollet. Home! els bons jugadors els vull, però que no es pensin que els vinc a buscar.
RdR: Què ha fet per gaudir d’aquesta sinèrgia amb la plantilla?
J. M.: No ho sé. A vegades no tot són els diners sinó el tracte amb les persones. Sóc una persona que per davant de tot vull el futbol per fer amics. Suposo que aquestes coses són les que marquen.
RdR: Dels quatre anys al club es queda amb l’ascens o el títol de Preferent?
J. M.: Em quedo amb tot, però això que dius del títol és històric tant pel Ripollet com per a mi. Això em va fer molta il·lusió, perquè també havia estat aquí de jugador durant un any. A part de fer història en quant a resultats també l’he fet estant quatre anys seguits a la banqueta.
RdR: Un dels trets de l’equip, sobretot a partir del segon any, ha estat no notar les baixes de jugadors importants. S’han mantingut o millorat els resultats.
J. M.: Sí, per exemple, quasi cada any hem tingut el pichichi de la categoria. Quan vaig arribar la directiva anterior va donar la baixa a tots els jugadors. Vam dissenyar un equip nou i a la següent vam també haver de reformar. Aquestes coses són les que et deixen un bon sabor de boca, te’n vas satisfet.
RdR: Com veu el nou Ripollet sense vostè ni Francesc Inglada?
J. M.: Hi ha una feina feta de quatre anys i una altra cosa molt important: el club està sanejat econòmicament. A més, compleixen el que prometen. Aquest temps s’han marcat unes línies que s’han de seguir i ha d’anar bé. Durant aquest període s’ha fet una gran tasca.