Jordi Socías: ‘Repartir sort sempre és bo. Sobretot si el premi toca entre gent que ho necessita’
Fa 4 o 5 anys que Jordi Socías va agafar el relleu dels seus oncles i, sobretot, de la seva tieta Alegria, i va començar a treballar a l’Administració de Loteria del carrer la Lluna, la més antiga de tot Ripollet. Aquest passat desembre aquesta administració va repartir el premi més gros fins ara: el Segon Premi de Nadal. Parlem amb ell per saber com va viure aquest fet i quina és la situació actual de les administracions de loteria.
Revista de Ripollet: ¡Moltes felicitats! Com us vau sentir quan vau saber que havíeu repartit el segon premi de Nadal?
Jordi Socías: Ens vam quedar molt sorpresos. Vam vendre el número per la màquina, no per terminal. Ens van trucar els mitjans de comunicació directament abans que ho sabéssim nosaltres. Amb dècims sí que ho controles, però amb la màquina no. Va començar a venir la gent molt contenta, i va ser un dia molt bonic.
RdR: És el premi més gros que heu repartit mai?
J.M: Tan gros sí. Aquesta administració és molt antiga; primer la van inaugurar els meus oncles, a primers dels anys seixanta. De fet, és la més antiga de Ripollet. Jo fa 4 o 5 anys vaig agafar-ne el relleu. Se n’han donat molts de premis, però com el segon premi de Nadal cap ni un.
RdR: Vau celebrar-ho?
J.M: Sí. Tenim la Geno atenent, que és força coneguda a Ripollet, i les notícies volen, sobretot a la Plaça. La gent va començar a venir a felicitar-nos. També van trucar els mitjans, i a última hora van venir els del Patronat a felicitant-se i a portant-se el paperet. Al haver-se venut per màquina, però, tampoc vam fer festa grossa; i de fet només va tocar a una persona, que no sabem pas qui és. Ens sap greu, perquè no costava res dir-ho, encara que sigui de forma confidencial. Almenys, però, hem fet feliç a una persona, que ja és molt.
RdR: Imagino que el millor de la vostra feina és veure l’alegria dels premiats?
J.M: Totalment cert. Ja et dic, jo sóc un nouvingut que fa pocs anys que es dedica a això. Abans m’ho mirava des de la televisió, i veia com els de l’Administració s’alegraven per la gent. Llavors pensava: “Vols dir?”. I sí, ara hi estic d’acord. La satisfacció és immensa, sobretot si el premi toca entre gent que ho necessita, com a Ripollet, que és un poble humil i treballador, força afectat per l’atur. Repartir sort sempre és bo; de fet es donen premis cada setmana. Són premis petits, però no hi ha mesos que no se’n donin. Veus la cara de felicitat de la gent i això val per tot.
RdR: Hi ha premis tot l’any, però el Nadal suposa gairebé la meitat de les ventes de loteria. Què passa?
J.M: És la cirereta de l’any, tot i que la dels reis també déu ni do. Es fan cues molt llargues, que donen la volta a l’illa. Saps què passa? Ser l’administració més antiga, i també la més cèntrica, fa molt. A part, també tenim la Geno, que coneix a molta gent, i és del poble, i també estem els meus oncles i jo, que entre tots fa molt que ens hi dediquem.
RdR: Heu notat la crisi?
J.M: La crisi indubtablement l’hem notat, com tothom. Al taulell, no et puc dir el percentatge, però es nota. El que passa és que pel Nadal també hi ha moltes empreses i associacions que hi col·laboren. Jo durant tot l’any col·laboro i busco clients, i la veritat és que fem una bona campanya. A taulell, el que abans comprava potser dos dècims, ara en compra un. Però és un sorteig molt agraït; així com la crisi l’has anat notant tot l’any, al Nadal la gent fa l’últim esforç per acabar comprant dècims.
RdR: Compren més les entitats?
J.M: Això ens ha augmentat; ho sé perquè jo vinc del ram de la venta. Els meus oncles van fer una labor encomiable durant molts anys, però això és una labor de tot l’any, enviant e-mails i buscant clients, i això els ha vingut molt de nou, de manera que m’hi dedico jo. Aquí al poble n’hi ha moltes; d’esport i de tot tipus. Tenim clients de fa molts anys, inclús a altres pobles i també a Barcelona. A la gent li fa certa gràcia comprar loteria de fora. Fins i tot tenim clients fora de Catalunya. Treballem amb Mallorca, Bilbao, Madrid, Múrcia, València o Castelló. La qüestió és moure’s.
RdR: Hi ha massa loteries a dia d’avui?
J.M: Jo penso que no. El tema de la grossa el desconec; només segueixo el que diuen els mitjans de comunicació, però sembla ser que aquest any ha punxat una mica. L’altra competència nostra, els cecs, té força èxit també. Que n’hi ha massa? La gent que juga hi creu molt en el joc. A més, la loteria nacional és una loteria de fa molts anys, i està molt arrelada.
RdR: Malgrat la seva tradició, no s’ha vist afectada pel percentatge que s’emporta el Govern?
J.M: Oi tant. Jo et diria que, a més de la crisi, el que ens ha retingut de tenir més ventes és això. S’emporten un 20%, i això són molts diners. A l’administració hem de lluitar contra la crisi i contra això. La gent del carrer diu que no compra loteria perquè el govern s’emporta una quantitat exagerada. La gent ho té molt present i està molt empipada. Un cop està establert, però, serà complicat treure-ho, i ens està fent mal. Quan parles amb col·legues del país, veus que especialment les grans administracions ho han notat moltíssim.
RdR: Creus en la sort?
J.M: Sí que hi crec. La loteria és sort.
RdR: Llavors, compres loteria?
J.M: Sí, però només per Nadal, i sort d’això. Per a que una administració funcioni hi ha d’haver gent que li agradi jugar. Si no tens cap, però, et deixes una quantitat de diners exagerada: és molt fácil anar agafant números de la màquina. Hi ha gent que sempre en compra, encara que no s’ho pugui permetre.
Dècims de loteria amb una data concreta
La data de naixement dels teus fills, el dia que et vas casar, el dia que el Barça va fer un partit espectacular o el dia que van operar un familiar i va aconseguir superar l’operació. Les raons són vàries, però cada vegada més gent aposta per comprar un dècim de loteria que correspon a una data concreta. “Més que pensar que ens pot tocar el premi, preferim tenir una xifra que ens ha donat sort en el passat”, manifesta en Jordi Socías. A vegades, inclús són els nens qui trien el número.
A més a més, hi ha persones que fins i tot demanen a en Jordi que els aconsegueixi un número que potser s’està venent a l’altra punta d’Espanya. Aquestes persones estan disposades inclús a pagar els ports, que molt sovint són més cars que el mateix dècim en si.