José Corrales: “Només puc escriure sobre política, vaig viure la ferotge cruesa de la postguerra”
Mai és tard per començar, i si algú ho posa en dubte cal que conegui a en José Corrales. Aquest veí de 85 anys va aprendre a llegir i escriure quan era adult. Ara, ja jubilat, ha trobat el temps necessari per dedicar-s’hi, i en plena fal·lera d’escriptor ja ha editat dos llibres. La motivació? Expressar la seva opinió política marcada pel mal que va fer una dreta sangonera i opressora, que encara assetja a molts estaments de la societat.
Revista de Ripollet: D’on neix la seva faceta d’escriptor?
José Corrales: La veritat és que mai havia dedicat temps a escriure. De jove no vaig estudiar perquè ben aviat em vaig haver de dedicar a treballar. No ha estat fins que m’he fet gran que vaig començar a tenir temps per escriure. És veritat que havia escrit poesia quan participava en activitats de jubilats, però mai havia escrit res semblant a un llibre. Un dia vaig començar a escriure, em vaig enganxar tant que ben ràpid ja tenia el primer fet, i tan enganxat estava que vaig editar també un segon.
RdR: Sense estudis de jove, com es forma vostè?
J.C: Per l’època i la situació que em va tocar viure de petit no vaig poder anar a l’escola. Va ser de més gran que vaig anar a l’Escola d’Adults, allà vaig aprendre a llegir i escriure.
RdR: Quina és la seva procedència?
J.C: Vaig néixer el 1937 a Ciudad Real, però vaig créixer a Andalusia, a Sevilla. De petit sempre vaig treballar al camp, cuidant porcs i ovelles. Quan vaig complir 20 anys vaig venir cap aquí i vaig començar a treballar en una fàbrica.
RdR: Quan comença a escriure en quina temàtica se centra?
J.C: Vaig començar a escriure sobre allò que sortia de la meva ment i el que a mi em desperta, el que em mou la ment és la política. A mi m’interessa aquest tema perquè el meu avi era mestre d’escola. És curiós, però mai ens va ensenyar a llegir i escriure. El meu avi era comunista i el meu pare repartia la propaganda. Vaig viure de prop la cruesa de la postguerra. Els feixistes es van endur al meu avi i el van matar, com un gos. El meu pare va haver de marxar, però el van perseguir i va acabar en un camp de concentració.
RdR: És normal escriure sobre política quan ha viscut la seva pitjor vessant.
J.C: Vaig néixer en plena Guerra Civil i en els meus primers records hi ha la postguerra. La majoria dels dies m’aixecava amb gana i me n’anava a dormir amb la mateixa gana. No tenia roba per poder posar-me. A part de la pobresa, era difícil sobreviure amb una ultradreta que oprimia al poble. No puc deixar de parlar sobre aquest tema, per mi és impossible obviar el mal que ens ha fet.
RdR: A sobre va perdre a la seva família.
J.C: Al meu avi i al meu pare els van matar, cal dir-ho com és. El meu pare va haver de marxar per evitar que l’agafessin, però no ho va poder aconseguir. Era la realitat que es vivia en aquella època. El pitjor de tot és que això ha quedat impune. En part és perquè cada vegada més els joves es desinteressen per la política, no volen saber res i estan realment desmotivats. Jo recordo en totes les manifestacions que vaig participar per lluitar pels nostres drets laborals, ens reivindicàvem per defensar allò que ens mereixíem, tot i els cops i la repressió. Vam lluitar per tenir democràcia i ara que la tenim ningú es mou per continuar millorant una societat en la qual encara fan el que volen amb nosaltres.
RdR: Amb tant de mal que es va fer i encara hi ha gent que no sap on estan les restes dels seus familiars. Creu que alguna vegada es demanarà perdó i es repararà el mal?
J.C: Tant de bo, però si estem permetent que el rei emèrit actuï com vol després de riure’s de tota la població ho dubto molt… A què ve ara? Ha vingut amb un iot i amb escorta policial. Si es permet això és perquè el bàndol que va guanyar encara té molt poder.
RdR: Com ha bolcat aquesta frustració amb el sistema en els seus llibres?
J.C: Ho he fet a través de dues històries. He escrit dues novel·les en les quals es pot veure perfectament com la postguerra, la dictadura i la ultradreta ha esgarrat les seves vides. I com les penúries que viuen els motiven a lluitar per tenir una vida millor.
RdR: Quin llibre va escriure primer?
J.C: El primer va ser ‘Lo cuenta la hija de un barbero afusilado’. El protagonista és en Manuel, un republicà que viu tots els problemes que hem parlat de la postguerra. Com la seva família és republicana igual que ell i pateix l’odi del poble, per exemple, no li volen donar feina. Tot i aquest odi, una jove del poble, filla d’un terratinent, s’enamora d’ell. Festegen fins que el pare de la noia els enxampa. A ella l’envia a un convent i contracta a dos pinxos perquè intentin matar al Manuel. Ell es veu obligat a marxar. Per voltes de la vida acaba creuant l’oceà amb la promesa de tornar al seu poble per venjar-se. A l’Argentina, on viu, coneix una noia del mateix poble, que resulta ser la seva germana i troba, així, la manera de tornar per poder portar a terme la seva venjança. La resta… ho deixo que ho descobreixin llegint el llibre. Pot semblar sorprenent, però cada vegada que explico la història m’emociono, se’m posa la pell de gallina.
RdR: I el segon?
J.C: És ‘Arturo se fabricó un pajar’. També succeeix una vegada ha acabat la Guerra Civil. És la història de la filla d’un matrimoni molt pobre que s’ha de buscar la vida. Una dura nit que feia molt de fred acaben en un terreny d’una família rica que els accepten i acaben treballant per a ells. Ella acaba tenint un fill en el paller. Aquest nen creix vivint dures situacions, però acaba estudiant la carrera de periodisme. Gràcies al seu ofici inicia la seva cerca personal per saber qui era el pare. És una història que mostra les diferències socials i com era la vida de la gent més oprimida.
RdR: On es poden trobar els llibres per la gent que se’ls vulgui llegir?
J.C: Hi ha diverses maneres d’aconseguir-los. Es poden comprar tant en format digital com en la versió física al Corte Inglés, La Casa del Libro i a la plataforma digital Amazon. Posant el meu nom o el nom dels llibres es poden trobar molt fàcilment.
LO CUENTA LA HIJA DE UN BARBERO AFUSILADO a la Casa del Libro