José Villacañas: ‘Els bancs han hagut de frenar, si no hauríem tingut un gran esclat social’
José Villacañas és el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Ripollet. Fa gairebé dos anys va ser acusat d’usurpació en un acte de suport pacífic a dues famílies, però recentment ha quedat absolt.
Parlant amb ell, Villacañas ens explica la seva difícil situació econòmica i les mesures totalment insuficients a les que ha hagut d’accedir. Així mateix, ens fa 5 cèntims dels cinc punts que defensa la PAH de cara a les properes eleccions generals, encaminades a aconseguir la dació en pagament retroactiva, fomentar el lloguer social i els parcs d’habitatges o expropiar els més de 3 milions de pisos buits de què disposa la banca.
RevistadeRipollet: Fa 2 anys vas donar suport a dues famílies de forma pacífica i et van d’usurpació. Com vas viure els fets?
JoséVillacañas: Aquell dia hi havia dues persones, de dues famílies diferents, que van entrar a un pis de Cerdanyola per alliberar-lo, i que portava 4 anys buit. En aquell moment, jo era portaveu de la PAH a Ripollet i Cerdanyola. En aquell pis ens vam trobar diverses PAH de la comarca. érem uns 50, i jo m’encarregava que no envaïssin la calçada i que fos un acte pacífic.
Llavors, però, van venir les forces de l’ordre públic i van demanar la cara visible. Em vaig identificar, i amb el temps em va arribar una notificació dels jutjats en la qual m’acusaven d’usurpació. La pena era una multa de 5 mesos a 12 euros diaris, amb restricció de llibertat d’un dia cada dues quotes no satisfetes.
RdR: Finalment t’han absolt. Com va anar el judici oral?
J.V: Quan va arribar el dia 2 de desembre, vaig poder demostrar que jo vaig adquirir una vivenda i que just als 20 dies d’aquella identificació jo havia firmat una carència de dos anys, que ja estava preparada feia temps. Just fa poc, a més, he firmat un Real Decret de Llei pel Codi de Bones Pràctiques. Ara pagaré un Euríbor d’un 0,25% durant 5 anys, uns 42 euros al mes.
RdR: És molt complicat accedir a aquestes condicions?
J.V: Exacte, s’han de donar condicions d’autèntica exclusió social. Ni jo ni la meva dona treballem, i tenim fills al nostre càrrec. Des del 2010, només he treballat jo i durant 6 mesos. Treballava a la construcció, per compte propi, però d’un dia per l’altre em vaig quedar amb el cul a l’aire. Vaig estar 14 anys donant tot el que he pogut a la societat, i després he vist que no ha servit de res. Les administracions públiques no m’han ajudat. Davant d’aquest frau, vaig trobar-me amb el moviment social de la PAH, on vaig conèixer l’actual alcaldessa de Barcelona.
Recordo que sempre que hi havia una família que anaven a desnonar, ella es posava al capdavant, i si li havien de donar un cop de porra, li donaven. De fet. hem aconseguit més allotjaments la PAH que les administracions públiques. La PAH ha reallotjat a més de 2.000 famílies, sense ninguna estructura econòmica.
RdR: Consideres que les condicions que se’t van oferir a tu o a d’altres famílies són suficients?
J.V: No, i precisament per això estem fent campanya de cara a les eleccions. Sense els 5 punts de la PAH, nosaltres no donarem el nostre vot. Primer de tot, defensem la dació en pagament retroactiva i que es condemni el deute de totes les famílies desnonades. Des del inici de la crisi hi ha hagut més de mig milió de desnonaments forçats, i quasi totes les famílies han quedat amb deute pendent. A més, estant al dia d’avui, la llei et diu que et queda un deute del 70%, quan fa 5 anys era del 50%. En ambdós casos, igualment, estàs en situació d’exclusió i no pots ni comprar-te una nevera a terminis.
El segon punt que defensem és el lloguer assequible, i que sigui una opció de per vida.
RdR: Què falla al nostre país quant al lloguer?
J.V: No pot ser que a Europa hi hagi un 18% d’habitatges de lloguer, i aquí a Espanya només un 1%, tenint 3 milions i mig d’habitatges buits. El que passa és que està tornant el boom immobiliari i el crèdit fàcil. Fallen els polítics. Primer vam tenir una dictadura de 40 anys, i després un règim bipartidista sotmès al sistema financer.
Precisament, un altre dels nostre punts és que es creï un parc d’habitatges i es fomenti l’habitatge social. Demanem que s’expropiïn els més de 3 milions d’habitatges en mans de la banca, ja que la banca s’ha rescatat amb diner públic. S’han donat 220 mil milions al sistema financer, d’això no se li diu rescat? I ara, l’únic que han fet és crear més deute i fer més submisos a la classe treballadora.
Per últim, també demanem que s’aturin els desnonaments i que es garanteixin els subministres bàsics. No hi pot haver talls de llum, d’aigua i gas en el cas de famílies en situació vulnerable.
RdR: Des de la política i el sistema financer, creus que s’han pres consciència de l’estat d’emergència habitacional?
J.V: Pensa que segons les Estadístiques del Banc Central Espanyol, hi ha 16 milions d’hipoteques firmades a Espanya. Des que ha començat la crisi se n’han reestructurat aproximadament 4 milions. Els bancs han hagut de frenar quant a desnonaments, si no hauríem tingut un gran esclat social.
Quant als polítics, no sé si deuen viure en una bombolla on no els falta de res, tot i que sí que són conscients de la situació. Però ha de ser el poble qui desperti i vegi que, si no ens movem, la piràmide s’ensorra. Entre el PP i el PSOE deuen 100 milions d’euros als bancs; normal que no vulguin expropiar els habitatges buits als bancs.
.
Valoració local
A nivell local, el portaveu de la PAH explica que cada dia hi ha nous casos. Això no obstant, valora que ara ja no han d’estar tant al carrer, i que abans havien d’empaperar tot el banc o inclús ocupar-lo per tal que firmessin una dació de pagament. “Ara pots asseure’t i dialogar”, diu. Recentment, una família ripolletenca ha obtingut un lloguer social i la dació en pagament, després de 3 anys negociant perquè la hipoteca tenia un aval del 20% del deute, que el banc no volia perdre.
Així mateix, José Villacañas explica que la principal problemàtica actual és el lloguer. “Ens estem trobant que un 60% de les execucions hipotecàries són per aquesta qüestió”, explica. Actualment, les famílies ja no tenen el mateix poder executiu i això pot comportar que no puguin pagar el lloguer.
.