Josep Gassó: ‘L’església viu un moment de canvi, de novetat, hem de mirar com adaptar-nos’
És el mossèn de la parròquia de Sant Esteve on va arribar al setembre de 2012. Venia d’una parròquia més petita, a Corró d’Avall (Vallès Oriental) on portava 13 anys exercint. Dos anys després ja s’ha adaptat al municipi i malgrat iniciar-se gran al seminari es troba còmode amb la vida de capellà. Considera que l’església s’ha d’adaptar als nous temps que estem vivint.
Revista de Ripollet: Com valora la salut de la comunitat catòlica de Ripollet?
Josep Gassó: Aquesta és una parròquia gran i on hi ha molt de moviment. I suposo que com en general, ens trobem en un moment de canvi, de novetat, mirant com podem adaptar-nos als temps que ens toca viure. I per això cal conèixer a tothom i no és fàcil fer-ho perquè hi ha diferents maneres de fer i pensar dins de la mateixa comunitat. Sí que noto ara que s’ha reduït la sensació d’angoixa que vaig trobar en arribar ara fa tres cursos. Ens havíem de situar i la gent t’ha d’anar coneixent i és difícil perquè acabes d’arribar i ja hi ha qui diu unes coses sense coneixe’t… suposo que passa a tot arreu, però aquí a Ripollet Déu ni do (somriu).
RdR: Ha notat cap canvi entre el fidels des de la proclamació del nou Papa?
J.G.: L’altra dia ho comentàvem en una reunió, des que vaig arribar fins ara he notat un increment de participació. No tenim dades objectives però per exemple han augmentat les col·lectes i les misses també es veuen amb més gent. Per altra banda l’any passat vam fer 104 baptismes, vam fer 154 exèquies, tenim 180 nens a la catequesis i estic molt content també de tenir dos grups per a la confirmació. Però hem de fer amb el que hi hagi i fer-ho bé, no es tracta d’omplir per fer veure que som molts.
RdR: Una de les feines més valorades de l’església és la tasca de Càritas. Quina és la situació en aquests moments?
J.G.: Ha augmentat i estic especialment content per l’equip de voluntaris que hi treballa perquè ho fan molt bé. En breu farem públiques les dades del 2014 però es pot avançar que les necessitats han crescut. S’ajuda cada cop a més famílies, s’arriba a 500 i alguns mesos és el doble. I malgrat això no s’ha deixat de fer res que es pogués fer. Només podem ajudar, no podem solucionar els problemes. Cal destacar per altra banda la solidaritat dels ciutadans, que aquí ajuden durant tot l’any, no només en dates assenyalades.
RdR: Al municipi fan beneficència també altres comunitats o confessions. Hi tenen relació?
J.G.: Hi ha relació sobretot pel que fa al voluntariat i la gent que hi col·labora. En algunes accions hem fet coses conjuntament. Però és cert que és un contacte indirecte i a mi m’agradaria establir un contacte personal. És important fer-ho i m’agradaria poder aconseguir-ho ben aviat.
RdR: En la relació amb les altres religions o confessions, se sent un privilegiat?
J.G.: Hi ha qui pot tenir la sensació que nosaltres som uns privilegiats perquè tenim temples i ells no, per exemple. Però no m’agradaria que fos així perquè per exemple amb la resta de comunitats cristianes som germans i en el fons, com aquell qui diu, tots volem arribar al mateix punt.
RdR: Parlant del temple. Com està el projecte de rehabilitació del campanar de l’església?
J.G.: Hi ha un projecte i poc o molt ho hem anat parlant. Però en aquests moments cal prioritzar i hi ha coses que s’han hagut d’avançar perquè no provoquin altres problemes com unes reparacions que cal fer al sostre de la capella lateral. S’ha de rehabilitar i ara estem estudiant si podem aconseguir alguna subvenció. També darrerament hem fet els bancs de l’església, hem arreglat el baptisteri i en aquesta línia de donar a conèixer el patrimoni volem fer mica en mica el projecte del campanar per poder-ho obrir a visites dels veïns.
RdR: I quin és l’estat de la gestió del Centre Parroquial?
J.G.: Pel que fa al Centre Parroquial, ho hem estat mirant i el que ja tenim tots clar, també el bisbat, és que els ingressos que genera el lloguer del restaurant han de revertir al propi equipament. I ara hem d’acabar de posar-nos d’acord però amb el Centre Parroquial cal valorar la tasca que han fet les juntes i la gent que hi col·labora. Ara es fan grans però s’estimen molt el Centre i hi han treballat molt, s’ho senten seu i això és molt positiu.
RdR: Els darrers anys s’ha registrat un increment important de celebracions religioses al carrer. Seguiran augmentant?
J.G.: Hi ha que són molt importants i s’han de mantenir i altres, doncs, penso que cal valorar i mirar com van, cal conservar el que valgui la pena. La intenció no és recuperar de noves, sinó oferir, sense imposar. Per exemple pel Diumenge de Rams, que l’any passat el vam traslladar a la Plaça Clos enguany repetirem allà però farem la processó més curta des d’allà a l’església només.
RdR: Pel que fa als canvis a la institució o polèmiques com el tracte a les dones dins l’església, l’homosexualitat, el preservatiu o els casos de pederàstia, quines reaccions li arriben dels fidels?
J.G.: A vegades a la gent li costa fer-me arribar les seves inquietuds perquè els hi fa respecte parlar d’aquests temes. I penso que el més important del canvi que vivim a l’església és que ara s’afronten aquestes qüestions. Es parlen i s’estan fent passos importants. No noto el rebuig d’altres temps i escolto més sovint la idea que “per fi el Papa se’n preocupa d’aquestes coses”, i ara això ho hem de traslladar també a nivell de les parròquies.
Infermer abans que mossèn
“No ho sé. Sempre ho havia portat a dins i suposo que va anar madurant”, respon a la pregunta de perquè es va decidir a fer-se capellà. Va començar al seminari quan ja tenia més de 30 anys i estudiava i treballava com a infermer. I amb un somriu explica que econòmicament “fer-me capellà no m’ha sortit a compte”, però afegeix “no em va costar gens, sóc dels que pensa que tenim massa cosses”.
Viu amb la seva mare, “sóc molt de casa”, i més enllà de la feina pastoral “vaig arreglant l’arxiu de la parròquia i altres tasques que no es veuen tant, preparació de les misses, trobades i sobretot dedicar temps a pensar sobre la relació amb els altres o l’enfocament de temes que has de tractar”. Respecte a la possibilitat de treure restriccions a la vida de capellà “s’ha d’anar fent, els temps dirà”.
