Josep Grau i Sastre: ‘La nostra identitat, que ve d’anys enrere, és la que veiem a la Festa de Sant Antoni’
Josep Grau i Sastre és el portador de la bandera de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet 2015, així com també és fill de Josep Grau i Arnau, el banderer de la festivitat, més conegut com en Pepito de Cal Mas. Pare i fill pertanyen a una de les dues úniques masies que queden al nostre municipi. La seva família, a més, encara manté les seves arrels pageses: obtenen tomàquets i hortalisses del seu hort, i ous de les seves pròpies gallines. Durant tota la seva vida han sigut partícips de la tradicional Festa dels Tres Tombs, però enguany en són els màxims representants.
RdR: Josep, com han viscut el seu pare, la seva família i vostè aquest nomenament?
J.G: L’any passat vam tenir la proposta i la vam acceptar de seguida, així que ens van fer entrega de la bandera. Això és un protocol que se segueix any rere any, i, per tant, ara ens toca a nosaltres fer el relleu de la bandera i entregar-la.
El banderer és el meu pare, però és força gran i, per raons òbvies, no pot pujar a cavall ni dur la bandera, així que jo el represento com a portador. La festa serà un dia que gaudirem tots els membres de la família. Les dues cordonistes són la meva néta gran i la meva neboda.
RdR: Li ha fet especial il·lusió al seu pare el fet de ser banderer?
J.G: Oi tant. L’hi ha fet molta il·lusió, sobretot pel que representa: rememorar els orígens. La festa serà, a més, una altra forma d’unir de nou la família. En el meu discurs durant la presentació de la festa, com a anècdota, vaig comentar que el meu pare va ser dels primers que no es va dedicar a la pagesia. Ell va ser ja una persona de despatx, i es va dedicar a altres disciplines. Això no obstant, mai va perdre aquesta cultura: ell arribava a les tardes i se n’anava a treballar l’hort. Fins i tot avui en dia, nosaltres encara tenim tomàquets de l’hort, entre d’altres productes, i els ous de les nostres gallines.
RdR: Com celebrarà Sant Antoni la seva família?
J.G: Durant tot el dia estarem dins de la festa, ja que des de primera hora del matí la família ha d’estar al capdavant. S’ha de fer l’ofici, i després la passada. A la tarda es fa el ball i tota la festa, així que, com veus, estarem immersos dins del protocol tota l’estona. Al migdia, però, sí que és cert que ens reservarem un espai íntim de dinar familiar, en el qual estarem tots plegats.
RdR: Ripolletenc de tota la vida, segur que ha viscut moltes edicions de la Festa de Sant Antoni.
J.G: Durant molts anys hem celebrat aquesta festa, ja que aquí a Ripollet està molt arrelada. Aquesta és l’edició 122, i diria que no hi ha hagut mai cap aturada. L’he viscuda des de diferents angles, i com a mostra, hi ha una fotografia que surt a la revista de Sant Antoni d’aquest any, on aparec jo quan tenia 7 o 8 anys, així com també el president de l’entitat: Joan Albiñana, amb 8 o 10 anyets també. Estem amb un xai i un vedell, a la Plaça de Can Clos, que és on es feia la benedicció en aquella època.
RdR: Aquí tenim la prova que fa anys ja eren partícips de la festa.
J.G: Efectivament. Des de llavors, la festa s’ha anat desenvolupant en diferents àmbits, però cada any l’hem viscuda.
RdR: N’ha apreciat alguna evolució al llarg del temps?
J.G: D’alguna manera la festa ha seguit el ritme dels temps, incorporant nova gent, noves cultures i noves formes de fer. En el fons, però, hi ha un nucli: el nucli pagès de Ripollet de tota la vida. Tot i que l’Associació ha incorporat elements nous, va mantenint el caliu de la Festa de Sant Antoni.
RdR: La seva família va ser protagonista d’aquest nucli pagès.
J.G: Sí, la meva família ve de la pagesia i de tot el que envolta el món del pagès. El meu pare és un representant d’aquesta família i de la nostra masia, que té una història molt més antiga que nosaltres. Avui en dia només es veu un hort, però abans la pagesia era molt més àmplia: hi havia vinyes, cultius de secà i de regadiu, així com animals i granges. També posseïes certes terres, i això era el que significava tenir més o menys potencial. A la zona on estem, al Vallès, tot era així, com dic: predominava l’horta, el conreu i la vinya.
RdR: Poc en queda.
J.G: Sí, tot s’ha transformat. Recordo que quan tenia 6 o 7 anys, des del barri de Can Mas pujàvem fins al Sant Gabriel i tot eren vinyes. La Rambla també era un canyar; hi havia una riera. Després, en poc temps, la transformació va ser radical, com a molts altres pobles. Això, però, pertany a la nostra història, i no hem de penedint-se’n. Només assimilar.
RdR: Sempre podrem recordar la història amb aquesta festa.
J.G: Exactament. La nostra identitat, que ve de molts anys enrere, és la que veiem a la Festa de Sant Antoni Abat. Ripollet es mereix que aquesta festa continuï. És molt gratificant sortir durant els Tres Tombs i veure els carrers plens, des d’una punta a l’altra del poble. Tal com diu l’alcalde, és com la Festa Major d’hivern. Aplega molta gent i, si hi ha alguna cosa que hauríem d’intentar canviar, és que puguem incorporar gent jove en un futur. Tot i que és una opinió molt personal, és cert que aquestes festes que porten la nostra identitat i els nostres orígens, de generació en generació, mostren i ensenyen. Per això hem de saber trobar espais per a que la gent se senti identificada: quan involucres la gent és quan realment veus la dimensió de la festa. De fet, l’any passat l’organització ja va posar carros i hi va pujar gent del poble per tirar caramels o per participar-hi d’una o altra manera. S’ha començat per aquí i segurament hi haurà noves formes de participació ciutadana.
La trobada dels Tres Tombs
La Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet s’integra dins de la temporada dels Tres Tombs a Catalunya, que sol començar al gener i acabar al maig. Un cop finalitzada, és tradició que quasi totes les associacions organitzadores d’aquesta festivitat arran del país es trobin i clausurin, així, la temporada.
El passat 11 de maig la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet va acudir a la XVII edició d’aquesta trobada, i hi van aportar l’anterior banderer, en Rafael Estrada, i els seus corresponents cordonistes. L’associació local també va aixecar especial admiració durant aquella diada perquè també hi varen aportar el fantàstic Carro Gran carregat de Sacs amb un tir de 4 cavalls ceretans, el qual va meravellar el públic amb els seus girs.
