Josep Mongay i Toni Oller: “Com a mestre Fer ens va aportar el sentit crític que plasmava en els seus dibuixos”
Hi ha professors que són capaços de revolucionar una aula. Fan que el seu contingut cobri vida i la matèria sigui un regal per a l’alumne, així ho feia Josep Antoni Fernández, més conegut com a Fer. Aquest professor feia que els alumnes gaudissin de les seves classes gràcies als seus ninots, així ho recorden dos dels seus exalumnes, Josep Mongay i Toni Oller. A més, Fer compatibilitzava les seves classes amb la feina de ninotaire a revistes com el Papus o el Jueves. Encara podem gaudir dels seus dibuixos al Centre Cultural.
Revista de Ripollet: Com us animeu a preparar l’exposició?
Josep Mongay: En Fer va morir el setembre de l’any passat, per aquest motiu a Mollet van fer-li una exposició sobre la seva feina de ninotaire. Ens vam fer eco i vam contactar amb l’Ajuntament perquè la portés a Ripollet, ràpid es van engrescar a fer-la.
Toni Oller: El Museu Abelló era l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Mollet, casualment, Fer era fill d’un agent d’aquest cos de policia. Ha sigut la Fundació Museu Casa Abelló, que és municipal, qui s’ha encarregat de preparar els materials juntament amb Kap, un ninotaire que era molt amic d’en Fer. L’exposició ha voltat per molts llocs. Segurament acabarà a Mansilla de las Mulas, d’on procedia ell. En Josep, dues persones més i jo hem sigut el grup motor, però el consistori és qui s’ha encarregat de tot.
RdR: I la relació amb Ripollet ve perquè va ser professor vostre.
T.O: Exacte. L’any 76 es va iniciar el BUP a Ripollet, ell va ser dels primers professors que va impartir batxillerat al poble. S’hi va estar cinc anys. Posteriorment, va marxar perquè ell ja compatibilitzava les dues tasques, professor i ninotaire. Va arribar a ser director del Jueves, també va treballar al Papus, publicació que va patir un atemptat.
RdR: Ell hi era aquell dia?
T.O: Per casualitat no. La redacció estava al carrer Tallers i allà, l’extrema-dreta, va accionar una bomba que va matar al porter de l’edifici. En aquell moment no era dins. Ell era a casa preparant una pel·lícula de dibuixos animats. Es veu que aquell dia tenia previst ser-hi amb el seu fill, en Jordi, però finalment es va quedar treballant en la pel·lícula. Quan va anar a la plaça Castilla es va trobar el seu despatx destrossat.
RdR: És curiós trobar una persona capaç d’alternar ninots i classes.
J.M: Quan es va preparar el batxillerat a Ripollet hi havia mestres que venien dels germans gabrielistes i, per altra banda, van contractar cinc de nous. Entre ells estava en Fer, que en aquell moment va decidir compaginar la seva feina amb la de ninotaire. El més curiós és que va arribar a ser director de l’escola.
T.O: Tenia ratxes. El món de l’educació li agradava molt i va arribar a fer-se funcionari. Va presentar-se a les oposicions i va guanyar una plaça per anar a Mollet. També va treballar a Santa Coloma i diferents instituts dels barris del Besòs. La seva vocació feia que acabés tornant a les aules.
J.M: Per nosaltres que fos ninotaire era un regal. Imagina’t com ere les classes, totes plenes de dibuixos.
RdR: Quina assignatura feia?
J.M: Història i llatí.
RdR: Encara sorprèn més la seva figura.
T.O: La història és molt convulsa. La Roser Canals ho explica molt bé en la seva guia didàctica, per ell els grisos eren els soldats medievals, les casernes eren castells i relativitzava un món de grisos i obrers. Ripollet i la zona era una lluita constant del moviment obrer.
J.M: Quan vam començar el BUP va coincidir amb la mort de Franco. Recordo que en aquell moment el capellà ens va fer cantar cant gregorià com a plany, mentre que en Fer va entrar tot eufòric a l’aula per la mort del dictador. A nosaltres ens xocava i no acabàvem d’entendre com algú podia estar tan content i d’altres tan tristos. Amb ell vam començar a veure la realitat de la democràcia i el moment que estàvem vivint.
RdR: Què destacaríeu de Fer com a professor?
T.O: La seva visió crítica. Recordo que llegíem molta premsa per veure que succeïa i fèiem molt cinefòrum amb pel·lícules, fent una introducció i debats. Així és com ens va transmetre els seu sentit crític.
RdR: Com d’important és la feina del docent més enllà de donar la matèria?
J.M: La feina d’un docent és transformar persones, si nosaltres haguéssim seguit amb els professors del règim dubto que haguérem adquirit la visió que tenim ara de la societat. Ell ens feia veure més enllà. En una pel·lícula, si moria una persona d’ètnia afroamericana ens feia veure quin rerefons podia haver-hi. Ens va obrir la ment a un nou món que altre tipus de professors no mostraven. Hi ha professors conservadors que passen per alt aquests temes i l’aprenentatge que et donen no té la visió aperturista que tenia la d’en Fer. Gràcies a aquest punt crític vam participar en la primera vaga que es va fer per la llibertat d’expressió, tota una revolució a Ripollet.
T.O: La vam fer al 76. L’Albert Boadella, a l’obra anomenada ‘La Torna’, va ser empresonat per cremar una bandera espanyola. És curiós que encara passin coses semblants. La dimensió del Fer com a professor és aquesta, aportar-nos una visió sobre el món que ens envolta que ell demostrava en els seus dibuixos.
RdR: Entenc que els exalumnes de Fer gaudireu en especial de l’exposició, però com animaríeu a la resta de Ripollet?
J.M: Més enllà que ens sigui propera la seva figura, veure els dibuixos originals és realment interessant. És molt atractiva per a tots els ripolletencs perquè els dibuixos reflecteixen moltes èpoques que ell va viure. I més enllà estan la resta d’actes com el debat que vam fer dimarts amb en Ramon Martos o el concert de tancament de jazz el dia 28.
T.O: L’exposició ens ajuda a veure els canvis històrics que s’han succeït i que també s’han donat a Ripollet.