Jota Perrico: “M’agrada parlar de la realitat però passada per un sedàs fantàstic”
Barceloní de naixement i veí de Ripollet, en Jota Perrico, nom que utilitza per signar les seves obres, serà un dels autors local que vendrà i signarà exemplars aquest Sant Jordi. Aficionat a llegir i a escriure des de petit no va ser fins a la pandèmia que va reprendre l’afició i va escriure ‘A la hora de los monstruos’. L’any passat va publicar ‘Perlas de Isla Encanta’, en parlem amb ell de tots dos.
Revista de Ripollet: S’espera una gran Diada de Sant Jordi i hi arribes amb un segon llibre. Com l’afrontes?
Jota Perrico: Amb molta il·lusió. Sant Jordi és un gran dia de festa. L’any passat ja vaig muntar paradeta, vaig vendre bastant i m’ho vaig passar molt bé. Estaré tot el dia aquí a Ripollet excepte de les 13 a les 14h que aniré a signar a la llibreria Éfora a Cerdanyola.
RdR: Què és ‘Perlas de Isla Encanta’?
J.P.: És un recull de relats, històries que passen a Isla Encanta. I tots ells van encaixant, com les peces d’un trencaclosques i ajuden a omplir els forats o incògnites que hi havia en ‘A la hora de los monstruos’.
RdR: Es pot llegir independent o abans que ‘A la hora de los monstruos’?
J.P.: No. Perquè fa referència a personatges de la novel·la. Vaig intentar que no fos necessari però vaig fracassar, no ho vaig fer bé (riu). Com en ‘Perlas’ no faig moltes referències a la novel·la cal haver-la llegit per entendre bé detalls dels personatges.
RdR: Com ha estat la rebuda de ‘Perlas de Isla Encanta’?
J.P.: Ja vaig per la segona reimpressió. I les crítiques són molt bones i penso que és molt millor que ‘A la hora’. Però potser perquè són relats, no ho sé, està costant més que la gent s’animi a llegir-la. Així que segueixo promocionant tots dos.
RdR: ‘A la hora de los monstruos’ comença semblant la història d’intriga d’un cas individual i acaba sorprenent amb molt més. Com ho planteges ara?
J.P.: En ‘A la hora de los monstruos’ ja s’insinuava que a l’illa passen coses i ara en ‘Perlas’ ja s’inclou algun relat fantàstic i es presenten combinats amb d’altres de vida quotidiana, hi ha un ‘thriller’, hi ha un altre ambientat en el segle XVIII on s’explica qui va fer desaparèixer els pirates de l’illa… És molt més variat i més de ficció però també més íntim, més recollit. Com dic en les dedicatòries: “Benvingut a Isla Encanta, aquest cop les vacances seran més assossegades”.
RdR: Isla Encanta donarà per més?
J.P.: Sí, de fet ja estic amb un tercer. Aquest pròxim, que serà la segona novel·la, passa a la ciutat de ‘Aiguas dulces’ que no està a l’illa sinó al continent. I la trama és anys abans que la de ‘A la hora de los monstruos’ així que tornaran a sortir personatges de la primera. Malgrat no ser una segona part s’inclourà en el mateix univers.
RdR: També tindrà aquesta part de reflexió social que deixes veure en ‘A la hora de los monstruos’?
J.P.: ‘Escondido’ serà un ‘thriller’ i m’ha donat per l’època de la Transició, els anys 80 i 90, i la teoria de l’ús de l’heroïna com arma d’estat, estic llegint sobre això per documentar-me. També sobre els ateneus llibertaris… Jo sóc de la Verneda i el del meu barri feia por…. És a dir, no deixo de parlar de la realitat però passada per un sedàs fantàstic o fictici. I parlarà d’Espanya. En la primera no vaig localitzar l’illa i els lectors em preguntaven on era. En ‘Perlas’ ja hi ha un relat on es parla d’Espartero i en aquesta serà més evident, per què no?
RdR: Com valores aquests dos anys des que et vas decidir a publicar?
J.P.: Vaig començar a escriure ‘A la hora de los monstruos’ després que m’acomiadessin de la feina. Em vaig veure a casa veient pel·lícules de David Linch a les 11h i em vaig dir que potser era moment de fer alguna cosa més i recuperar aquell desig d’escriure la gran novel·la espanyola. I ara faig una valoració positiva. Rebo molt bones crítiques dels meus llibre i tinc aturat el tercer perquè estic participant en un projecte que em fa molta il·lusió. Amb una altra companya estem treballant en el llibre d’una dona que he conegut en els grups de facebook d’escriptors i que té una qualitat innata per a l’escriptura i una història personal molt dura.
RdR: I l’experiència de l’autoedició? És difícil arribar a la gent?
J.P.: És esgotador. De ‘A la hora de los monstruos’ porto quatre reimpressions, he venut gairebé mig miler d’exemplars físics i també s’està venent a través d’Amazon, en total no crec que hagi arribat a un miler.
RdR: És com t’ho imaginaves?
J.P.: Jo crec que he tingut sort, hi ha molta gent que es queixa que no ven cap llibre. Però sí que penso que és important que presentis un bon producte. Si no ets prou hàbil posa els cinc sentits en el que estàs fent per fer un bon llibre. Jo vaig destinar part de l’acomiadament a fer el llibre i estic molt content del resultat de l’edició. Perquè és molt fàcil publicar qualsevol cosa i la pandèmia no ha ajudat, a la gent li ha donat per escriure i a molts els hi hauria d’haver donat per llegir i ara escriurien millor.
RdR: A més d’escriure, ets molt aficionat a llegir, a la música i al cinema. Què és l’últim que t’ha agradat?
J.P.: De música, com estic escrivint sobre els anys 80 i 90, estic escoltant molt ‘Los Cichos’, ‘Los Calis’, ‘Bordón 4’, ‘Las Grecas’… no m’agradaven de petit però em ric amb les lletres i m’encanta la incorrecció política. De cinema diria que ‘A la hora de los monstruos’ és la meva versió de ‘La invasión de los ultracuerpos’, la illa i el poble és ‘Quién quiere matar a un niño’… no sé i de lectures, potser l’última que m’ha agradat és ‘Patria’ perquè darrerament també llegeixo molt assaig.
A la hora de los monstruos
Letrame, 2021
Isla Encata, un lloc on quasi mai passa res. Fa 25 anys van aparèixer dues nenes mortes. Dècades després Rafael, qui va ser declarat culpable, torna a casa de la seva mare i coneix a Ismael, un nou veí amb una vida idíl·lica. O era fins llavors.
Perlas de Isla Encanta
Letrame, 2022
Un home condueix fins a la seva cala favorita per pescar però no sap que la pressa serà ell. A un altre li acusen de l’assassinat de dos adolescents, però no pot matar ni a una mosca. Tres germans vetllen a la seva mare i al mateix temps airegen els draps bruits de la família…
