Juan Jose Bailón: ‘Entrar a un estudi és incòmode, és com despullar-te en públic’
És conegut com Tío Cunill i al costat de Carlos Cuscó (Karlos), Roberto Pardo (Rober) i Juan Carlos Molina (Juan Carlos) forma Ron de Kaña. El dissabte passat celebraven 15 anys de trajectòria musical com a grup. La festa va ser un èxit i el van aprofitar per iniciar una campanya d’apadrinament que els ha d’ajudar a enregistrar el seu segon disc. Ja tenen les cançons i en els propers mesos esperen poder enllestir el treball. Amb tants anys d’experiència en la música local són ja un referent i un exemple per altres bandes.
RevistadeRipollet: Com valoreu l’aniversari?
Juan José: Va estar bastant bé. No esperàvem que hi hagués tanta gent, ens va sorprendre veure tants amics i seguidors. Com que portem tants anys al poble sí que ens coneix molta gent aquí al poble.
RdR: Com va anar la campanya d’apadrinament pel nou disc?
JJ.B.: No ho hem tancat però va anar força bé. De fet mantindrem la campanya encara més temps. A través del nostre facebook informarem d’un número de compte per tal que es pugui continuar fent aportacions al projecte.
RdR: Sabeu quants diners necessitareu?
JJ.B.: Enregistrar un disc es pot fer des de 2.000 euros fins a 6.000 o 8.000. El que vulguis. Nosaltres calculem que gastarem 2.000 o 3.000 i no esperem que tot surti de l’apadrinament, ja comptem que haurem de posar diners nosaltres.
RdR: Quin és el calendari que teniu previst per fer-lo?
JJ.B.: Les cançons ja les tenim. Falten alguns arranjaments però ja estan fetes. Ara fins a l’agost ens hem donat temps per mirar un estudi que ens agradi. I després de les vacances calculem acabar de polir les cançons al setembre i a l’octubre poder entrar a l’estudi. Si tot va bé podríem tenir el disc per finals d’any.
RdR: Què hem d’esperar d’aquest nou treball? Com serà?
JJ.B.: Serà més rock and roll. Deixarem una mica de banda les influències del reggae que tenia el primer disc.
RdR: Com ha estat l’evolució musical del grup?
JJ.B.: En grups com el nostre moltes vegades l’evolució es deu als canvis a la banda. Ara ja portem cinc o sis anys amb la mateixa formació, la més estable que hem tingut i sembla que serà la definitiva. No portem percussió i això ens també a que la música que fem sigui una música més rock. És important l’estabilitat.
RdR: I què us porta a l’estudi? Què busqueu amb el disc?
JJ.B.: Gravar el disc és una inquietud que tenim. Una manera d’enregistrar el treball, de deixar-ho en un lloc. A més facilites que la gent tingui accés a la teva música. Per guanyar diners, no, evidentment.
RdR: Però preferiu el directe.
JJ.B.: Ens agrada molt més el directe. Per nosaltres que no hi estem acostumats, entrar a l’estudi és bastant incòmode, és com despullar-te en públic perquè es veu el millor i el pitjor que tens. És un pas que has de fer. Però el millor són els concerts. Ara deixarem de fer directes durant un temps per centrar-nos en el disc. Tenim un parell en juny però volem deixar-ho com a mínim fins a l’octubre perquè el disc porta temps i com que no ens veiem molt no podem amb tot. Altres vegades ja ens ha passat i hem hagut d’aparcar el disc, així que en els propers mesos farem els concerts justos.
RdR: Tornant al 15è aniversari. Com va néixer Ron de Kaña?
JJ.B.: Ron de Kaña és una continuïtat de Menos Rollo. Quan el grup Menos Rollo deixa d’assajar com a tal, part dels integrants continuen. Ens seguim veient i quedant per tocar cançons que ja hi havia. Carlos i jo no vam deixar mai d’assajar. I després aquest nou projecte el vam batejar com a Ron de Kaña.
RdR: No deu ser fàcil per un grup amateur seguir durant tant de temps?
JJ.B.: És molt difícil. Per fer-ho cal valorar a la gent del grup no com a músics sinó com a persones. I després cal tenir present que tothom té una vida fora del grup. Això cal tenir-ho present a l’hora de quedar per assajar i programar feina. Has de tenir màniga ampla i entendre la disponibilitat de cadascú.
RdR: Pensàveu en començar amb el grup que celebraríeu un aniversari amb activitats infantils i un concert al migdia?
JJ.B.: No, no (riu) ni tampoc que hi haguès tants nens a l’aniversari. En aquest temps tots hem canviat, ara som pares de família. Evidentment no entrava als nostres plans que estaríem fent un concert a les 12h del migdia un diumenge. Però el grup ha d’evolucionar amb nosaltres.
RdR: El que sí que no vau canviar és l’indret. Festa als locals d’assaig, continua sent el lloc de trobada del grup?
JJ.B.: Continuem assajant allà. I va sorgir la possibilitat de fer allà la festa i per comoditat també vam decidir que era bona opció. Vam poder disposar d’un escenari i així ens podíem estalviar haver de transportar tot l’equip. Però el cert és que és un lloc emblemàtic pels grups de música local i va estar molt bé poder-ho fer allà.
RdR: Sou usuaris veterans. Quina opinió us mereixen els locals d’assaig?
JJ.B.: Fa uns anys es va fer un pas important amb la construcció i insonorització. Estan prou bé.
RdR: I els altres grups de música?
JJ.B.: A Ripollet sempre hi hagut molts grups. Hi ha molta varietat. Però és curiós que als grups locals els hi ha costat sortir fora a tocar. Ara potser és el moment que més grups de Ripollet estan sortint fora. Un bon exemple és Hardreams que estan a un gran nivell.
Reivindicant una sala de concerts
Després de dues dècades tocant a Ripollet és ben coneixedor de les condicions dels grups locals. Està satisfet amb els locals d’assaig però troba a faltar una sala on fer concerts.
No per coneguda la reivindicació és menys necessària: “Cal una sala on poder fer concerts i activitats, sobretot a l’hivern”.
En els darrers anys s’ha intentat des de la iniciativa privada però no ha funcionat, considera que no s’ha pogut perquè “gent propera a l’Ajuntament a anat contra aquestes iniciatives privades, s’ha anat a tancar-les”. “Si no es pot fer privat que es faci públic. Que ho gestioni una entitat, com fa Kanyapollet amb els locals. Pobles que abans anaven darrera nostra en aquest aspecte ara van per davant i hi ha entitats que gestionen espais. Tenim exemples a Santa Perpètua o l’Altimira a Cerdanyola. Es pot fer, només falta que ho es vulgui fer”.