Juan López: ‘L’espectacle és una crítica a nivell social i tracta temes bastant durs’
És el director de l’espectacle ‘Los siete pecados capitales’, d’Epidemic Dance Show, que es presentarà aquest cap de setmana a l’Auditori. Un total de 30 artistes, tant ballarins com actors, donaran vida als set pecats que formen l’actuació: gula, avarícia, luxúria, ira, mandra, superba i orgull. Les entrades ja estan esgotades, tot i que hi haurà la possibilitat de tornar a gaudir-hi per Festa Major. López assegura que es tracta d’una exhibició potent, no recomanada per al públic infantil.
.
RevistadeRipollet: Les entrades estan esgotades des de fa setmanes. Tot un èxit!
Juan López: Sí. El motiu principal és que surten molts ballarins i actors i tenim un públic que ens segueix des de fa molts anys, per això de seguida truquen i fan reserves amb antel·lació. D’altra banda, també vam vendre entrades durant la diada de Sant Jordi a la Rambla, que va ser bastant productiva.RdR: L’espectacle formarà part també del programa de Festa Major. J.L: Sembla que finalment serà així. Alguns membres de la comissió de la festa assistiran a l’actuació d’aquest cap de setmana per veure quin tipus d’espectacle oferim. Nosaltres vam presentar el projecte i faltava que ens ho confirmessin.
RdR: Què expressa ‘Los siete pecados capitales’?
J.L: Per mi és una crítica a nivell social. Les persones sempre funcionem marcant un límits i intentant assolir unes etapes determinades, ja que sinó no ens sentim importants. L’espectacle intenta fer metàfores i tracta temes durs, com l’abús sexual infantil, el bullying escolar, el voler aparentar, la gelosia…
RdR: El missatge, doncs, té un pes important.
J.L: Des d’Epidemic sempre intentem arribar a la gent. Precisament aquest espectacle mostra com m’he sentit quan m’he trobat amb la mateixa situació que descriu. Vull ser molt clar i vull que el públic se senti identificat amb el que l’espectacle expressa. Crec que és necessari que, a nivell personal, les persones passin per cada pecat en algun moment de la seva vida, per així anar evolucionant en cadascun d’ells. Sí que és cert, però, que segons la personalitat, cadascú cau en uns o altres a nivells diferents. Amb tot, el missatge que vull expressar va destinat a un públic més adult, per això hem marcat un límit a partir dels 16 anys. Ara bé, si els pares volen portar els seus fills, poden firmar una autorització per a que assisteixin.
RdR: Com va néixer la idea?
J.L: És un projecte que tenia en ment des de fa temps, però amb l’associació buscàvem un espectacle propi molt més ampli, tant a nivell musical, com de dansa i attrezzo. Com a propi em refereixo a que volíem que tota la música fos nostra, les lletres i les diferents veus també… Era una idea molt ambiciosa, així que la vam posposar per més endavant (entre d’altres coses, vaig ser pare i això també treu molt de temps). Al final l’hem tirat endavant sense un segell propi tan marcat.
RdR: Quant de temps fa que treballeu en el projecte?
J.L: El vam començar a materialitzar a partir de l’octubre de l’any passat. Ha estat dit i fet. Un aspecte molt positiu d’Epidemic és que, com que ens coneixem tant, l’organització és molt bona, malgrat que la dansa no deixi de ser un hobby per nosaltres. Cada any hem anat evolucionant més com a grup i aquest any crec que la millora quedarà reflectida, entre d’altres coses perquè és la primera vegada que ens aventurem a afegir una part teatral.
RdR: Hi ha hagut col·laboracions amb el muntatge?
J.L: Cada pecat capital té un estil de dansa concret (tret dels pecats que exclusivament s’expressen amb representació teatral). A part de que jo munti coreografies i sigui el director de tot el conjunt, Susana Barea m’ha ajudat a muntar el tango i Mireia Reina s’ha encarregat de fer el flamenc, tots dos balls inclosos en el pecat de la gelosia. Leo Giraldo, un ballarí bastant reconegut en el panorama espanyol i que ha entrat aquest any amb l’associació, ha introduït tota la part coreogràfica de waking i voguing, que és el conegut estil de Madonna. Apareix a la part de luxúria. Leo també m’ha ajudat amb el hip-hop del bloc d’avarícia, i Pablo Roldán ha fet la part break dance del mateix pecat. MªCarmen Muñoz ha col·laborat amb la part teatral, és a dir, els escrits i la preparació dels àudios. Per últim, Anabel Berral és la veu d’Epidemic i s’encarrega de locutar tots els àudios.
RdR: Quantes hores heu dedicat setmanalment pels assajos?
J.L: La veritat és que setmanalment tenim poques hores, perquè al Centre Cultural som moltes associacions i ens hem de repartir molt l’horari. Ara, però, portem dos mesos assajant cada cap de setmana, perquè quan arriba la recta final hem de fer assajos generals entre nosaltres i dividir els entrenaments per pecats, perquè sinó seriem massa gent.
RdR: El vestuari suposa un cost important?
J.L: Moltíssim. Ens les hem de manegar com podem, perquè només demanem 8 euros mensuals, però de cara als espectacles hem de pagar llums, complements, material per l’attrezzo, possibles efectes (com el fum) i, evidentment, el vestuari. Jo, per exemple, he hagut d’alquilar un vestit que ha sortit molt car, però a vegades és millor alquilar que no haver de fer-lo pel teu compte. Sovint tampoc podem reutilitzar roba i complements que tenim per casa, perquè cada coreografia necessita elements molt específics. A més, aquest any ens hem atrevit a muntar decorats molt grans, per això hem arribat a acords amb diferents empreses: una de metall, una altra ens ha deixat una banyera, una de transport ens ajuda a traslladar el material… La veritat és que estem molt agraïts.
Formació i compromís
En Juan va començar a dedicar-se a la dansa muntant coreografies per passarel·les de botigues de moda locals. Feia classes al Poliesportiu i al gimnàs Duo Fitness i, més endavant, es va treure el títol de coreògraf. Després va començar a fer classes de hip-hop i dansa contemporània a La Macarena i,quan es va consolidar una mica el seu grup, va decidir crear l’Associació Cultural per la Dansa Urban Show, que va esdevenir a Epidemic Dance Show. Combina aquesta tasca amb la seva feina professional.
Epidemic Dance Show ha participat a molts festivals i actuacions benèfiques. El passat mes de febrer va donar 1.500€ a l’AECC i 600€ a APADIR gràcies als diners recaptats amb la seva actuació. També l’any passat, amb el projecte ‘Colours’, van participar en un acte benèfic del menjador social Josep Rossell de Cerdanyola.
