Juan López Martos: ‘La recompensa ha estat que la gent hagi participat en el nostre 30è aniversari’
Juan López Martos és qui va tirar endavant el gimnàs BunKay, que ara està d’aniversari per haver complert els 30 anys. Entrenador nacional de kyokushinkai i àrbitre internacional de Knock-Down, quan va engegar el negoci només impartia classes d’arts marcials. Amb el pas del temps, però, va ampliar el gimnàs i, quan aquest també va quedar-se petit, va traslladar-se a on són ara, al carrer Doctor Bergós. A dia d’avui segueixen treballant amb la mateixa filosofia que quan van començar i que ha portat molts gimnastes a competicions nacionals i internacionals: “BunKay”, que significa recorregut pràctic, un recorregut que et porta al teu objectiu.
RevistadeRipollet: Què et va dur fa 30 anys a obrir el negoci?
Juan López: Era una il·lusió que jo tenia des de ben jove. Durant la meva etapa escolar, m’encantava la gimnàstica. Un cop vaig acabar els estudis, la il·lusió per l’esport va continuar creixent. No tenia definit ni concretat l’esport que anava a fer, tot i que després em vaig anar definint cap al que realment m’agradava. En cap moment, però, tenia en ment muntar un gimnàs.
RdR: Com vas entrar en contacte, doncs, amb les arts marcials?
J.L: Després de jugar de petit a futbol, vaig entrar a una època de la vida que segurament passem tots: guanyar una mica de musculatura. Després va venir l’etapa de les arts marcials: una etapa en què van començar les pel·lícules de Bruce Lee i tot el tema de les arts marcials en general va agafar força. Tot allò em va cridar molt l’atenció, i llavors vaig començar a comprar llibres i revistes. La poca informació que hi havia, jo me la comprava. A més, vaig practicar una mica el boxa amb una persona que aquí a Ripollet també és molt coneguda: en Julián Cabezas. Ell em va estar un temps ensenyant, però em tirava més el tema de les arts marcials. Això no obstant, no tenia clar a quin estil em volia dedicar. Mirant i mirant, em vaig poder apuntar a un gimnàs de Sabadell, on feien l’estil que porto tota la vida fent: el Kyokushinkai.
RdR: Vas encertar amb l’estil que t’agradava.
J.L: Sí. Per sort, aquest estil de Karate anava amb la meva forma de ser. Vaig fer llavors un sacrifici fort per poder-hi anar: no tenia cotxe, i havia d’anar fins a Cerdanyola a agafar l’autobús. Després de la classe, havia d’anar corrents a agafar altra cop l’autobús. L’últim era a les 10 i, si no m’afanyava, em tocava tornar caminant, com més d’una vegada em va passar.
A partir de llavors, amb molta il·lusió vaig anar aconseguint titulacions. Finalment vaig obtenir el cinturó negre, moment en què em vaig plantejar obrir el gimnàs. A Ripollet, a més, jo era força conegut per haver jugat a futbol. Tots els meus amics i coneguts em van dir que tirés endavant el projecte, que ells vindrien. Entre això i les ganes que jo tenia, vam obrir el gimnàs l’any 1985.
RdR: I de llavors fins ara com ha evolucionat el gimnàs?
J.L: Al principi érem un gimnàs petit, només fèiem arts marcials i no teníem ni tatami. La gent em va animar a obrir. La primera setmana ja teníem més de 60 socis. Al cap d’un temps, vam afegir algunes classes de gimnàstica i d’estiraments. Després el meu germà va començar a fer classes d’aeròbic, del que es practicava abans, i també m’ajudava amb les classes de Karate. Jo, en aquella època, treballava de matí i no arribava a les classes de primera hora. Després, quan vam voler introduir la sala de musculació, vam ampliar el local. Això no obstant, al cap de 10 anys se’ns va quedar el local petit. Llavors ens vam traslladar a un altre local també del carrer Padró. Allà vam poder ampliar horaris i activitats, millorant-ho tot moltíssim. Després de 7 anys, però, vam decidir canviar de nou perquè el propietari no es decidia a vendre’l. Ens vam traslladar on som ara; vam tirar l’edifici a terra i vam construir el gimnàs de 0. Ara ja portem 13 anys aquí.
RdR: Després de tant de temps, podeu dir orgullosos que heu format a gimnastes d’elit.
J.L: Sí. El karate és l’activitat forta que ens ha donat nom i amb la què ens vam donar a conèixer. Això no obstant, també és cert que portem temps amb altres activitats que estan triomfant, com és el Fit-kit. Tenim aquí campions d’Espanya i del món. Alguns d’ells han sortit a programes com el Tú sí que vales, com el grup Rocky, o un altre grup de noies que van arribar a la final d’aquest programa.
L’Andrea i el Dani van participar en parelles en aquest programa, així com en d’altres programes televisius. El grup de hip-hop també està molt bé, i amb la dansa també estem obtenint bons resultats.
RdR: Com va anar la festa d’aniversari?
J.L: Estem molt contents. Hi hem dedicat temps a preparar-la, i ha implicat un cost important, però ens ha compensat. A totes les activitats la gent ha respost molt bé, ja que han vingut tant socis com gent de fora. Les activitats eren gratuïtes, més que res perquè nosaltres preferim que la persona vingui i vegi com treballem, sense cap tipus de compromís. Llavors, si li agrada com treballem, es pot apuntar al nostre gimnàs.
RdR: Fins i tot vau preparar un concurs a les xarxes socials. També va funcionar bé?
J.L: Oi tant! La gent s’havia de fer fotografies i penjar-les a les xarxes socials. Qui guanyava s’enduia entrenaments personals o massatges gratuïts. També vam fer un concurs de tapes i dissabte vam organitzar una classe de Zumba que va tenir molt més èxit del que ens pensàvem. Ja et dic, estem molt contents. Hi hem dedicat esforç a organitzar-ho, i la recompensa ha sigut que la gent hi ha participat.
De pares a fills
“Quan els meus fills eren petits, la meva il·lusió era que continuessin amb el que jo feia”, explica Juan López. Això no obstant, el fundador del gimnàs Bunkay admet que mai va pressionar els seus fills per a que es dediquessin a la gimnàstica. “Van créixer amb el gimnàs, i ells mateixos van decidir que s’hi volien dedicar de ple”. En part, la il·lusió dels seus dos fills va ser decisiva per a la creació del nou gimnàs.
La Míriam i el Rubén López van estudiar els dos a l’INEF. La Míriam, després, també va cursar la carrera d’osteopatia, mentre que en Rubén és membre de l’equip espanyol de gimnàstica artística masculina i va participar als Jocs Olímpics de Londres 2012. A dia d’avui, moltes de les activitats del gimnàs estan delgades a ells, com el Fitkit, que cada vegada obté millors resultats.
“Quan els meus fills eren petits, la meva il·lusió era que continuessin amb el que jo feia”, explica Juan López. Això no obstant, el fundador del gimnàs Bunkay admet que mai va pressionar els seus fills per a que es dediquessin a la gimnàstica. “Van créixer amb el gimnàs, i ells mateixos van decidir que s’hi volien dedicar de ple”. En part, la il·lusió dels seus dos fills va ser decisiva per a la creació del nou gimnàs.
La Míriam i el Rubén López van estudiar els dos a l’INEF. La Míriam, després, també va cursar la carrera d’osteopatia, mentre que en Rubén és membre de l’equip espanyol de gimnàstica artística masculina i va participar als Jocs Olímpics de Londres 2012. A dia d’avui, moltes de les activitats del gimnàs estan delgades a ells, com el Fitkit, que cada vegada obté millors resultats.
