Juan Verdugo: ‘Al poble falten equipaments, però els veïns els han de lluitar al carrer’
Revista de Ripollet: Com s’ha gestat la concentració en contra del Tribut Metropolità?
Juan Verdugo: En les diferents associacions van sorgir molts veïns que estaven inquiets, no entenien el perquè d’aquest impost. Després de diferents gestions vam aconseguir reunir-nos amb el govern. Vam arribar a la conclusió que és un impost abusiu, tant per la forma com s’ha cuinat com pel pagament. Més en el cas de Ripollet, un poble que no gaudeix de grans transports públics. Arribats a aquest punt va ser fàcil posar-nos d’acord entre totes les associacions per fer aquesta concentració.
RdR: Per què considereu que és abusiu?
J.V: Es calcula sobre el valor cadastral de les propietats de les persones, com més metres quadrats estiguin al teu nom més pagaràs. Sobretot si tens locals. I hem de pagar quan a Ripollet no hi ha pràcticament cap transport públic, només bus. No arriba el tren, no arriba el metro, falten més i millors línies de bus… En aquesta situació l’Àrea Metropolitana ha promès fer alguna millora en equipaments o millorar l’estat del riu, però no ha donat cap data ni cap projecte, simplement és una promesa. Això no ho veiem just perquè hem de pagar el mateix que els veïns d’altres poblacions que sí que tenen un bon transport públic.
RdR: Reivinqueu per tant, millores en el transport públic.
J.V: Nosaltres no ens oposem a pagar aquest impost. Com és l’AMB ens agradaria millors transports però les millores del riu o noves infraestructures per al poble també són necessàries. El que no permetrem és pagar més per quedar-nos igual.
RdR: Per què és important que els veïns participin a la concentració?
J.V: Perquè és important saber on van els nostres diners, com se’ls gasten els polítics. I sobretot per reclamar que ens mereixem el mateix transport públic que gaudeixen a altres ciutats properes. Tenim un transport agafat amb pinces.
RdR: Quan vas entrar a l’AV i com arribes a vicepresident?
J.V: Des de petit és el que he vist a casa. La meva família m’ha ensenyat que sempre s’ha d’ajudar als altres en la mesura del possible. I sobretot treballar per millorar el poble braç a braç amb els veïns. Vaig entrar quan tenia catorze anys, vaig formar part del primer equip de bàsquet amb els meus veïns. D’allà vaig seguir vinculat, sempre treballant per la millora del poble. Ara sóc el vicepresident però perquè algú ha d’ocupar aquesta figura. El lloc és el que menys importa, sempre s’ha d’intentar donar un cop de mà, cadascú fins on arribi.
RdR: Fa anys es va dir que la vostra AV era ‘la més rebel’. Seguiu fent-hi honor?
J.V: No sé si es podria dir que era la més rebel. El que segur que es podia dir és que era la que més presència ha tingut. Intentem seguir en la línia d’anys enrera però la gent s’ha acomodat. No protesten per les injustícies que viuen i es limiten a pagar impostos i callar. Tenim el mateix objectiu de millorar el poble. No fem tant com abans però encara ens mantenim i fem petits actes reivindicatius.
RdR: Ara les associacions es dediquen més a l’oci.
J.V: Per fortuna no tenim les carències d’anys enrera. No és com antigament, abans la gent acudia a les associacions per buscar solucions als seus problemes, ara és diferent. La societat s’ha acomodat, suposo perquè ja no es viu tant malament com antany.
RdR: Quina és la pròxima activitat que prepareu a m´s de la concentració?
J.V: Fem actes culturals perquè la gent sorti i conegui als veïns. La propera la fem conjuntament amb l’AV del carrer Maragall. Serà un espectacle que farem a l’auditori el pròxim dia 23. El protagonitzarà Paco Calonge, un personatge famós per sortir a la televisió i treballar a creuers. És un artista molt proper i d’altres vegades que hem treballat tenim molt bona relació. Ell va ser el que ens va proposar estrenar el seu nou espectacle al poble i és una oportunitat a la qual no ens vam poder negar.
RdR: Com associació quina valoració feu de la situació del poble?
J.V: La sort que té Ripollet és la seva gent. La llàstima és que falten molts equipaments: millorar l’ambulatori, la residència, un hospital, transport públic… cal que la gent surti al carrer a lluitar per tot això. Són demandes que fa anys que es reclamen, els governants prometen que ho arreglaran però al final res. Realment moltes de les promeses que han fet s’escapen de les mans d’un polític de poble. Però cap partit fa tot allò que té el seu programa. Al final de les lluites veïnals han arribat els canvis. Recordo una assemblea al mercat plena de gom a gom. Esperem que el dilluns es pugui veure part d’aquest esperit.