Judit Puig: “Els veïns han d’ajudar perquè tots els infants tinguin les mateixes oportunitats”
En un moment marcat per la pandèmia les accions socials són encara més importants. A Ripollet fa dos anys que l’Escola Popular Rizal de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és un servei indispensable per a les famílies que participen activament en l’associació. Per culpa de la COVID-19 es van veure obligats a tancar portes i fins fa ben poc no han pogut reobrir-les. La Judit Puig és una de les voluntàries de l’Escola.
Revista de Ripollet: Com t’animes a entrar a l’Escola Popular?
Judit Puig: Fa just un any que vaig començar de voluntària. Una companya em va parlar del projecte i a la primera assemblea oberta em vaig apropar i vaig animar-me a participar. Els infants m’encanten. Ja havia participat en l’esplai, a més estudio psicologia i educació. M’he relacionat amb gent que participen en el moviment d’habitatge a Barcelona però jo volia participar amb el projecte de la meva ciutat.
RdR: Què té d’especial aquest projecte?
J.P: És un projecte molt bonic i que fa una tasca social molt important. Estem treballant amb infants que no tenen les mateixes oportunitats per estudiar. En el seu dia a dia viuen situacions molt complexes: viuen amb famílies que tenen el perill de ser desnonades o que estan ocupant. Això et fa viure amb una inestabilitat brutal, es tradueix en una por constant perquè en qualsevol moment et poden fer fora de casa. Amb aquestes situacions aquests infants no tenen una família que els pugui ajudar a fer els deures, en alguns casos els pares no entenen la llengua. És molt important que des de l’autoorganització hi hagi gent del barri o el poble que s’acosti i tracti d’apropar-los a una igualtat d’oportunitats amb els altres infants. Es creen uns lligams molt macos. És molt gratificant quan veuen que ells també poden fer els deures, treure bones notes i treure’s el curs.
RdR: Vau tancar al març. Per què us heu esperat fins ara per reobrir?
J.P: Entre finals de juny i principis de juliol vam fer un comiat que van venir els infants que van poder. Vam preparar uns jocs i activitats per tancar el curs. Ens estàvem preparant per al nou curs. Ens hem esperat fins ara perquè molta gent gran de la PAH ens van demanar que ens esperéssim una mica a veure com avançava la situació. D’altra banda érem molt poques voluntàries al principi. Hem hagut de fer un parell d’assemblees obertes per trobar més gent.
RdR: Quins canvis heu preparat per a aquest curs?
J.P: No volíem que hi haguessin canvis però per les mesures està clar que hem hagut de fer-los. Hem separat molt més els espais. Abans tenien més llibertat per moure’ns per les sales. Si l’infant ha de fer deures ha de mantenir-se en el mateix grup tota l’estona. Els voluntaris també hem d’estar en el grup, no podem rotar. Això dificulta la cohesió però és més important fer l’escola amb garanties.
RdR: Us ha estat fàcil adaptar-vos a les mesures?
J.P: De moment tenim prou recursos per complir-les. Tenim dues sales que l’any passat ja utilitzàvem per separar als adolescents que fan l’ESO o el batxillerat i els infants més petits. A nosaltres ens fa por la situació perquè no som una entitat constituïda, ens fa por que algun dia ens diguin que no podem seguir fent aquesta tasca. Ara estem seguint les mesures que tenen escoles i entitats de lleure. Però com som una associació que sorgeix de l’autoorganització, no tenim aquesta ‘oficialitat’.
RdR: Quin nombre de voluntàries i voluntaris sou?
J.P: Potser som uns quinze o vint persones. Fem l’activitat cada dimecres i intentem limitar el nombre de voluntàries que venen. Normalment som deu o dotze. Després fem l’assemblea per fer el seguiment.
RdR: I d’infants?
J.P: L’any passat eren al voltant de vint infants. Alguns no han tornat. Ara estem amb contacte amb un institut de Ripollet per veure si poden venir adolescents que necessitin suport i a l’escola Les Fontetes l’educadora social està fent una valoració de quins infants ho necessiten.
RdR: Normalment és fàcil que compteu amb nens i nenes?
J.P: Abans de fer els contactes vam veure que tots els infants de la gent de la PAH tinguessin la seva plaça i poguéssim abastir educativament aquests infants. Com aquest any tenim moltes persones voluntàries hem fet una valoració de les forces que tenim i hem decidit assumir més infants.
RdR: Teniu un projecte educatiu propi?
J.P: L’estem construint. La idea és que no vinguin únicament a fer un repàs sinó anar més enllà. Justament ara està complicat però estem treballant per poder fer-lo. Volem oferir-los unes experiències que per l’entorn on viuen potser no poden gaudir-les. És un projecte que encara és molt nou, ara complirà dos anys de vida però a poc a poc estem treballant temes com l’habitatge per vincular-los a la PAH o altres com el feminisme, volem anar més enllà de fer els deures de l’escola. Ara tenim pendent una tancada amb totes les voluntàries per veure cap a on volem tirar. La idea és que el projecte creixi.
RdR: Com us pot ajudar la gent més enllà de ser voluntari?
J.P: El que més necessitem és tenir moltes mans. Necessitem voluntàries que estiguin disposades a tenir certa continuïtat i hi hagi gent a les assemblees. És igual d’important tenir gent que ajudi a realitzar l’activitat com gent que estigui al darrere, a les assemblees organitzant, si no s’estanca el projecte. A part, també necessitem alguns recursos. Posats a demanar necessitaríem un ordinador perquè hi ha infants que el necessiten perquè no tenen a casa. En algun moment potser sí que haurem de fer una crida popular perquè ens donin material que ens falti.
RdR: D’on heu tret el material que esteu utilitzant ara?
J.P: Sobretot tirem de donacions però també dels recursos propis de l’any passat es va fer una gran compra de recursos. A part hem iniciat un projecte amb els infants per vendre samarretes a encàrrec per poder autofinançar-nos, ja que no podem fer activitats.
L’Escola Popular està oberta a trobar gent més mans. Es pot contactar a les xarxes socials amb el perfil @escolapopularizal, apropant-se a la PAH o al correu electrònic escolapopularrizal@gmail.com.
