Julián Cabeza: ‘Aquí veus moltes penyes flamenques, però a Andalusia no. La devem trobar a faltar’
En Julián Cabeza és el president de La Peña Flamenca La Macarena des de fa aproximadament un any. Arribat a Ripollet des d’Andalusia per la seva afició al boxa, Julián ens explica la situació actual de l’entitat i els canvis que es van produir abans de l’estiu, quan es va ampliar el ventall d’activitats que ofereix. També ens conta com va anar el Festival Andalús de Cant i Ball del passat divendres al Teatre Auditori, emmarcat en la darrera Festa Major.
RdR: Julián, com han provat les vacances a Andalusia?
J.C: Molt bé, estupendament! Vaig estar 12 dies a Sevilla i uns dies més a Granada. A Sevilla hi tic jo una casa, i a Granada la té la meva dona. Vam fer meitat i meitat.
RdR: Amb quants anys vas venir a Ripollet?
J.C: Doncs deuria ser amb 17 anys.
RdR: Que jove! Què t’hi va portar?
J.C: El boxa. Jo sóc entrenador del Club de Boxa de Ripollet. Sempre m’ha agradat aquest esport; hi he estat tota la vida. He fet uns 80 combats! Amb el temps, també vaig muntar un gimnàs. Primer vaig estar al Bunkai, on em van ajudar molt. Després l’Ajuntament em va concedir una sala, allà al Pavelló. D’això ja en fa 25 anys. I així va ser com vaig venir aquí.
Aquest any, per cert, tenim una noia que ha quedat tercera d’Espanya: Remedio Aragón.
RdR: Felicita-la de part nostra. I un cop aquí, quan et vas apuntar a la Peña La Macarena?
J.C: Deu fer quasi uns 35 anys. Jo fa molt que sóc soci de La Macarena, tot i que hi ha hagut moments en què ho he hagut de deixar, ja que no m’ho podia compaginar amb el boxa.
Fa un temps també em van demanar que fos la “boca” de la penya, el relacions públiques. Finalment, fa un any o així, es van fer unes eleccions, em vaig presentar de president i vaig sortir elegit. Però ja dic, és dur de combinar. Tinc poc temps i els horaris de la penya són els mateixos del boxa. A vegades no hi puc ser present.
RdR: Què et va dur a apuntar-te a l’entitat?
J.C: A mi, de tota la vida, el cant flamenc m’ha agradat molt. Jo al poble cantava, teníem un cor i érem un equip de xavals. Fèiem cant, sevillanes, rumba. El que a mi em va inclinar més va ser el cant de base, i finalment vaig deixar el que eren les sevillanes i em vaig posar a escoltar aquests cants i cantar una miqueta. Així vaig entrar a la Penya.
RdR: Abans de l’estiu vau anunciar que començàveu una nova etapa a la Penya.
J.C: Sí. La Noèlia Espanya va anunciar que volia marxar, perquè tenia el seu futur, cosa que s’entén perfectament. Llavors vam buscar una noia per tenir un quadre. Les penyes n’han de tenir, per actuar en qualsevol espectacle i perquè a vegades una penya invita l’altra i es decideix fer un festival de sevillanes.
A més, ara donem cursos de guitarra, i ve la Carmen Corpa a donar classes de cant també. Ensenya a respirar, a com fer el cant, t’educa la veu, etc. Això és una tècnica. Jo perquè no tinc temps, que si no segur que m’hi apuntaria!
RdR: Com va la situació econòmica? La crisi ha passat factura?
J.C: Sí, de fet, han tancat moltes penyes. Nosaltres ens estem mantenint, però hi ha socis que no poden pagar la quota. Sense ells, no hi ha penyes. Les entrades, quan fem un acte, són per cobrir costos de l’esdeveniment i pagar als cantadors que vénen. També fem més coses per recaptar diners, com rifes. A la barra, a més, sempre servim begudes. Fem vàries coses per tenir beneficis, vaja. L’Ajuntament també ens subvenciona; el Dia d’Andalusia col·labora amb nosaltres.
Ara estem intentant recuperar socis. A mi m’agradaria agafar un diumenge i portar cantadors, però si econòmicament no n’hi ha, no n’hi ha.
RdR: Com va anar el Festival Andalús de Cant i Ball del passat divendres?
J.C: Molt bé, la veritat és que la artista invitada principal es va saber guanyar el públic. Primer va venir la dansa del ventre, que la van fer unes noies que estan a la penya i ho fan molt bé. Després va actuar la professora de ball, que també balla molt bé, i va fer un ball molt complicat. Després va cantar la Corpa i també el Joaquín Gómez El Duende. Finalment va actuar l’artista invitada, la més destacada: la Maria Carrasco. Té una veu molt bonica. Jo ja l’havia escoltat abans. Ja m’agradava, i a més ens la va recomanar el representant que nosaltres truquesempre que organitzem un esdeveniment.
Volíem portar el Cabrero, però ens demanaven uns 6.000 euros. No ens ho podíem permetre. A més, és veritat que té cabres. Viu al camp i les cuida. Quan fa actuacions per Espanya ha de trobar algú que li cuidi el ramat. A més, és curiós, perquè aquest home té molts temes que ell mateix ha composat. Es col·loca ell mateix a un arbre, amb un casset, i es grava a si mateix cantant. Fa lletres seves, les assaja, les canta.
RdR: Creus que la cultura flamenca és viva al poble?
J.C: Sí. Aquí hi ha molta afició. Hi ha molta gent de fora, de pobles d’Andalusia. A més, hi ha molts xavals joves que canten i toquen la seva guitarra. No es perd. És un altre estil, però igualment el cant segueix trepitjant fort.
Jo crec que, inclús, hi ha més afició aquí que a Andalusia. Per aquí veus penyes flamenques per tot arreu. A Andalusia això no passa. Sembla increïble. Potser la gent d’aquí ho troba a faltar.
.
Trajectòria en el món del boxa
El Julián Cabeza ha tingut una llarga i destacada trajectòria com a boxejador. De fet, va ser Campió de Catalunya i d’Espanya, i també ha sigut Guants d’Or. Així mateix, va estar 5 anys a l’equip de Catalunya i, a més a més, actualment és l’entrenador de la Selecció Catalana, juntament amb el seu company Emilio Soler.
Com ha comentat ell mateix a l’entrevista, entrena també el Club de Boxa de Ripollet, que participarà a la propera Competició interclub de boxa olímpica de Rubí, el proper 27 de setembre. “Catalunya té un bon nivell; hem quedat molt bé als Campionats d’Espanya amb un equip molt jove, que a la llarga formarà boxejadors molt bons”, explica Julián.
.