Els jutjats executen un desnonament d’una família vulnerable al barri de Can Mas
Era la tercera vegada que els jutjats intentaven desnonar la Hayat i la seva filla de sis anys i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ho volia aturar. Malgrat els intents d’evitar que quedessin al carrer, aquesta vegada sí que es va executar el desnonament.
La PAH havia demanat suport a la ciutadania per aturar-ho. El passat dilluns 1 de març van ser prop de 60 persones les que es van presentar davant d’un bloc del carrer Sant Jaume. Però una estona abans que arribés la comitiva judicial, es va desplegar un ampli dispositiu policial, amb diverses patrulles dels Mossos, de la BRIMO i l’ARRO.
Des de la PAH lamenten que finalment s’hagi executat el desnonament. Defensen que els emparaven les lleis catalana i espanyola de suspensió dels desnonaments mentre durés l’Estat d’Alarma. El portaveu de la PAH, Antonio Rosa, va criticar que “els jutjats segueixen donant la raó al fons voltor” que és propietari de l’habitatge i que “no li ofereixen lloguer social”.
Crítiques per l’actuació dels jutjats i dels Mossos
El cas ha provocat una profunda indignació. Des de la PAH han explicat que l’afectada tenia informes de vulnerabilitat, mèdics i psicològics. Des del govern municipal també han mostrat la seva indignació. Han exposat en un comunicat la seva “preocupació per aquest desplegament sense precedents” on “no s’ha deixat actuar a l’administració local”. I és que el dilluns també van presentar-se diversos regidors del govern municipal i treballadores de Serveis Socials. Critiquen que “el jutjat i els mossos dificultessin la feina de la cap de Serveis Socials” a qui “ni tan sols van voler prendre acta de la seva declaració”. Reyes Muñoz, regidora de Serveis Socials, explica que quan hi ha un desnonament passen moltes coses i la persona afectada “necessitava a algú de referència per fer-li costat”. És crítica també amb l’actuació del jutjat i dels mossos, “mai m’havia trobat amb aquesta inflexibilitat”.
Muñoz explica que és el primer desnonament de l’any, al menys que des del consistori en tinguin constància, i que de gener al juny de l’any passat hi van haver 17 intents de desnonament, alguns d’ells aturats. La regidora explica que des de les administracions locals “ens veiem amb molta responsabilitat perquè som la primera línia, però amb poques competències”. I és que el municipi compta amb pocs recursos d’emergència i a les famílies desnonades se’ls ofereix el recurs d’habitacions a pensions o hotels. Des de l’ajuntament s’ha fet recentment la compra de tres pisos, que ara mateix “s’estan arranjant”. Muñoz espera que amb el Pla Local d’Habitatge que ara s’està treballant es pugui “vetllar pels col·lectius més vulnerables”.
Reacció de la comunitat educativa
El cas ha rebut el suport de la comunitat educativa, en especial la de l’escola El Martinet, que és on assisteix la menor. Des d’un comunicat que ha difós la Plataforma d’AMPA de Ripollet, critiquen que “per anar a l’escola des de l’habitació on han estat reallotjades, han de fer ara un trajecte a peu de 50 minuts”. També insisteixen que “la situació de vulnerabilitat es veu accentuada per l’allunyament del seu barri i de l’entorn més proper, posant en perill les seves xarxes de suport primari”.
En el comunicat la plataforma d’AMPA local denuncia la situació de “violència i desamparament a la que molts infants es veuen exposats”. Exigeixen “propostes i solucions que tinguin com a protagonistes a les persones afectades”.
Com a conseqüencia dels fets ocorreguts el passat dia 1 de març, on va ser desnonada una família de l’escola, des de la Plataforma d’AMPAs de Ripollet hem emès el comunicat que us adjuntem a continuació @AjRipollet @PahRipollet_Cer @RevistaRipollet @RipolletRadio pic.twitter.com/tjZK98rDFq— AFI ElMartinet (@AFI_ElMartinet) March 3, 2021