L. Dulcet: ‘És un regal, tenim una festa cultural els divendres a l’Auditori. Però cal cuidar-ho’

Tot té el seu procés i l’Associació d’Espectadors del Mercat Vell ha renovat la presidència. Laura Dulcet agafa el testimoni a Joan Ramon Gordo i es converteix en la primera presidenta de l’entitat. Això suposa un cop d’aire nou però ella té clar que mantindrà l’esperit de  l’entitat i aprofitarà el gran any viscut per la celebració del 25è aniversari perquè l’entitat segueixi creixent

.
Revista de Ripollet: Quina era la teva connexió amb l’Associació? 

Laura Dulcet: Fa temps que sóc veïna de Ripollet i coneixia al Wenceslau Soler. Ens va muntar l’entitat i cada divendres jo acudia a veure teatre. Era i és tot un regal, una festa cultural els divendres al costat de casa. Però, fent broma, aviat aquest regal es va girar en contra. En Wenceslau va acudir a mi perquè formés part activa de l’entitat, ell sabia que sempre havia estat involucrada en entitats locals. En aquell moment no estava en cap i ell em va convèncer. Calia ser molta colla per poder mantenir-ho. Ja fa 20 anys que estic a l’Associació i amb tant temps m’ha tocat a mi ser la presidenta. Al final l’equip humà serà el mateix, per exemple en Joan Ramon seguirà al costat de la junta.

L.D: Vaig començar preparant les activitats culturals de l’Associació, com sortides i altres extres. Últimament estava centrada en el contacte amb els instituts i la Diputació. Un exemple ha estat el projecte Flipart, vam aconseguir que la Diputació ens pagués un programa per cada institut. El conveni era que si els joves acreditaven que eren dels instituts del poble podien venir pel seu compte i nosaltres els oferíem entrades a un preu molt reduït pel sol fet de ser alumnes. Com jo havia sigut professora de secundària va ser el rol que em va tocar. Tot i això costa que els joves s’acostin al teatre. Aquest any hem programat l’obra A.K.A a la tarda, és una obra dirigida al jovent perquè explica la visió d’un adolescent i interpel·la al públic.

L.D: De moment no tinc pensades coses noves. Si he volgut ser la presidenta és perquè vull mantenir l’esperit i els objectius de l’entitat: voluntarietat, catalanitat, qualitat, innovació cultural… al final vull que l’Auditori segueixi aportant al poble. Aquesta és la línia que ja tenia i vull mantenir-ho. Realment no havia tingut mai l’interès però les ganes de cuidar l’esperit em va empènyer a agafar el rol.

L.D: L’he agafat a força d’anar al teatre. Abans preferia llegir però vaig descobrir que el teatre és una història interpretada. Com més teatre veus, més t’enganxa.

.

.

L.D: Quan preparàvem l’aniversari pensàvem que no podríem amb tot allò que ens havíem proposat però al final hem pogut amb tot i ha sigut tot un èxit. L’exemple ha estat la iniciativa ‘Movem el teatre’. Ho han mogut col·laboradors que han suposat una font d’energia molt necessària. Ha mogut a molta gent que voluntàriament s’han implicat i han aguantat fins al final. És molt important per a nosaltres que hagi anat tan bé, sobretot que el teatre hagi sortit al carrer. A l’abril vam fer una jornada amb gent d’arreu de Catalunya i també va anar genial. I el més important, durant tota la temporada hem tingut entrades exhaurides, el públic ha respost molt bé.

.
RdR: Com aprofitareu l’èxit del 25è aniversari? 

L.D: Volem trobar una altra activitat que farceixi de més moviment a l’entitat però encara no la tenim lligada, una semblant a ‘Movem el teatre’. Ara el que busquem és gent que sense adquirir un gran compromís amb l’Associació col·labori amb nosaltres. Ja vam començar l’any passat amb la xarxa de col·laboradors. Cada vegada agafem més envergadura, fem més activitats. No volem renunciar a res.

L.D: La vam preparar enmig de la celebració i hem buscat que segueixi una línia ascendent. Tot i el pressupost baix no ens hem estat de res. Estem buscant recursos propis per no renunciar a una programació potent. Una prova d’això és que molts socis han canviat el seu estatus per poder accedir a totes les obres. Realment és una programació molt variada: l’obra de Lloll és molt divertida, mentre que A.K.A és realment interessant, en especial per al públic més jove. Els Colors del Mar és un gran espectacle musical, Carmen té una gran posada en escena i Eh Man Hé és una obra on s’exalça la sensibilitat. Valsos i Polques crec que serveix per celebrar un final d’any molt diferent, a la vienesa.

L.D: Em sorprèn com treballem. Som un grup molt variat, amb gustos molt diferents, però tots remem a l’una. A l’hora de treballar tothom penca per aconseguir el mateix objectiu, mai entrem en les diferències.

L.D: A vegades vaig a Barcelona i em trobo teatres més buits que l’Auditori. Nosaltres no sempre l’omplim però tenim un gruix de gent, unes cent cinquanta persones, que tenen incorporat el vici de venir al teatre.

L.D: Pel 25è aniversari no va haver manera de portar-la, ja que viu a Londres. Però com ara està preparant una òpera a Sabadell no hem deixat escapar l’oportunitat. Hem preparat una escapada a la Faràndula per anar a veure-la. I a veure si l’any que ve podem fer un espectacle únicament per ella.
.