La banca ètica i el cooperativisme guanyen adeptes i es fan més presents al territori

El descens dels interessos que ofereix la banca convencional als estalviadors, l’actitud de les entitats amb les preferents o els desnonaments i les polèmiques pels alts sous dels dirigents han empitjorat la imatge social de bancs i caixes. Fusions, canvis de noms i rescats públics han fet perdre a molta gent confiança en la seva entitat financera. I això empeny cada cop a més gent a sumar-se a altres propostes financeres.És d’aquesta manera com la banca ètica està guanyant quota de mercat. Una opció cada cop més habitual i que sobretot permet saber què es fa amb els estalvis. I és que un dels principis pels quals es regeix la banca ètica és el de transparència. Els inversors saben i fins i tot poden escollir els projectes que es finançaran amb els seus diners, sempre i quan el projecte compleixi els requisits de la banca ètica (impacte social, cooperativisme, sostenible, solidari, respectuós amb el medi ambient…).
La banca ètica busca defugir de la idea dels diners com a finalitat en sí mateixa, sinó que buscar donar-li un ús com a eina en favor de projectes positius des del punt de vista social, mediambiental, cultural, educatiu i democràtic. Així doncs, segons l’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS) la banca ètica inverteix més d’un 40% dels diners en projectes d’agricultura ecològica, energies renovables i preservació del medi ambient; un altre 20% en projectes de cooperació, comerç just i micronegocis gestionats per dones; i més d’un 30% en projectes d’economia social, cooperatives, d’inserció, projectes culturals, educatius i comunitaris.
La banca ètica no és quelcom nou. Fa anys que funciona i funciona bé. Un dels seus referents a Catalunya és Coop57. Una cooperativa de serveis financers nascuda al 1996 arrel del fons creat per alguns treballadors de l’editorial Bruguera que van reunir les seves indemnitzacions d’acomiadament per finançar nous projectes empresarials.
Des de llavors no ha deixat de créixer encara que ho ha fet de manera controlada, ja que sempre ha plantejat el desenvolupament des de la proximitat a la base social i solidària. Té socis individuals i també col·lectius, com ara empreses, associacions, federacions o entitats. No té clients. I el seu principal objectiu és finançar projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat. Alguns dels membres de la comarca han engegat ara la secció territorial Coop57 Vallesos amb la intenció d’enfortir la xarxa de proximitat, de millorar la relació entre ells i d’afavorir el treball conjunt.
A la comarca Coop57 compta amb gairebé 40 entitats i unes 200 persones sòcies. Entre les entitats hi trobem, per exemple, la cooperativa local dedicada a la intervenció socio-educativa L’interruptor o el sindicat Federació de Treballadors de Catalunya.
Com explica una de les impulsores de Coop57 Vallesos, Mireia Mas, “et permet conèixer i també decidir què vols que es faci amb els teus diners, finançant projectes que després pots veure, que et són propers”. I afegeix “dones un ús als teus estalvis i ho fas amb més confiança perquè coneixes la gent que ho gestiona, tu pots, si vols, decidir i es treballa amb seguretat”. Tot plegat avantatges d’un model que va més enllà de la banca ètica i que es deu al cooperativisme, una forma de relació que també guanya adeptes en ser una sortida més justa a la crisi, no només en l’aspecte financer sinó també en el laboral, el social o el de consum.

Altres propostes de banca ètica
A Catalunya trobem actualment quatre propostes de banca ètica diferents. La única nascuda a Catalunya és Coop57. Però també hi ha: Fiare, que ofereix serveis de banca a clients i a socis, que té relació amb la italiana Banca Popolare Etica. OikoCredit, una cooperativa d’àmbit mundial holandesa i amb delegació a Catalunya des de 1975, que atorga crèdits a organitzacions de països en vies de desenvolupament. Triodos Bank, banc europeu amb més de 30 anys d’experiència en la banca ètica.
Cadascuna d’aquestes entitats financeres ètiques tenen establerts uns tipus diferents de socis, col·laboradors o clients, amb quantitats diferents d’aportació de capital mínima. Per exemple el col·laborador de Coop57 ha de fer una inversió mínima de 300 euros, mentre que la d’Oiko ha de ser de 200 euros. En general, les remuneracions anuals de les inversions depenen del dividend que fixen cada any les Assemblees Generals de cada entitat.
En definitiva, la banca ètica ofereix un model responsable i solidari amb l’entorn proper, amb el finançament de projectes ètics i que respecte principis com la participació, la coherència, la transparència i la implicació.