La comèdia de la Flyhard ‘La Pell Fina’ per riure amb veritats que molesten
Es podrà veure el divendres 10 a partir de les 20.30h al Teatre Auditori
Arriba la segona proposta del triplet teatral que obre el semestre de la programació de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell. Una comèdia entre amics que tracta temes com la maternitat, el talent o les relacions de parella i la veritat, les veritats que ofenen i que potser no caldria dir. O sí.
Un muntatge amb el segell de qualitat de Yago Alonso i Carmen Marfà en l’autoria i la direcció i que destaca per un repartiment amb molta complicitat format per Biel Duran, Àngela Cervantes, Francesc Ferrer i Laura Pau.
Una proposta per a tothom
Com venen fent durant tota la temporada l’Associació d’Espectadors acompanya l’obra amb una presentació prèvia (20h) al vestíbul, que aquest cop anirà a càrrec de Jordi Rodriguez d’Amics del Teatre i un servei d’acollida que anima la prèvia. A més mantenen actives promocions per a joves (si queden entrades es posen a la venda 10 el mateix dia de l’espectacle a 5€ per a públic de 18 a 25 anys) o l’Estrena’t, un carnet per a nous associats sense abonament a 10€ que inclou d’obsequi de benvinguda una entrada per a qualsevol espectacle.
La crítica de Joana Raja:
“Diàlegs brillants i dinàmics, una obra de ritme àgil i excel·lentment interpretada”
Una altra de les joies teatrals estrenades a la petita Sala Flyhard i que gràcies a la seva qualitat, tenen vida en un bon grapat d’escenaris d’arreu Catalunya. El tàndem Alonso-Marfà ja van viure experiències similars amb altres muntatges anteriors, com “Instruccions per enterrar un pare” i “Ovelles”. En aquestes obres, com en “La pell fina”, parteixen de situacions de la vida quotidiana per elaborar una bona radiografia de la condició humana, tant sigui dins l’àmbit familiar com de les relacions socials i d’amistat. A “Instruccions…” era a partir de la defunció d’un familiar, a “Ovelles”, era rebre una herència i a “La pell fina” es la visita d’una parella a una altra que acaba de tenir un nen. Un comentari fet sense mala fe (que el nadó es lletjot, cosa que de ben segur hem pensat més d’un en una situació similar) destapa la capsa dels trons, ja que tot i que al principi no es vol donar importància a una frase banal, la situació es va complicant i comencen a aflorar retrets mutus i alguna que altra veritat incòmode que romania oculta, demostrant que tots tenim en certa manera la pell molt fina, i que per molt oberts de pensament, democràtics i liberals que ens creiem, sempre toparem amb alguna cosa que ens farà passar a l’altra banda del mirall. Alonso i Marfà tornen a demostrar la seva habilitat per construir peces de petit format, amb diàlegs brillants i dinàmics, en una obra de ritme àgil i excel·lentment interpretada, destacant com a mes coneguts, la presència de Biel Duran (que va debutar amb 10 anys amb “La teta i la lluna” de Bigas Luna) i Ángela Cervantes (dues vegades guanyadora del premi Gaudí, per “Chavalas” i “La maternal”).
