La crisi s’acarnissa i la situació de moltes famílies es deteriora cada cop més
Els problemes econòmics es mantenen. La crisi s’agreuja. Les males dades macroeconòmiques es converteixen dia rere dia en situacions cada cop més dramàtiques per a moltes famílies. Fa uns mesos es van donar a conèixer les estadístiques oficials del 2010 on s’alertava que un de cada cinc catalans ja vivia en risc de pobresa. Pensar en la quantitat de persones que es poden trobar en l’actualitat sota aquest llindar, que en 2010 era de 8.700 euros d’ingressos anuals, esgarrifa. És encara més colpidor saber que gairebé un de cada quatre menors de 16 anys es troba també en risc de pobresa.
Tres anys després que comencessin a fer-se evidents les conseqüències de la crisi el problema va més enllà del recompte total de persones afectades. La responsable de Càritas a Ripollet, Amèlia de Juan, ho coneix de primera mà, “la situació és molt dolenta quantitativament però ara també qualitativament perquè el deteriorament de la situació a les famílies ha anat en augment”. Primer es perd la feina, després la prestació, apareixen els problemes per pagar els serveis d’aigua o llum, no es troba feina i tot i l’ajuda familiar o social la situació es complica.De Juan atén cada setmana moltes d’aquestes famílies i reconeix que ara “es treballa des de la desesperança, en començar la crisi vèiem possibilitats de millora de la situació, que poguessin incorporar-se al mercat de treball, ara no troben res, és tot molt complicat”. La manca de feina és la clau, “ continua sent el més important perquè és el que ho pot canviar tot encara que la conseqüència més greu és quan la manca d’ingressos posa en perill la casa, el lloc on vius, és molt dur que no puguis mantenir ni aquest espai bàsic, el refugi de la família”.
Tan les entitats que s’hi dediquen com els serveis socials municipals es troben ara amb una dificultat afegida: les retallades. “Hi ha problemes amb molts recursos públics, ajudes que estan aprovades però no es paguen o arriben amb retard, la limitació per accedir a la renda bàsica d’inserció i ara també a estem esperant a veure en que queda la llei de la dependència”, comenta De Juan que afegeix en relació als tècnics de Serveis Socials amb qui treballa colze a colze que “estan fent una gran tasca però també es troben amb aquestes limitacions que no poden superar i molta gent això no ho entén”.
Es crea un escenari on no sempre es pot donar l’assistència que caldria “les famílies moltes vegades generen unes expectatives que no podem satisfer”, reconeix De Juan que malgrat tot defensa que “l’únic que podem fer és resistir, la situació és tan difícil que ja només podem fer plantejaments a curt termini, no podem mirar més enllà”.
Càritas, més enllà del rebost i el lliurament d’aliments
La ciutadania en general relaciona Càritas amb el repartiment d’aliments. Però el rebost és només una de les accions que desenvolupa l’entitat. De fet es tracta d’una part del pla d’actuació que elaboren amb cada família. Els dimarts al matí atenen a la seu del carrer Montcada a les persones que estant empadronades a Ripollet demanen cita. És llavors quan l’assistenta social elabora amb la família un plantejament d’actuació personalitzat. A partir d’aquí determinen si han de tenir accés al rebost per rebre aliments, si els poden ajudar amb el rober infantil on lliuren roba, cotxes o bressols per infants fins els 3 anys però també si els poden derivar a altres accions que desenvolupen a Montcada o Sant Cugat. Es tracta d’activitats per sense papers, d’orientació laboral, espais de dona o per aprendre la llengua. A partir del setembre afegiran també l’oficina de mediació hipotecària que obriran en col·laboració amb la Mancomunitat a l’edifici de la Creu Roja.
En el que portem d’any ja han atès a Càritas a 350 famílies, gairebé les mateixes que van atendre en tot el 2011. Si ara fa tres anys el rebost donava aliments a un centenar de famílies el passat mes de juny hi rebien 240. A més fins ara el lot de productes del rebost era un complement, en l’actualitat per moltes famílies s’ha convertit en quelcom essencial. Les necessitats augmenten i els recursos continuen sent limitats. Només l’esforç de tots els implicats explica com es pot mantenir l’atenció a tantes persones. Amb Càritas a Ripollet hi col·laboren 14 voluntaris, des de l’entitat estan oberts a noves incorporacions i també a rebre tan material pel rober infantil (roba per a nadons, cotxets o bressols) com aportacions pel rebost d’aliments. Des que es va inaugurar el nou local al carrer Montcada, ara fa poc més de dos anys, tan l’emmagatzematge com l’atenció a les persones han guanyat en qualitat. Es va obrir una nova etapa per a Càritas a Ripollet, una millora que ha permès atendre amb certa garantia aquest augment en la demanda d’ajuda.