La dansa reivindica el seu paper cultural i per al benestar social
La dansa és potser l’expressió artística que més gent mou a Ripollet. Són desenes les entitats, escoles de ball i gimnasos les que es dediquen a aquesta branca de l’art. I entre classes, tallers i espectacles mouen cada any a centenars de veïns. És per això que l’any 2016 es va començar a celebrar al municipi el Dia Internacional de la Dansa, el 29 d’abril. Una activitat que any rere any sumava més participació i que era tot un èxit. Fins que va arribar la pandèmia. Des de ja fa més d’un any, els actes multitudinaris s’han vist reduïts i la cultura ha anat veient com una vegada i una altra patia de restriccions i tancaments. Aprofitant la celebració del Dia de la Dansa, aquesta setmana parlem de la situació que està passant el món de la dansa amb diverses entitats.
Un any sense ballar
Quan al març del 2020 tot es va aturar, la dansa també ho va fer. Al menys, de manera presencial. Molts dels veïns que es dediquen a la dansa van començar a fer tallers virtuals, però res supleix el fet de trobar-se per ballar. Després del confinament més dur, algunes entitats van tenir l’oportunitat de ballar en un escenari dins el programa de l’Obrim l’Estiu, però l’evolució de la pandèmia va fer que la dansa, de nou, es tornés a confinar. “Sortir a ballar a dalt d’un escenari és un dels incentius que ara no tenim”, comenta Eva Permanyer, de Bollywood Anaath.
Més enllà de la cultura
Formar part d’un grup de ball va molt més enllà de la cultura i l’expressió artística. Formar part d’un grup de dansa és també un fet social. “Quan estem en una classe, creem un espai on trobar-nos, creem un vincle i expressem les nostres emocions, ens expliquem els nostres problemes i tenim el suport de les companyes”, explica Noelia España, de Dansa Jove. L’Eva Permanyer també coincideix en aquesta visió, “la dansa fa molta feina emocional”. I és que després d’un any tan dur, on la salut mental s’ha vist perjudicada, “necessitem socialitzar”. Montse Lozano, de Ripollet Country, també ha vist com els membres de la seva entitat “tenen moltes ganes de ballar, volen trobar-se”.
Eva Permanyer també defensa que la dansa és positiva per al cos, “quan actives el cos, puja l’autoestima”. I després que moltes persones estiguin teletreballant en un espai poc adequat per fer-ho, cal exercitar el cos per no fer mal a la postura, i la dansa pot ser una solució.
Traves institucionals
Actualment, l’aforament per a la dansa és de sis persones, una limitació molt gran que des d’entitats i escoles de dansa veuen totalment injusta. I l’ús dels espais públics només està justificat en cas d’haver d’assajar per a una actuació. És per això que les entitats que no tenien local propi han hagut de llogar diversos espais per poder seguir fent els tallers. “Hem de buscar solucions ja”, comenta Noelia España. “Prenem totes les mesures de seguretat i la gent està molt conscienciada”, defensa Permanyer.
Una mirada al futur
Malgrat totes les dificultats que s’estan trobant tant les entitats com les escoles de dansa, hi ha una mirada cap al futur amb esperança. “Tenim moltes ganes que això acabi”, confessa Noelia España. “De moment, resistim”, comenta també l’Eva Permanyer. I és que, expliquen, seguiran lluitant per uns projectes que s’estimen.
