La història de ‘El boig de la plaça Clos’ per celebrar els arxius
L’Arxiu municipal està de celebració. Del 6 al 12 de juny és la Setmana Internacional dels Arxius, que promou el Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Enguany per commemorar-ho s’ha triat el lema “Busquem exploradors i exploradores d’històries. Descobreix-les”. I l’arxiu ripolletenc s’ha adherit recuperant la història de l’Ezequiel Clos i Fatjó, un veí a qui la mobilització popular va impedir que se l’emportessin del poble per ingressar-lo en un sanatori l’any 1891.
La celebració arriba mentre avancen les obres de l’equipament, aquesta setmana han arribat bona part de les fustes de l’estructura, i coincideix també amb la incorporació al fons de 144 capses normalitzades de documentació rebuda els últims anys i procedent del Celler Cooperatiu, el Jutjat de Pau, la Sintermetal, l’escola Clavé i el fons fotogràfic l’Abans, el familiar de Pere Padró i el documental d’Agustí Palau i Codonyers, de Ca la Cristina al Pont Vell.
Història de ‘El boig de la plaça Clos’
Arxiu Municipal de Ripollet
Es tracta d’una història real que va succeir a Ripollet a finals dels segle XIX i que posarà fi a la nissaga dels Clos, família arrelada a la ciutat des del segle XVII i que tenia la casa a la plaça de la Salut, que posteriorment donarà lloc a la pròpia Plaça d’en Clos. Aquest personatge real és Ezequiel Clos i Fatjó, estudiant de dret, qui, després d’un suposat desengany amorós –si atenem a la crònica oficial- va embogir i acabarà sent internat en un sanatori.
Un temps després i mentre tornava a residir en la casa familiar, es produeix un nou intent per part dels familiars de reingressar-lo de nou al sanatori. Aquest nou intent provocarà una mobilització popular i alteració de l’ordre públic amb llançament de pedres i l’intent d’accedir a l’edifici per impedir la sortida de la població del veí i evitar així el reingrés. Els esdeveniments es van produir al llarg d’una nit, quan el carro que havia de traslladar Ezequiel al sanatori va fer acte de presència. Segons el relat popular, les rodes –aleshores de fusta i ferro- havien estat recobertes amb goma per evitar fer soroll i alçar sospites. Fet però que no va impedir la presència de veïns que ja estaven alertats per rumors.
Aquesta alteració de l’ordre públic que es produeix, serà reflectida en una sessió del Ple municipal del dia 13 de juny de 1891, un dia després dels fets. En aquesta sessió, l’Alcalde declara que l’alteració de l’ordre de la nit anterior, es va produir per l’intent de reingressar Ezequiel Clos en un sanatori. Atenent a les paraules de l’alcalde i que reprodueixen a les dels manifestants, aquest veí no havia provocat cap infracció i el seu internament no havia causat res més que un agreujament del seu estat de salut.
Així doncs, l’acció dels veïns va paralitzar la sortida d’Ezequiel Clos de la ciutat de Ripollet i permetrà que aquest continués residint al seu domicili, sent cuidat pel veí Joan Gorchs i posteriorment pel fill i net d’aquest, Ignasi i Joan Gorchs. Segons la tradició oral popular, Ezequiel sortia sovint al pati interior de la casa on hi havia arbres fruitals i ho feia cobert per un llençol blanc, fet que provocava perplexitat dels nens que saltaven els murs del pati per veure’l i que acabaven fugint en identificar-lo com un fantasma. Entretant i passats els anys, resta el dubte de saber si la malaltia de l’hereu i últim Clos va esdevenir per un desengany amorós –com ha transmès la versió més oficial- o va ser fruit d’un enverinament per part de familiars per fer-se amb l’herència –concretament els seus oncles-, versió que també ha mantingut la tradició popular oral.
En tot cas, Ezequiel, que va ser l’últim propietari del Molí d’en Rata, romandrà per sempre més a Ripollet, gràcies a l’estima, la lluita i la perseverança dels seus veïns i acabarà morint el dia 15 d’agost de 1943 a l’edat de 79 anys i després d’haver viscut sol durant 50 anys en la casa familiar. Es posava fi a la nissaga dels Clos a Ripollet i que donarà peu a aquesta història misteriosa i trista sobre aquest personatge.
Fotografia: Can Clos (Plaça d’en Clos, anteriorment Plaça de la Salut) Font: Ripollet mensual, núm. 4 juny 1980, autor anònim
