La melancolia de l’ànima russa envaeix el Teatre Auditori amb l’univers Txèkhov
L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell ofereix aquest divendres a partir de les 21h la possibilitat de gaudir amb una peça delicada, ben treballada i original per la seva concepció. Es tracta de l’obra ‘Afterplay’ escrita per Brian Friel i on recupera dos personatges d’obres de Txèkhov anys després de les seves respectives històries. Un exercici interessant que porten a l’escenari Imma Colomer com a directora i Fina Rius i Toni Sevilla en la interpretació. A més de gaudir amb la representació el públic assistent podrà després participar en un col·loqui amb tots tres per conèixer més detalls sobre l’obra i les històries que explica.
‘Afterplay’ és la segona obra de teatre de la programació d’aquest trimestre després del musical ‘Lo tuyo y lo mío’. Després de l’actuació del mag Antonio Díaz les propostes teatrals continuen amb un altre musical ‘L’esquella de la torratxa’, la divertida obra de Serafí Pitarra el 12 de desembre.
Crítica de Teatre
AFTERPLAY – Autor: Brian Friel Dir.: Imma Colomer
Quan una obra de Txèkhov acaba, què passa amb els seus personatges? Segurament ho podem intuir, però l’autor irlandès Brian Friel va anar més lluny i ho va reconstruir. Concretament el 2002 va provocar una trobada casual en una cafeteria de Moscou entre Andreï, el germà de “Les tres germanes” i Sonia, la neboda de “L’oncle Vània”, 20 anys després de què haguessin acabat les seves respectives històries. El resultat és un torrent d’emocions. Friel sap copsar perfectament l’esperit malenconiós, de vegades trist, de l’univers txekhovià, la nostàlgia per un temps que es va perdre i que potser ja no tornarà mai, les emocions amagades en l’ànima dels seus personatges; els sentiments que es van viure i que potser ja no es poden recuperar o que potser viuen arraulits en el cor solitari de qui els manté. Sota la senzillesa aparent del muntatge que ens ocupa, s’hi amaguen moltes, moltes coses. L’espectador que conegui una mica les obres de Txèkhov segurament tindrà unes quantes claus més per entendre el que passa. Però qui no tingui aquest coneixement tampoc cal que s’espanti. “Afterplay” te prou densitat dramàtica pròpia per interessar per si mateixa. I de ben segur que pot servir per obrir la necessitat d’acostar-se al teatre del gran autor rus. Brian Friel és un autor ja conegut dels escenaris catalans (aquí s’han representat “Dansa d’agost” o “Translations / Traduccions”, per exemple). Per tant el públic ja coneix la seva sensibilitat i vàlua com a dramaturg. Amb “Afterplay” ens demostra com, partint d’un material aliè, un autor intel·ligent i talentós pot crear quelcom que finalment esdevingui propi, sense trair l’arrel i l’essència dels originals. Fina Rius i Toni Sevilla (que va substituir a l’actor que la va estrenar originalment, Pep Ferrer), estan magnífics. “Afterplay” és una peça mestra del teatre de petit format, però gran en emocions i sensibilitat. Per a mi, és una obra imperdible.
Joana Raja
