La neteja del riu fa créixer el nombre d’espècies i exemplars d’aus a la llera
El riu és ara més atractiu per a espècies de pas i serveix de refugi a més exemplars d’ocells
A més d’una percepció compartida l’augment d’ocells al riu és una realitat. No és només que la retirada de canya i horts permeti veure’ls millor, és que hi ha més.
Així ho afirma un estudi fet per alumnes del Grau en Ciències Ambientals de la UAB. Van fer dues observacions en tres trams del riu amb un mes de diferència i en l’última van veure 200 exemplars més que a la primera. No és gaire concloent, perquè s’ha fet poc temps i és poc precís en la identificació dels ocells, però va en la mateixa línia que els resultats del visor de fauna de l’AMB. Un projecte de ciència ciutadana de l’Institut Català d’Ornitologia que xifra en 687 els exemplars observats de 62 espècies diferents entre gener i juliol del 2022 i en 1.070 exemplars de 90 espècies els vistos en 2023.
Preguntem també a l’anellador local, Antonio España, una de les persones que més coneix les aus del nostre riu i és contundent: “Hi ha més aus, la situació és molt millor ara”. I ell sí té registres d’observacions des de fa anys, en totes les èpoques de l’any i en diverses zones del riu. “La invasió que hi havia de canya americana limitava la varietat d’alimentació de les aus i la presència humana en els horts i les altres activitats que s’hi feien eren una molèstia evident”, ens explica i afegeix “la presència humana és el principal perill per a la fauna”. Comparteix aquesta última idea l’Eloi Isern de Ripollet Natura, l’entitat local dedicada a l’educació ambiental i que també trepitja la zona habitualment amb tallers, estudis i passejades. Ell ens apunta que en el projecte de neteja del riu es va tenir en compte l’afectació que la retirada dels horts podria tenir pels ocells “perquè les plantacions eren també font d’aliments i per això es va decidir deixar alguns arbres que no són propis de la llera” i afirma que fa anys que es nota una millora de la fauna del riu, “cal tenir en compte que és un corredor biològic important”.
Garses, ànecs, mallerengues i molt més
Entre les espècies més observades hi ha coloms, tórtores, pardals, orenetes, ànecs, cotorres, garses però també mallerengues, martinets blancs, bernats pescaires, corbs marins, falciots, esplugabous o xivitones. L’Antonio España destaca l’augment de garses i quan li preguntem per l’espècie que més li ha sorprès trobar al riu ens parla del capó reial, l’au que apareix en la portada en una fotografia del mateix España. Ens comenta que “va venir alguns dies i és estrany perquè viuen en zones humides com l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà”. No sobta ja veure rapinyaires com els xoriguers comuns, àguiles o aligots comuns, ni altres espècies ben acolorides com els faisans, els puputs o els pinsans.
Il·lustracions de les espècies amb més exemplars observats a l’entorn del Massot aquest any
Clica en la imatge i accedeix al Visor de Fauna de l’AMB, on trobaràs la relació de les 92 espècies vistes i més detalls de cadascuna d’elles.
Cal respectar l’entorn i la fauna
“El riu és l’ecosistema natural més antic que tenim a Ripollet”, explica Isern, “i si el volem mantenir com un espai natural i no com un parc hem de trobar l’equilibri entre el gaudi de les persones i el respecte a les espècies que hi viuen”. España explica que per a les aus és important “no llençar coses a l’aigua, no embrutar l’espai” i recorda que “les bombes que hi havia dels horts eren una molèstia molt gran”. Ambdós coincideixen que, a més, en algunes èpoques de l’any, la primavera sobretot, cal limitar la presència humana a la llera i anar amb molt de compte perquè és època reproductiva. Espanya, un estudiós del corriol petit, posa aquest ocell com a exemple i explica que pon uns ous molt petits que es mimetitzen entre les pedres a la zona de grava i és fàcil trepitjar-los.
Entre els altres perills per a les aus, España explica que en no haver-hi tantes canyes ara hi ha menys porcs senglars al riu i això és molt bo però apunta com a risc la presència de veïns amb gossos i considera un “despropòsit” tenir tres colònies de gats ferals a la llera, “s’haurien de canviar de lloc”.
Fotografies: Totes les imatges són obra d’Antonio España. Corresponen a un capó reial, un faisà, un aligot comú i les últimes són d’una parella de corriols petits i ous de corriols entre les pedres comparats amb una moneda de 20 cèntims perquè es vegi la seva mida real.