La PAH exigeix mesures per aturar els desnonaments a les famílies vulnerables
Abans que arribés la pandèmia, moltes famílies a tot l’estat es trobaven en situació de vulnerabilitat i sota l’amenaça de perdre els seus habitatges. Des del govern de l’estat es va aprovar una moratòria de sis mesos en els desnonaments on es pogués acreditar vulnerabilitat a causa de la COVID-19. Però una vegada es va reactivar l’activitat als jutjats, es van executar a tota Espanya un total de 1383 desnonaments de famílies que patien una situació de vulnerabilitat prèvia a l’arribada de la pandèmia. Es tracta d’una situació que la PAH ha tornat a denunciar, i és que davant d’un nou estat d’alarma “es permet que famílies vulnerables i sense alternativa habitacional puguin seguir sent desnonades”.
Des del col·lectiu exigeixen al govern un decret “urgent” per suspendre tots els desnonaments de famílies que no tinguin alternativa habitacional. La PAH ja ha anunciat que iniciarà una roda de contactes amb partits i entitats socials per tal d’impulsar aquest decret.
Fa poc més d’una setmana la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret per intentar aturar els desnonaments fins que s’acabi l’estat d’alarma. Es tracta d’una mesura que podria no ser efectiva ja que l’administració catalana no té competències per aturar tots els desnonaments i podria ser que el cos judicial s’acollís a la legislació estatal.
Mobilitzacions davant dels ajuntaments per demanar multes als grans tenidors
La PAH continua lluitant per tal de poder oferir habitatge a les famílies més vulnerables. I per això durant aquest mes de novembre té previstes diverses mobilitzacions arreu de Catalunya, com la que hi ha hagut aquest dimecres 11 a Ripollet. Des de la Plataforma demanen als ajuntaments que multin als grans tenidors i entitats bancàries que desnonen sense oferir lloguer social.
El Parlament de Catalunya, mitjançant la llei d’emergència habitacional 24/2015, regula l’obligació dels grans tenidors d’habitatge a oferir un lloguer social a les famílies en risc d’exclusió social abans de desnonar. La multa per no fer-ho hauria de córrer a càrrec dels ajuntaments. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia que hi ha “molt pocs ajuntaments que hagin complert amb la seva funció”. Des de la PAH reconeixen que des del consistori s’està intentant treballar per l’habitatge digne però denuncien que “el nostre ajuntament és un dels que encara no fet la feina de multar”.
La PAH va demanar, mitjançant la lectura d’un manifest, diversos compromisos. A banda de les sancions, també demanen fer un cens exhaustiu d’habitatges buits de grans tenidors, identificar les necessitats d’habitatge del municipi i sancionar els talls de subministraments bàsics, entre d’altres reivindicacions.
L’alcalde, José Maria Osuna, va sortir a rebre a l’entitat i es va mostrar preocupat per la situació. El batlle va explicar que “la voluntat existeix” però va reconèixer que “ens estem trobant obstacles a nivell jurídic i tècnic que fins a la data d’avui no hem pogut superar”. Osuna vol que el consistori treballi amb la plataforma per adquirir coneixement tècnic, “seria molt útil per poder avançar”.
Ja al 2016 el consistori va aprovar una mesura que anava en la mateixa línia. La proposta del govern local era fer una inspecció de pisos de grans tenidors que estiguessin buits i fer pagar una taxa de 350 euros pel cost de la inspecció per aquells que realment estiguessin desocupats.