La pandèmia ha afectat més la salut mental dels joves i les dones
Cada cop són més les veus que alerten que la pròxima onada de la COVID és la relacionada amb la salut mental. Afectacions entre les persones que van emmalaltir i han estat molt de temps ingressades, també el dany derivat de les restriccions i mesures per evitar el contagi i a partir d’ara, a més, les conseqüències de l’empitjorament de la situació econòmica i social.
Es parla de la situació viscuda com d’una tempesta perfecta per a la salut mental i el benestar emocional. Han confluït molts factors perjudicials. Al distanciament social imposat s’ha afegit l’estrès econòmic, les restriccions d’accés a ajuda comunitària, religiosa i als serveis d’atenció a la salut mental, l’empitjorament de problemes mèdics, l’impacte de notícies alarmants, en molts casos també el dol, la por i en alguns col·lectius la duresa de treballar en primera línia.
Més enllà del malestar
Es tracta d’un afectació generalitzada i en la majoria dels casos de forma lleu. Però alguns estudis fets apunten que hi ha col·lectius que ho han passat pitjor. Segons va explicar Antoni Sanz, professor i investigador de Departament de Psicologia de la UAB, a la sessió monogràfica organitzada pel Consell Comarcal “de l’estudi Psy-COVID se’n deriva que a més dels col·lectius d’alta vulnerabilitat, com ara persones en risc d’exclusió o malalts mentals, han estat més afectats els joves i les dones”. L’estudi s’ha fet a 30 països i és compartit arreu que els joves a partir de l’adolescència han patit més. S’explica perquè degut a les restriccions “han viscut més canvis” i també “perquè potser encara no han desenvolupat eines pel control de l’estrès”.
També han notat que a Catalunya hi havia més prevalença entre les dones, per exemple pel que fa als símptomes de depressió arribaven al 42% per un 33% dels homes. Sanz explica que la major afectació a les dones no s’ha vist a nivell internacional i encara no han descobert perquè s’ha donat així a casa nostra.
El doctor Diego Palao, director executiu de Salut Mental del Parc Taulí, mostra la seva preocupació pels casos més greus, sobretot entre noies joves. Confirma que hi ha un increment de casos de lesions i temptatives de suïcidi. I explica que han crescut també els trastorns de conducta alimentària, sobretot per anorèxia.
Prevenció i atenció
Davant aquesta situació Sanz reclama que cal “un reforç important dels serveis assistencials” i el doctor Palao espera que amb el fons europeus es puguin finançar, per exemple, nous projectes de telepsiquiatria. Però a més de l’atenció ambdós apunten que cal desenvolupar polítiques públiques que promoguin la salut mental. I el ventall és ampli. Sanz proposa augmentar àrees verdes urbanes, els espais públics d’interacció social i fomentar l’activitat física. Palao afegeix les mesures econòmiques davant la crisi i apunta que els polítics “no han d’oblidar que amb les ajudes socials no només eviten l’enfonsament econòmic sinó també protegeixen la salut”.
El 55% de la població ha patit símptomes de depressió, ansietat o somatització
L’estudi Psy-COVID, liderat per investigadors del grup de recerca en estrés i salut de la UAB, ha estudiat amb un únic model d’enquesta i la col·laboració de 50 investigadors d’Europa i Amèrica l’afectació en 30 països. A través de les respostes obtingudes en el qüestionari, on hi ha havia preguntes sobre com s’estava vivint la nova situació, s’ha determinat que més de la meitat dels enquestats han patit algun símptoma relacionat amb la depressió, l’ansietat o la somatització.
Els resultats entre la població catalana han estat:
El 34,9% ha patit símptomes relacionats amb la depressió, més enllà de la tristesa o el malestar momentani.
El 38% han sofert símptomes d’ansietat com ara insomni, dificultats de concentració o sensació d’ofec, entre d’altres.
El 28,7% símptomes de somatització, és a dir símptomes físics que no poden explicar-se per una causa orgànica.
Dr. Palao: “Veiem un increment de visites més complexes, temptatives de suïcidi i lesions”
La COVID ha comportat més primeres visites a especialistes en salut mental?
D. Palao: No hem detectat increment de les primeres visites a l’Hospital perquè treballem amb una xarxa de psicòlegs i psiquiatres que visiten a totes les àrees bàsiques de salut. I són ells qui estan tractant les consultes per estrès o angoixa. El que sí estem veient els últims mesos és un increment de visites més complexes, relacionades amb temptatives de suïcidi i lesions. Sobretot entre noies joves. I ens preocupa perquè els casos que arriben a les Urgències només són la punta de l’iceberg.
Vol dir que l’afectació va molt més enllà.
D.P: Sí. Significa que hi ha moltes més joves que pateixen insomni, depressió, ansietat, afectació al rendiment acadèmic, problemes de conducta…
Com es pot fer prevenció?
D.P: Cal reforçar l’educació emocional positiva. Cal educar a les persones per ser més resilients i poder enfrontar-se a la frustració, la pressió, l’estrès i ser capaços de resoldre els problemes i gestionar les emocions de forma adaptativa. I més en general posar mesures socials que alleugin la incertesa derivada de la pandèmia.
Eines a la xarxa per la gestió emocional i la salut mental
MIND-U (http://mind-u.cat/)
Pàgina web elaborada des del Parc Taulí i dirigida a la prevenció en salut mental entre els joves. Gestionada per professionals del centre ofereix informació i consells de manera molt atractiva i entenedora de temes tan diversos com les conseqüències COVID, el bulling, adiccions, el dol, l’ús problemàtic de noves teconologies, hàbits de vida saludable o la violència, entre d’altres.
GESTIÓ EMOCIONAL (https://gestioemocional.catsalut.cat/)
Pàgina web del Departament de Salut que permet fer control de l’estat emocional. Conté indicacions, recursos i consells sobre salut mental i informació sobre els serveis d’atenció disponibles. També té versió app.