‘La pista’ reflexiona al teatre sobre els límits de l’ésser humà i la supervivència
L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell acosta al públic aquest divendres, 6 de maig, una obra emmarcada als Estats Units dels anys 30. Es tracta de “La pista”, una obra de la jove companyia Menú Teatral dirigida per David Maqueda i amb dramatúrgia de Jaume Viñas.
“La pista” s’endinsa a la Gran Depressió dels Estats Units, marcada per un entorn amb manca d’oportunitats, on l’única esperança de molta gent per poder subsistir són les maratons de ball. L’obra explica la història de quatre parelles que participen en un d’aquests concursos, tot buscant un lloc on poder dormir, poder superar la gana o bé intentar-se guanyar el futur a través de la fama. En aquestes maratons, els concursants han de ballar sense parar fins caure rendits. Així, la peça explora els límits de l’ésser humà, l’instint de supervivència i tot allò al que cadascú haurà de renunciar en aquest entorn.
Amb nou actors sobre l’escenari, “La pista” es podrà veure aquest divendres, 6 de maig, a les 21h al Teatre Auditori del Mercat Vell. Les entrades, per 16 euros, es poden comprar el mateix dia de l’espectacle a partir de les 19h a taquilla.
.
Crítica de Teatre – LA PISTA
Dramaturgia: Jaume Viñas – Director: David Maqueda
.
A mitjan anys 30 del passat segle, Horace McCoy va publicar la novel·la “They Shoot Horses, Dont’ They?” que el 1969 va ser adaptada al cinema en una extraordinària pel·lícula de Sydney Pollack, estrenada amb el títol de “Danzad, danzad malditos” amb Jane Fonda. Estava ambientada en plena Gran Depressió americana, quan a causa de la terrible crisis social i econòmica es van muntar unes grans maratons de ball, on gent desesperada ballava sense aturar-se, durant dies i dies, esperant guanyar un premi monetari i eren observats per espectadors que només per seure i mirar-los es podien sentir un xic menys desesperats que ells. Doncs bé, aquest excel·lent material és el que serveix de base a l’obra que es pot veure avui a Ripollet, on no s’ha acreditat l’origen i on s’han fet algunes mínimes variacions (per exemple, l’apartat judicial de la història). Però el resultat és igual de colpidor. Com la producció és modesta, no veurem a dotzenes de parelles ballant, només veurem 4, però que estan fabuloses en les seves habilitats dansaires. A més, el context de crisis que estem vivint des de ja fa anys dota l’espectacle d’una vigència inesperada, perquè podem pensar que la manera de combatre la misèria és diferent, però en el fons sabem que l’arrel d’aquesta misèria o desesperança és la mateixa ara o que fa 80 anys. L’obra exerceix de mirall dels nostres propis somnis trencats, al marge d’altres apunts col·laterals de gran interès. La companyia que ha dut a terme aquesta obra ben estimulant és molt jove i “La pista” els augura un futur esplèndid. No us la perdeu.
Joana Raja
.
Crítica de Teatre – LA PISTA
Dramaturgia: Jaume Viñas – Director: David Maqueda
.
A mitjan anys 30 del passat segle, Horace McCoy va publicar la novel·la “They Shoot Horses, Dont’ They?” que el 1969 va ser adaptada al cinema en una extraordinària pel·lícula de Sydney Pollack, estrenada amb el títol de “Danzad, danzad malditos” amb Jane Fonda. Estava ambientada en plena Gran Depressió americana, quan a causa de la terrible crisis social i econòmica es van muntar unes grans maratons de ball, on gent desesperada ballava sense aturar-se, durant dies i dies, esperant guanyar un premi monetari i eren observats per espectadors que només per seure i mirar-los es podien sentir un xic menys desesperats que ells. Doncs bé, aquest excel·lent material és el que serveix de base a l’obra que es pot veure avui a Ripollet, on no s’ha acreditat l’origen i on s’han fet algunes mínimes variacions (per exemple, l’apartat judicial de la història). Però el resultat és igual de colpidor. Com la producció és modesta, no veurem a dotzenes de parelles ballant, només veurem 4, però que estan fabuloses en les seves habilitats dansaires. A més, el context de crisis que estem vivint des de ja fa anys dota l’espectacle d’una vigència inesperada, perquè podem pensar que la manera de combatre la misèria és diferent, però en el fons sabem que l’arrel d’aquesta misèria o desesperança és la mateixa ara o que fa 80 anys. L’obra exerceix de mirall dels nostres propis somnis trencats, al marge d’altres apunts col·laterals de gran interès. La companyia que ha dut a terme aquesta obra ben estimulant és molt jove i “La pista” els augura un futur esplèndid. No us la perdeu.
Joana Raja
.