La reivindicació independentista omple Barcelona i es fa visible a tot arreu

La manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) l’11 de setembre a Barcelona s’espera que esdevingui un punt d’inflexió. Tenint com a referents la manifestació a favor de l’Estatut al 1977 o més recentment la del 10 de juliol de 2010 la convocatòria va superar les expectatives, que ja preveien un gran suport ciutadà. La cita va esdevenir una festa catalanista amb una reivindicació clara en la pancarta ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ i amb milers d’estelades arreu. Però més enllà de Barcelona el sentiment independentista també s’ha fet més visible que mai.Des del primer moment la intenció de l’ANC ha estat estendre la reivindicació arreu de Catalunya. Ho han fet creant assemblees territorials. Al Vallès Occidental hi ha 18, la més propera la de Cerdanyola del Vallés. Creada el passat juliol valoren amb molta satisfacció la participació de veïns a la manifestació. “A la Diada l’estació estava plena de gent que hi anava a la marxa i també en les activitats prèvies hem notat força suport i més participació del que esperàvem”, comenta el portaveu cerdanyolenc, Bernat Gaston. Ell mateix no amaga que tant Cerdanyola com Ripollet són municipis poc mobilitzats per la independència i per això valora que el més destacat d’aquest procés “és que molta gent està perdent la por i entén que la independència no és un moviment excloent”.

És precisament per aquesta realitat que el ripolletenc Jordi J. Canals ha començat a moure’s per crear l’assemblea territorial al nostre municipi, “aquí a Ripollet notem cada vegada més gent que s’acosta i veu l’opció independentista amb bons ulls”, explica Canals que subratlla que “és en poblacions com la nostra on cal que arreli el moviment perquè ara encara és minoritari”. Amb tot posa en valor també que cada cop més ciutadans es mostren a favor que es faci un referèndum. De moment s’han agrupat mitja dotzena de persones, estan a l’espera dels propers esdeveniments i volen treballar per tal d’organitzar activitats però no es fixen dates ja que les volen fer quan estiguin convençuts que poden tenir prou èxit. De moment el grup ja és visible a facebook (ANCripollet) i a twitter (@ANCripollet).

Un procés possible però complicat
La gran afluència de gent a la passada manifestació de l’11 de setembre no es pot explicar sense un component històric. Ramon Martos, historiador local, explica que es tracta de la “culminació d’una sèrie d’errors que ha comès la gent que ha governat l’Estat espanyol” i puntualitza que sempre hi ha hagut “poc esperit de canvi i una falta de comprensió cap al poble català”.
Un dels factors que ha fet créixer el moviment independentista ha estat, comenta Martos, la situació econòmica. “El desequilibri fiscal que pateix Catalunya, que fa uns anys podia arribar a entendre’s, avui en dia no té sentit”, explica. Després de la manifestació ha quedat demostrat que el sector independentista ha crescut, en part per l’aparició d’un “nou sector que vol l’equilibri fiscal”.
“Ara ens trobem en una situació que obre una nova perspectiva”, afirma Martos, “en un procés obert que ja és imparable”. L’historiador afirma que durant els mesos que venen es veurà com evoluciona la situació i destaca que qualsevol poble hauria de tenir el dret a l’autodeterminació, una autodeterminació que “ha d’arribar sempre en un marc pacífic”.
La situació passa per una reclamació de Catalunya com a nou estat europeu. Jordi Rodríguez, ripolletenc llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i que ha estat treballant a la Comissió Europea, comenta que la independència “és un procés possible” però “difícil”. “Catalunya hauria de començar de zero, no tindria cap dret”, explica Rodríguez. I és que Catalunya hauria de seguir els mateixos processos que altres països, tals com demanar l’adhesió, passar pel ple del consell, obrir negociacions i arribar a un pacte. “Hi ha més obstacles dels que es mostren”, comenta Rodríguez. La independència de Catalunya podria provocar un efecte dominó i un canvi de fronteres a Europa, tals com la independència de territoris com Escòcia i Flandes. Segons Rodríguez, “la pressió política és molt important i hi ha un moviment en contra d’aquest canvi per part de l’Europa construïda pels estats”. La conseqüència de la independència de Catalunya podria ser, tal i com explica Rodríguez, un “bloqueig des del punt de vista dels estats dominants”. En definitiva, el moviment independentista cada cop és més fort i cal veure com evolucionarà la situació, en un procés que tot i ser possible pot ser complicat.