La rua de Carnaval retorna la il·lusió per la festa després de dos anys
Les rambles es van omplir de música, ball, somriures i moltes disfresses
La festa de Carnaval arriba avui al seu final amb la despenjada del Cabraboc. Una festa de Carnaval que ha arribat dos anys després amb certa normalitat i, sobretot, amb moltes ganes. Durant tota una setmana, Ripollet s’ha omplert de música, balls i disfresses.
La inauguració del Carnaval ja va donar mostres de les ganes que hi ha de festa. La Colla de Gitanes va representar la Llegenda del Vell i la Vella en un pati del Centre Cultural amb molt de públic. L’espectacle, cada any més atractiu, va anar seguit d’un espectacular penjada del Cabraboc. Els Diables van omplir de fum, llum i el so dels tabals l’entorn del balcó de Cal Teixell, la seu de Ripollet Ràdio. A baix a la Rambla el públic, molt més que altres anys prepandèmia, va gaudir de la inauguració amb la il·lusió de tornar a compartir una celebració al carrer.
La celebració va continuar divendres a la tard amb les festes infantils. Amb la novetat que enguany s’estrenava escenari al Parc del Massot, on hi va actuar el grup Set de So. A la Plaça del Molí, que es va omplir de famílies, va ser la formació Always Drinking Marching Band la que va posar les notes musicals, una elecció que es va copsar poc encertada per part del públic. L’espectacle final va córrer a càrrec del PD Joe Diem, amb una festa per als adolescents.
Dissabte el Carnaval es va tornar a traslladar a les rambles. I és que la Rua de Carnaval va tornar a ser la gran protagonista de la festa. Un total de sis comparses, algunes molt nombroses, van estar acompanyades pels Diables de Ripollet, el Cabraboc i la Banda de la Societat Coral El Vallès. Follets, mims, ratolins o catifes voladores, entre d’altres, van ser algunes de les disfresses que es van poder veure dissabte. Però malgrat ser menys comparses que abans de la pandèmia, els que van sortir ho van fer amb més ganes que mai. Música, coreografies, disfresses, llums, colors, amistat i el sentiment compartit de tenir moltes ganes de deixar enrere tot el que hem viscut durant aquests dos anys. Una festa que ha suposat tot un respir.