La Zona de Baixes Emissions al carrer de la Sagrera engega la pacificació del centre
A partir d’aquest divendres el carrer de la Sagrera, entre els carrers de La Salut i d’Isabel La Catòlica, passarà a ser únicament per a vianants.
Així es compleix parcialment amb un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu de 2018. Una proposta dels alumnes de la FEDAC, que té un accés per aquest carrer, i que convidava a prohibir el trànsit i convertir el carrer en plataforma única. De moment s’establirà una Zona de Baixes Emissions (ZBE) sense obres, només amb la instal·lació de jardineres on es plantaran cirerers d’arboç i flors de temporada i seients de formigó. L’obra per refer les voreres es deixa per més endavant. Es tracta d’un carrer de menys de 40 metres i que ja registra molt poc trànsit però l’actuació és important perquè també està inclosa en el pla de pacificació del centre.
Crear zones de vianants
L’Ajuntament va encarregar fa dos anys un estudi al grup d’arquitectes Gea21 per un valor 14.278 euros per donar continuïtat al Pla de Mobilitat Urbana i dibuixar nous espais per a vianants al casc antic. L’informe de Gea21 estudia la zona compresa entre les Rambles, Pau Casals, Calvari, Isabel la Catòlica i Magallanes. Des de la Revista de Ripollet hem tingut accés a l’estudi que proposa, en una primera fase, convertir quatre espais del nucli antic en zones per a vianants. Un d’ells és l’entorn de l’escola FEDAC, on es troba el carrer de la Sagrera. L’estudi també proposa limitar el trànsit a la plaça Clos i a un tram d’Isabel la Catòlica. Per donar continuïtat a aquesta zona també es vol prohibir la circulació al carrer Afores, entre la plaça Clos i Doctor Figarola.
Un altre dels espais escollits, també per la presència d’una escola, és el carrer Escoles, entre Berguedà i Sol. Un espai que ja queda tallat en l’actualitat per a les entrades i les sortides dels alumnes del Clavé.
El tercer espai és el carrer Nou, entre Montcada i Anselm Clavé. Un tram escollit pel seu interès comercial. I finalment s’apunta que també caldria eliminar el trànsit a l’entorn de la Plaça Onze de Setembre.
En tots els casos es proposa fer a través de transformacions toves, és a dir, sense obra civil. Actuacions que són més barates i també més flexibles i adaptables als canvis. S’instal·larien jardineres, seients i elements de mobiliari urbà que fomentin l’estada, el passeig i en alguns casos també el joc. D’aquesta manera es podrien reconvertir en zones de vianants cinc espais del centre per només 41.495 euros, que és el pressupost en material que inclou l’estudi
Sense dates per a l’execució
Encara no hi ha calendari per desenvolupar aquestes accions però l’alcalde, JM Osuna, sí va confirmar durant la presentació de l’Any Sumem Verd la intenció de començar a executar la primera fase durant el 2020, com una mesura més contra l’emergència climàtica.
En una segona fase, l’estudi proposa convertir en carrers residencials tots els del centre, canviant així el paradigma actual, que fomenta els desplaçaments en cotxe.
Canvis de sentit de circulació i eliminació de places d’aparcament als carrers
L’estudi de pacificació del centre completa la seva proposta suggerint una reorganització del trànsit a tota la zona. A mesura que es vagi prohibint circular en un carrer concret caldrà anar modificant el sentit de circulació dels vials propers. Tot plegat amb la idea de mantenir el carrer Padró com l’eix per creuar el centre en cotxe de Balmes cap a la Rambla i reduir el trànsit a la resta de carrers, fent que el cotxe perdi protagonisme en vies com ara Montcada o Calvari.
L’estudi no resol sobre la pacificació a la Rambla. Apunta que més endavant caldrà decidir si s’ha de prohibir el trànsit o no en un tram de la Rambla o inclús si s’ha de permetre creuar-la en cotxe per Padró o tampoc això. També l’aparcament patirà canvis. Cada tram de vianants significa pèrdua de places per estacionar.
En una primera fase l’estudi apunta que només s’eliminaran els llocs dels trams on es prohibeixi circular. Però si l’aplicació de l’estudi avança, la pèrdua de llocs d’aparcament en superfície serà generalitzada. La proposta es justifica posant de manifest que a Ripollet les distàncies són molt curtes i assenyalant que actualment hi ha dos aparcaments subterranis, el del Molí i del parc del riu Ripoll, a menys de tres minuts a peu i infrautilitzats.