Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora.
Detall de les terres dipositades en camions al forat // RdR
Poc hi havia del projecte del Centre Integral per a la Gent Gran previst als Pinetons. Les obres es van aturar al 2008 deixant un gran forat al terreny, destinat als fonaments dels edificis. Un forat que s’ha començat a tapar. A través d’un conveni signat el passat mes de novembre amb l’Ajuntament l’empresa Llinars Business Park dipositarà un màxim de 4.100 metres cúbics de terres al solar de la residència. Aquestes terres són les que l’empresa està treient del sector Martinet on construeix naus industrials. L’acord entre el consistori i l’empresa xifra en 6.000 euros el cànon per la utilització especial de sòl públic i una garantia de 3.000 euros.
Segons ha informat l’Ajuntament primer es reompliran “els clots i forats de més fondària i, a continuació, es reomplirà el buit de terres on s’havien d’ubicar les instal·lacions tècniques del centre per a la gent gran que s’havia de construir”.
El consistori argumenta que porta a terme aquesta actuació per millorar la seguretat de la zona.
La tanca perimetral està tancada en diversos punts // RdR
Encara que el problema de seguretat és ben evident des de ja fa més de sis anys i més enllà de la fondària de l’excavació es deu a una tanca perimetral totalment insuficient. Una mancança que ja es donava quan la responsable de l’obra era l’empresa adjudicatària i que es manté en l’actualitat.
Més de deu anys per a res
Cal remuntar-se a l’estiu de 2002 per trobar les primeres gestions encaminades cap al Centre Integral per a la Gent Gran. L’alcalde, Juan Parralejo, anunciava llavors la redacció d’un plec de condicions per a una instal·lació que entre d’altres serveis contemplava una residència de 110 places.
Quatre anys més tard, al 2006, l’Ajuntament i l’empresa Sergesa signaven al novembre el conveni per a la construcció i gestió de l’equipament. El municipi cedia 19.000 metres quadrats de terreny i l’empresa assumia els costos de construcció, pressupostats en uns 17 milions d’euros. El projecte contemplava diversos serveis, entre els quals hi havia 144 places de residència.
Però les obres van trobar obstacles des del començament. L’aparició del jaciment arqueològic primer i la crisi econòmica després van portar ampliació de terminis i finalment que s’aturessin els treballs sobre el terreny.
Al juliol de 2012 es tancava la resolució del contracte amb Sergesa. Un punt i final negociat per evitar un litigi judicial on el consistori es quedava la part que s’havia fet de l’obra i retornava a l’empresa els 593.000 euros de la fiança.
Des de llavors la intenció del govern és repensar el projecte. Adequar-lo a la realitat econòmica actual i redimensionant-lo manté la intenció de fer la residència. De fet en aquests moments es troba a l’espera de poder confirmar el compromís de la Generalitat de concertar places a l’equipament.
I per tant no hi ha dates, ni calendari, ni projecte nou. El que sí hi ha és la intenció de tapar la poca obra feta. Començar de nou. Es constata d’aquesta manera que en més d’una dècada no s’ha avançat gens en la construcció de la residència.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
