L’ambició i el poder arriben a les fustes del Teatre Auditori
L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell torna aquest divendres, 25 de febrer, amb una nova representació teatral. Es tracta del monòleg “Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)”, una adaptació lliure de l’obra de William Shakespeare “Ricard III”, signada per Gabriel Calderón, qui també n’és el director. Joan Carreras serà l’encarregat d’interpretar a l’actor que s’ha de posar a la pell del despietat i ambiciós monarca.
L’obra s’interpretarà, com és habitual, al Teatre Auditori del Mercat Vell, a les 20.30h. En el moment de tancament d’aquesta edició encara hi havia entrades disponibles a la pàgina web de l’Associació d’Espectadors, a un preu per al públic general de 16 euros però amb possibilitat de descomptes.
La crítica de Joana Raja
“Joan Carreras aconsegueix un treball de matrícula d’honor ‘cum laude”, “imperdible”
El Ricard del títol és Ricard III, monarca anglès geperut i sanguinari, a qui Shakespeare va fer protagonista d’una de les seves més famoses tragèdies. I interpretar-lo en teatre és un repte per qualsevol actor. I així ho veu l’actor protagonista del monòleg de Calderón, que rep l’oferta de fer el personatge, en un escenari, cosa que remou tota la seva vanitat i el seu gran ego. Qui ens ho ha de transmetre és un dels millors actors catalans, Joan Carreras, que amb aquest text va afrontar el primer monòleg de la seva carrera (farcida de grans papers, sobretot en el Teatre Lliure i el TNC) i que cal dir que aconsegueix un treball de matrícula d’honor ‘cum laude’, que ha estat reconegut amb molts premis (Max i Butaca, com els més destacats). El brillantíssim text de Calderón no sols posa en evidència que el nostre protagonista potser té més afinitats amb el personatge que ha d’interpretar de les que li agradaria reconèixer, també ho fa amb les seves inseguretats, a la vegada que esdevé un bonic homenatge al món del teatre i la seva gent, mentre es reflexiona sobre l’ambició i el poder. I ho fa amb tendresa i cinisme, amb humor i mala bava, amb intel·ligència i molt de ritme. Carreras desplega un munt de matisos i registres, a la vegada que juga amb les cordes de l’escenografia. Jo la vaig veure quan es va estrenar al petit Espai Lliure i em va entusiasmar. La recomano vivament. Imperdible.
Fotografia: Felipe Mena
