L’Associació d’Espectadors omple els carrers de dansa, records i llums
L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell va tornar a celebrar una jornada “Movem el teatre” el passat divendres 25, per celebrar el seu 25è aniversari. La jornada es va iniciar dins un autobús, amb un monòleg interpretat per Helena Bea, i al migdia es va traslladar a l’Estanc Solà. Allà, Maika Aguado, Maria Dolors Torras i Carme Grau van recordar algunes de les vivències viscudes al llarg dels 25 anys de l’entitat. A la tarda, la jornada “Movem el teatre” es va traslladar al carrer de Sant Jaume, on la companyia de dansa Innedit va acompanyar alguns actors per rememorar anècdotes viscudes amb les companyies que han actuat a l’Auditori. I després de la intervenció al Mercat Municipal, la jornada va culminar amb l’espectacle “Pas de llum”, on els ballarins d’Epidemic Dance Show van homenatjar la música de Jordi Savall.
A banda de les jornades “Movem el teatre”, l’Associació d’Espectadors també ha impulsat enguany l’Espai Escenari. El proper espectacle que es podrà veure serà “A.K.A”, aquest mateix divendres a les 21h.
.
.
Crítica teatral
AKA: una obra valenta i vigent
L’obra és un monòleg del Carles, un adolescent normal i corrent, com molts altres, amb inquietuds típiques de la gent de la seva edat (enamoraments juvenils, xarxes socials, el monopatí, etc.) que un dia, ens explica, arran d’un incident veu com la seva vida canvia. Que potser no és tan igual com els altres companys. Hi ha alguna cosa en la seva identitat que el fa diferent, o que fa que els altres el mirin diferent? Doncs ho haurem de descobrir veient aquesta excel·lent peça teatral, guanyadora de 4 premis Butaca (un d’ells al gran protagonista, Albert Salazar, tota una revelació, però també al millor text, muntatge de petit format i millor direcció). L’autor és argentí, amb 15 anys d’estada a Barcelona i sap el que és conviure amb prejudicis, especialment quan la societat que t’envolta vol determinar la teva identitat que, per descomptat, no té res a veure a com tu et sents. Un text doncs, al voltant de la identitat qüestionada, per racisme, per prejudicis, on podrem copsar molts dels defectes i problemes de la nostra societat, uns problemes que, d’altra banda, no paren de créixer tal com estem evolucionant, políticament i socialment. Una obra valenta, vigent, molt dinàmica en la seva estructura narrativa (el vigor escènic de l’Albert Salazar és un prodigi). Una obra també interessant perquè a través d’una temàtica i protagonista molt actuals permet connectar força bé amb el públic jove.
Joana Raja
.
.
.
Crítica teatral
AKA: una obra valenta i vigent
L’obra és un monòleg del Carles, un adolescent normal i corrent, com molts altres, amb inquietuds típiques de la gent de la seva edat (enamoraments juvenils, xarxes socials, el monopatí, etc.) que un dia, ens explica, arran d’un incident veu com la seva vida canvia. Que potser no és tan igual com els altres companys. Hi ha alguna cosa en la seva identitat que el fa diferent, o que fa que els altres el mirin diferent? Doncs ho haurem de descobrir veient aquesta excel·lent peça teatral, guanyadora de 4 premis Butaca (un d’ells al gran protagonista, Albert Salazar, tota una revelació, però també al millor text, muntatge de petit format i millor direcció). L’autor és argentí, amb 15 anys d’estada a Barcelona i sap el que és conviure amb prejudicis, especialment quan la societat que t’envolta vol determinar la teva identitat que, per descomptat, no té res a veure a com tu et sents. Un text doncs, al voltant de la identitat qüestionada, per racisme, per prejudicis, on podrem copsar molts dels defectes i problemes de la nostra societat, uns problemes que, d’altra banda, no paren de créixer tal com estem evolucionant, políticament i socialment. Una obra valenta, vigent, molt dinàmica en la seva estructura narrativa (el vigor escènic de l’Albert Salazar és un prodigi). Una obra també interessant perquè a través d’una temàtica i protagonista molt actuals permet connectar força bé amb el públic jove.
Joana Raja
.